El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 79 de 169)

WordCamp Spain

Barcelona es converteix avui a la capital del WordPress, amb el WordCamp Spain.

«Un esdeveniment dedicat a promoure, compartir i difondre els coneixements i l’esperit de comunitat entre els usuaris, desenvolupadors i empreses que fan servir WordPress per als seus projectes.»

WordPress és una gran eina per crear i administrar un bloc i un lloc web, entre altres coses. Si algú no la coneix, que sàpiga que a més del Blogger de Google, hi ha WordPress.com:  un espai web on pot construir la seva pròpia bitàcola d’una forma fàcil i senzilla, i gratuïta.
A la jornada d’avui està previst que acudeixin noms coneguts dins l’àmbit de la informàtica, com ara Angel Docampo, Raúl Illana, Matt Mullenweg, Jane Wells, José Conti, José Fontainhas, Fernando Tellado, Luis Rull, Rafael Poveda i Fernando Muñoz, entre d’altres. A la resta del món potser no els soni de res aquesta gent, però diguem que són persones importants dins d’aquesta comunitat de bojos del WP. De fet, som unes 160 els apuntats a aquesta jornada.
Diguem ara que Mullenweg (que s’ha excusat a última hora) té només 25 anys, però va ser el jove que crec aquesta meravellosa eina amb la que estic escrivint i dirigint-me a tots vosaltres.

WordCamp Spain

Barcelona se convierte hoy en la capital de WordPress, con el WordCamp Spain.

«Un evento dedicado a promover, compartir y difundir los conocimientos y el espíritu de comunidad entre los usuarios, desarrolladores y empresas que usan WordPress para sus proyectos.»

WordPress es una gran herramienta para crear y administrar un blog y un sitio web, entre otras cosas. Si alguien no la conoce, que sepa que además del Blogger de Google existe WordPress.com: un espacio web donde puede construir su propia bitácora de una forma fácil y sencilla, y gratuita.
A la jornada de hoy está previsto que acudan nombres conocidos dentro del ámbito de la informática, como Angel Docampo, Raúl Illana, Matt Mullenweg, Jane Wells, José Conti, José Fontainhas, Fernando Tellado, Luis Rull, Rafael Poveda y Fernando Muñoz, entre otros. Al resto del mundo quizá no les suene de nada esta gente, pero digamos que son personas importantes dentro de esta comunidad de locos del WP. De hecho, somos unos 160 los apuntados a esta jornada.
Digamos por ejemplo que Mullenweg (que ha excusado su presencia a última hora) tiene solo 25 años, pero fue el joven que creo esta maravillosa herramienta con la que estoy escribiendo y dirigiéndome a todos vosotros.

Humor, crítica y juicios

¿Tienen derecho los chicos de Sé lo que hicisteis… (La Sexta) a burlarse de una cadena de la competencia (Telecinco)?
¿Tiene derecho esta última a denunciar a la primera por reírse de ella?
Desde mi punto de vista, la crítica siempre es sana, sobre todo para los criticados, pero yo también ejerzo, por lo que no soy imparcial.
Además, ya se sabe que cuando se utiliza mediante el recurso del humor del bufón, que diría Leo Bassi, siempre es más sangrante.
Vosotros tenéis la palabra… y el mando de la tele, claro.

Humor, crítica i judicis

Tenen dret els nois de Sé lo que hicisteis… (La Sexta) a burlar-se d’una cadena de la competència (Telecinco)?
Té dret aquesta última a denunciar la primera per riure’s d’ella?
Des del meu punt de vista, la crítica sempre és saludable, sobre tot pels criticats, però jo també en faig, per tant no sóc imparcial.
I, és clar, ja se sap que quan la crítica s’utilitza mitjançant el recurs de l’humor del bufó, que diria Leo Bassi, potser és més encara més sagnant…
Vosaltres teniu la paraula … i el comandament de la tele, és clar.

40 anys dels Monty Python

M’ha arribat (via Barrapunto i La Brújula Verde) la notícia del 40è aniversari de la primera actuació dels Monty Python a la BBC.
L’origen de la notícia és a Gnews, on han volgut recopilar els 20 millors esquetxos dels Python, que també poden trobar a Youtube.
Han seleccionat El lloro mort com el millor per a ells, però tots són molt divertits. A mi m ‘agrada més el de L’Inquisició espanyola, que és el que publico (podeu cercar-ne més amb subtítols, pels que no entengueu l’anglès).
Tampoc us perdeu Pythonline, el seu espai web, on parlen, per exemple, de Not The Messiah (He’s a Very Naughty Boy), un nou espectacle de celebració d’aquests 40 anys, amb l’Eric Idle al capdavant i basat en la genial La vida de Brian.

40 años de los Monty Python

Me llega (vía Barrapunto y La Brújula Verde) la noticia del 40º aniversario de la primera actuación de los Monty Python en la BBC. El origen de la noticia está en Gnews, donde han querido recopilar los 20 mejores sketches de los Python, que también pueden encontrarse en Youtube.
Han seleccionado El loro muerto como el mejor para ellos, pero todos son  muy divertidos. Yo prefiero el dedicado a La Inquisición española, que es el que os he colocado arriba (quienes no entendáis bien el inglés, podéis buscar más con subtítulos).
Tampoco os perdáis Pythonline, su propio espacio web, donde hablan, por ejemplo, de Not The Messiah (He’s a Very Naughty Boy), un nuevo espectáculo de celebración de estos 40 años, con Eric Idle al frente y basado en la genial La vida de Brian.

Premios Blogs Catalunya 2009

El viernes, en Vic, tuvo lugar el acto de entrega de los Premios Blogs Catalunya 2009, que organiza la Sociedad de Tecnología y Conocimiento de Catalunya.
Este año los ganadores han sido estos:

Vale la pena visitarlos.

Premis Blocs Catalunya 2009

Divendres, a Vic, va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2009, que organitza la associació STIC.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement).
Aquest any els guanyadors han estat aquests:

Val la pena visitar-los.

Un nuevo día…

Ahora que Luz Casal vuelve a estar de actualidad con un disco de boleros, nada mejor que una de sus canciones más optimistas, ideal para dedicárselas a las personas que más queremos.

«Quiero ver el rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad,
Quiero ser el rojo del amanecer, el sol de nuevo brillará, se llevará la soledad que en mí se quiere instalar.»

Un nou dia…

Ara que Luz Casal torna a estar d’actualitat amb un disc de boleros, res millor que una de les seves cançons més optimistes, ideal per dedicar a les persones que més estimem.

«Quiero ver el rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad,
Quiero ser el rojo del amanecer, el sol de nuevo brillará, se llevará la soledad que en mí se quiere instalar.»

El fotógrafo y el móvil

Esta foto de Edu Bayer, publicada el día 30 en el diario Público, me ha planteado un par de dudas los últimos días.
En el caso de que su propietario (se supone se trata del diputado catalán Jaume Bosch, de Iniciativa per Catalunya-Verds) haya sido captado o cazado mientras responde a un mensaje previo de alguien (se supone que su compañero y jefe de filas, el consejero de Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura) estaríamos ante una invasión de la intimidad del propietario del móvil en cuestión. No deja de ser como leer tu correspondencia por encima del hombro, aunque siempre podemos decir que estaba escribiendo a la vista de todos y al alcance del objetivo del fotógrafo.
Esta es una duda ética, que muchas veces me asalta, sobre todo si reflejar esa presunta intimidad levanta contradiciones políticas, como cuando un micrófono abierto pone al descubierto las verdaderas opiniones de quienes las ocultan habitualmente.
La otra duda es: ¿y si fuera el propio diputado quien ha facilitado al fotógrafo tomar la imagen?

El fotògraf i el mòbil

Aquesta foto d’Edu Bayer, publicada el dia 30 al diari Público, m’ha plantejat un parell de dubtes els últims dies.
En el cas que el seu propietari (se suposa es tracta del diputat Jaume Bosch, d’Iniciativa per Catalunya-Verds) hagi estat captat o caçat mentre respon a un missatge previ d’algú (se suposa que del seu company i cap de files, el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura) estaríem davant d’una invasió de la intimitat del propietari del mòbil en qüestió. No deixa de ser com llegir la teva correspondència per sobre l’espatlla, encara que sempre podem dir que estava escrivint a la vista de tots i a l’abast de l’objectiu del fotògraf.
Aquest és un dubte ètic, que moltes vegades em plantejo, sobretot si el mostrar aquesta presumpta intimitat aixeca contradiccions polítiques, com quan un micròfon obert posa al descobert les veritables opinions dels qui les amaguen habitualment.
L’altra dubte és: i si fos el mateix diputat qui ha facilitat al fotògraf fer la foto?

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑