Hi ha polítics que, malgrat les seves pífies, cauen bé (o no). Un d’ells és Josep-Lluís Carod-Rovira.
En canvi, Joan Puigcercós cau malament. Potser és perquè en l’espai d’humor Polònia (amb el Cesc Casanovas ficat a la seva pell) l’han pintat com un impresentable manaire, com el típic cap que et despatxa sense la més mínima elegància i tacte.

En realitat, no sé per a què va encarregar Puigcercós aquests carismes informes que diuen va encarregar per saber què opinava la gent d’ell. Aquestes coses, com els passa a alguns caps, ho sabrien de primera mà si s’atrevissin a mirar de front i preguntessin als seus subordinats.
Sembla doncs, que Carod és dels polítics prescindibles per al seu partit, que ja no té èxit electoral. Això diuen els confidencials, que ja li veuen al carrer. En realitat, li passa com a tots. Tots som prescindibles, fins i tot els caps.
Seria bo que seguíssim l’exemple, potser, d’iniciatives com la d’Acció per la Democràcia, un grup de ciutadans que volen uns diputats al Parlament que representin al poble més que al Secretari General del seu partit.
És clar que, per a això caldria una nova llei electoral que:

1. Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor, respectant la proporcionalitat constitucionalment preceptiva.
2. Reguli la comunicació entre electors i elegits.
3. Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció de vot.

Una iniciativa interessant. Llàstima que els partits actuals no estiguin en absolut interessats en donar-li suport. No saben que ells també són prescindibles.