Dones d’heura

A qui li agrada escriure difícilment no li agrada la poesia. Bé, sempre hi ha gent rara que dirà que prefereix la narrativa i patatí i patatà.
És igual: si per a tu escriure és un plaer, llegir alguna cosa ben escrita és magnífic, i si té forma poètica, ho valores encara més.
Tot això ho dic perquè una bona amiga, la poetessa Marta Pérez Sierra acaba de guanyar un premi de poesia. Es tracta del Jordi Pàmias de Guissona, que li van concedir dissabte.
Marta ha concursat amb l’obra Dones d’heura, inspirada en els quadres d’una pintora i amiga comú.
Ho explica així:

Dones d’heura neix del diàleg entre els quadres de la meva amiga pintora i fotografa Maria Rosa Vila i els meus poemes. Neix de l’empenta i la valentia, de les ganes de sentir-se dona i viva.

Marta escriu en català i al seu bloc podeu trobar el poema Dona, que ara hi reprodueixo.

Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.