Aquesta setmana comença el Saló del Còmic de Barcelona i, com ja sabeu, al blog TeVeo, que público a El Periódico de Catalunya, hi he anat escrivint algunes entrades, que us convido a llegir.
Però, a més, acabo de veure aquest anunci de La Casera que m’ha semblat molt oportú aquests dies.
És una Peliculitas en tota regla, dirigida per Javier Fesser, que pren com a referència la famosa tira còmica 13 Rue del Percebe, del sempre genial F, el pare de Mortadelo y Filemón.
Si voleu veure tot l’anunci, cosa que de veritat val la pena, sobretot per als amants dels còmics d’Ibáñez, podeu fer-ho a Pedazo invento la Casera.es.
Un treball que demostra que els diners per fer cinema segueix estant en mans de la publicitat … bé, de qui la encarrega.
Categoría: Cinema (Página 3 de 6)
Los chicos del Notodofilmfest, aquest festival de cinema a través d’internet que va partir d’una idea de Javier Fesser per convertir-se en tota una referència de cinema alternatiu, ja té guanyador de la seva vuitena edició: : Capicúa,, un intencionat i apreciable minidocumentals de Roger Villarroya.
Villarroya, un barceloní de 25 anys, va realitzar un grau de Realització Audiovisual i ha treballat com a operador de càmera per a algunes productores d’actualitat informativa.
Ja havia estat finalista de la setena edició del Notodofilmfest i aquest any havia presentat dos curts més: Hemisferios i No estamos solos.
Segons el director del Festival, Daniel Sánchez Arévalo:
«Capicúa ha estat considerada millor pel·lícula per la seva estudiada senzillesa, per la seva brillant efectivitat, per la seva tremenda tendresa exempta de efectisme, i pel seu bonic homenatge a la primera i, sobretot, gent gran»
Aquest matí hem anat a veure l’Alicia de Tim Burton. Érem un grup d’adults enmig d’una multitud de nens, acompanyats dels seus pares, en una projecció que Disney ha fet als cinemes La Maquinista de Barcelona.
Ens ha agradat molt. Tim Burton s’ha portat l’aigua al seu molí i ha fet una cinta de les seves. No hi ha dubte que és és una pel·lícula Disney, que segurament poden veure les criatures, però no estic segur que sigui un film per als més petits de la casa. Com altres obres seves, hi ha molt de conte terrible en el rerefons d’aquesta Alícia, que poc té a veure amb la de dibuixos animats de la mateixa empresa.
Aquesta Alícia és una joveneta crescuda, que prossegueix el viatge a través del mirall iniciat per la nena de Lewis Carroll. Són els seus personatges, però qui escriu aquesta història, tan al·lucinada i al·lucinant com l’original és un tipus anomenat Tim Burton. I al seu costat, a les seves ordres, un meravellós repartiment (Johnny Depp, com el Sombrerer Boig; Helena Bonham Carter, com la Reina Roja de Cors; Anne Hathaway, com la Reina Blanca, i Crispin Glover, como el dolent Ilosovic Stayne o Sota de Cors) i la bella Mia Wasikowska (com Alícia) al capdavant, una jove actriu australiana a la qual havia vist a la tele en la sèrie En terapia.
Tom Cruise tenia només 5 anyets quan Peter Graves, mort ahir, es posava al capdavant de l’equip que va fer popular la sèrie de televisió Missió impossible. Va interpretar al sempre elegant senyor Jim Phelps (el ros del mig), al capdavant d’un repartiment en la qual hi va haver actors tan coneguts com Martin Landau i Leonard Nimoy. ¡Quines coses!
El meu bon amic Jordi (gràcies!) m’ha passat aquest vídeo d’una campanya de seguretat viària anglesa.
«Abraça la vida – Fes servir sempre el teu cinturó de seguretat»
És l’altra cara dels anuncis realistes, els de sang i morts.
Tots són igual d’eficaços, o no, però aquest apel·la –des d’un altre punt de vista– al lema «papa no corris» de tota la vida.
En poc més d’un mes l’han vist a Youtube al voltant dels 2,2 milions de persones.
Seguir leyendo
Aquest matí ens hem acostat a veure la magnífica exposició sobre Federico Fellini que acull Caixafòrum a Barcelona.
Hem hagut de fer uns minuts de cua per entrar. Certament, l’entrada a aquesta mostra és gratuïta, però qui va dir que el cinema i l’art no interessen?
Per primera vegada en molt de temps, no em vaig avorrir amb una gala dels premis Goya.
Els curtmetratges són sempre els parents pobres del cinema, els complements dels llargs … i això quan els exhibeixen.
Dels premis del cinema català atorgats ahir a la nit, els Gaudí, us vull destacar el premi a la millor pel lícula, direcció i actriu: correspon a Tres dies amb la família, de Mar Coll i interpretada per Nausicaa Bonnín.
És una petita gran pel·lícula, impulsada des de la productora Escándalo Films, associada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, d’on està sortint un grapat de joves cineastes ben preparats.
Si us doneu un passeig per la seva web, podreu veure el que fan.
M’ha arribat, via Barrapunto, aquest teaser.
A la Viquipèdia expliquen:
«Un teaser és el primer conjunt d’imatges que es publiquen d’una pel·lícula o videojoc. Aquestes seqüències només duren un parell de segons (no arriben al minut, generalment) i tenen finalitats publicitàries. Tot i que no arriben a ser un tràiler, expliquen d’una manera succinta el contingut del film o videojoc.»
Moltes vegades, sobretot en els darrers temps, és una forma d’intentar buscar finançament per part de joves creadors, sobretot estudiants de cinema i audiovisuals.
En aquest cas, correspon a El cosmonauta.
«Un projecte de llargmetratge de Riot Cinema Collective que utilitza internet per al seu finançament i distribució. Una pel lícula de ciència ficció produïda per tu i per molts més. Sota llicències obertes Creative Commons perquè la edites, copies, remescles i distribueixis com tu vulguis. Gratis.»
D’aquesta forma es presenten al seu bloc.
No és la primera ni l’última vegada que una pel·lícula s’aconsegueix finançar així. Ells porten ja inscrits més de 1.500 petits productors, a partir de dos euros la inversió mínima.
Aquí teniu una mostra del cinema de Eric Rohmer, que ens va deixar dilluns, 11 de gener, als 89 anys.
Es tracta de Le rayon vert, una pel·lícula llunyanement inspirada en la novel·la homònima de Jules Verne.
Després de resistir durant dies, amb el cap ple de crítiques negatives per tot arreu, per fi he anat a veure Avatar, la pel·lícula de James Cameron.
D’entrada, em van fer mal els nou euros que vaig pagar per veure-la amb les famoses ulleres 3-D, però no hi havia més remei.
L’amic Carles Capdevila, guionista, productor i alma mater de programes de ràdio, com Eduqueu les criatures, de tele, com ¿Alguna pregunta més?, descobert aquest vídeo que ha penjat a la web de Criatures.cat.
És uns magnífica idea d’un equip de publicitaris (va ser la felicitació de Nadal de fa tres anys de la Red Remo de Compañias Creativas i Nephilim Producciones), ideal per al dia de Reis..
Ara que s’acaba d’estrenar Avatar, la pel·lícula de James Cameron, amb tota la seva parafernàlia d’efectes especials en 3D, us vull mostrar la feina d’una de les empreses que es dediquen a inventar móns meravellosos per al cinema i la televisió.
Es diuen Stargate Studios i són dels EUA, per descomptat, encara que a Espanya també tenim excel lents professionals d’aquest ram. Són els responsables dels FX de sèries com Herois o El coche fantástico, entre d’altres.
En el seu canal de Youtube tenen unes quantes mostres dels seus treballs.
Cada dia és més evident que els videojocs adquireixen una qualitat cinematogràfica, com el recent Assassin’s Creed 2.
I també resulta més clar cada dia que passa que el cinema s’està convertint en un gran videojoc.
Les primeres imatges que s’han vist de Avatar, l’esperada pel lícula de James Cameron, i les del videojoc semblen confirmar-ho.
Per cert, tots dos jocs vénen apadrinat per l’empresa Ubisoft. ¿Casualitat? No: pura simbiosi artística, industrial i comercial.
Aquest vídeo, en concret, és una mostra del desenvolupament del joc, amb declaracions del propi Cameron i els seus artífexs.
Lleó també existeix (encara que Teruel sigui qui ha patentat la frase): aquests nois al costat de la catedral m’han permès fer un petit experiment fotogràfic amb aires de còmic.
Estic entusiasmat: una colla de cineastes espanyols han coproduït i realitzat aquesta pel·lícula de dibuixos animats amb les mateixes armes que habitualment utilitzen en els grans estudis d’animació nord-americans i britànics.
Es diu Planet 51 i el seu punt de partida no pot ser més divertit: què passaria si en un planeta com el nostre, però poblat per els típics alienígenes, hi aparegués el no menys típic astronauta?
El tràiler promet… a veure què tal és la resta.
Fa uns dies, en el marc del tercer Fòrum Internacional de Continguts Digitals de Madrid, l’espavilat actor Kevin Spacey va presentar el seu pròxim projecte –com a productor executiu–, The social network, una pel·lícula que tafaneja en el fenòmen de les xarxes socials i narra la història dels dos creadors de Facebook, Mark Zuckerberg i Sean Parker.
Doncs ja es coneixen els actors que els interpretaran i, com sol ser habitual en aquests casos, els han buscat una mica més macos: Jesse Eisenberg serà el primer i Justin Timberlake, el segon!
Ja, ja sé que hi ha molta gent al nostre voltant que ens xucla la sang d’una o altra menera, però avui només faré un breu apunt cinèfil i literari sobre els vampirs.
Tot ve a conte de l’estrena de Luna nueva, la segona part de Crepúsculo, aquesta toveta història d’amor impossible entre un pàl·lid vampir adolescent i una noieta humana…
Això de negra i grossa podria sonar a provocació o racisme. No és així.
Molts africans es moren de fam i estan famèlics; molts afroamericans estan mal alimentats, però són malaltissament grossos.
Tot això ve a conte de la protagonista d’aquesta història: una adolescent negra i grossa, pobre i gairebé analfabeta.
