El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: junio 2010 (Página 1 de 3)

Poetas en la red

Mi amiga Sílvia Bel, poeta, periodista y maestra, presenta mañana, junto a un puñado de poetas el libro Poetas en la red, en la librería La Central del Raval, en Barcelona.
Se trata de una iniciativa de los editores del blog Poems & Blogs:

«Han hecho un trabajo magnífico recopilando los latidos poéticos que se dejan sentir por la red, entre ellos, los de Poesilvia«.

Así lo explica la autora, que añade estos versos en su blog:

Semáforos

Latidos de luz verde
tras los ojos.

Verde-verde
Verde-verde
Verde-verde

Pero el semáforo se queda ámbar
día tras día.

Yo espero, paciente, en la acera,
mientras lanzo versos sobre el asfalto
como si jugara a la petanca.
Cada verso pisa una raya blanca.

Cuando se ponga verde
–pienso ingenua–
podré llegar al otro lado
dando unas zancadas sobre el poema?

Poetes a la xarxa

La meva amiga Sílvia Bel, una poeta, periodista i mestra de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió, presenta demà el llibre col·lectiuPoetes a la xarxa. Ho fa amb un grapat de poetes més, a la llibreria La Central del Raval, a Barcelona.
Es tracta d’una iniciativa dels editors del bloc Poems & Blogs:

«Han fet una feina magnífica recopilant els batecs poètics que es deixen sentir per la xarxa, entre ells Poesilvia».

Així ho explica l’autora, que afegeix aquests versos en el seu blog:

Semàfors

Bategs de llum verda
rere els ulls.

Verd-verd
Verd-verd
Verd-verd

Però el semàfor resta ambre
dia rere dia.

Jo m’espero, pacient, a la vorera,
mentre llenço versos sobre l’asfalt
com si jugués a la petanca.

Cada vers trepitja una ratlla blanca.

Quan es posi verd
–penso ingènua–
podré arribar a l’altra banda
fent gambades sobre el poema ?

I ara, què?

La veritat, senyors, és que jo, ara mateix estic molt despistat.
I ara, què fem?
Parlo de l’Estatut de Catalunya, és clar. Del de 1979 i del del 2006.
Resulta que uns senyors, membres d’un Tribunal que es diu Constitucional, han decidit que alguna cosa que van votar els meus representants al Parlament de Catalunya, i que bona part dels catalans –no tots, ni molts, això és cert– vam votar en un referèndum, no val.
Ara no val?
Jo pensava que la democràcia era això: que si demanen la meva opinió, el meu vot, això és el que val.
Ens tenen ben enganyats!

¿Y ahora, qué?

La verdad, señores, es que yo, ahora mismo estoy muy despistado.
¿Y ahora, qué hacemos?
Hablo del Estatuto de Catalunya, claro está. Del de 1979 y del del 2006.
Resulta que unos señores, miembros de un Tribunal que se dice Constitucional, han decidido que algo que votaron mis representantes en el Parlamento de Catalunya, y que buena parte de los catalanes –no todos, ni muchos, eso es cierto– votamos en un referendo, no vale.
¿Ahora no vale?
Yo pensaba que la democracia era eso: que si piden mi opinión, mi voto, eso es lo que vale.
¡Qué engañados nos tienen!

Magalasy Gospel

Aquests nens de Magalasy Gospel canten com els àngels. Us convido a anar a veure’ls, perquè et posaran la pell de gallina.
Però, a més, hi ha altres raons: és un cor de gospel de nens de Madagascar, reunits per la Fundació Agua de Coco, una ONG que treballa en aquest país africà:

«Volem lluitar contra el treball infantil i promocionar la inclusió social de menors amb discapacitat, fent-los visibles a través de les seves capacitats, i oferint a través de l’art escènic, la cultura malgaix per revaloritzar davant la pròpia població local com davant la comunitat internacional.»

A la gira que estan fent per Espanya, passaran per Vitòria, Bilbao, Oviedo, Barcelona (cantaran a la Basílica de Santa Maria del Mar, el 8 de juliol, dijous), la Seu d’Urgell, Tarragona i Santander, entre d’altres llocs.
Podeu trobar tota la llista de dates i escenaris a la seva web.
Per cert, si teniu una estoneta, aquesta pel·lícula mostra el que fan.

Magalasy Gospel

Estos niños de Magalasy Gospel cantan como los ángeles. Os invito a ir a verles, porque te pondrán la piel de gallina.
Pero, además, hay otras razones: es un coro de gospel de niños de Madagascar, reunidos por la Fundación Agua de Coco, una ONG que trabaja en ese país africano:

«Queremos luchar contra el trabajo infantil y promocionar la inclusión social de menores con discapacidad, haciéndolos visibles a través de sus capacidades, y ofreciendo a través del arte escénico, la cultura malgache para revalorizarla ante la propia población local cómo ante la comunidad internacional.»

En la gira que están haciendo por España, pasarán por Vitoria, Bilbao, Oviedo, Barcelona (cantarán en la Basílica Santa María del Mar, el 8 de julio, jueves), La Seu d’Urgell, Tarragona y Santander, entre otros sitios.
Podéis encontrar toda la lista de fechas y escenarios en su web.
Por cierto, si tenéis un ratito, esta película muestra lo que hacen.

Punset

Vaig veure ahir a la nit a l’Eduard Punset al programa del Ferran Monegal a Barcelona Televisió i l’exministre em va tornar a encantar amb el seu verb tranquil i lúcid.
En un moment donat, Monegal va citar l’existència d’un bloc del seu convidat, que he buscat a la xarxa. També n’hi ha d’altres enllaços, que ara comparteixo amb vosaltres.

A més, hi ha un apartat de Suport psicològic en línia, per part de col·laboradors de Punset, que està molt bé.
El vídeo és part d’una de les últimes xerrades entre Punset i l’Andreu Buenafuente.

Punset

Estuve viendo anoche a Eduard Punset en el programa de Ferran Monegal de Barcelona Televisió y el exministro me volvió a encantar con su verbo tranquilo y lúcido.
En un momento dado, Monegal cito la existencia de un blog de su invitado, que he buscado en la red. También hay otros enlaces, que ahora comparto con vosotros.

Además, hay un apartado de Apoyo psicológico on-line, por parte de colaboradores de Punset, que está francamente bien.
El vídeo es parte de una de las últimas charlas entre Punset y Andreu Buenafuente.

Pel·lis optimistes

En els últims temps prefereixo veure cinema optimista. Suposo que és el meu estat d’ànim. No és que menyspreï les grans pel·lícules que acaben malament, per dir-ho d’alguna manera. És que em ve de gust més veure una bona comèdia o una bona pel·lícula que, diguem-ho així, té un final feliç.
La gent d’Esto solo lo arreglamos entre todos ha publicat, per exemple, aquesta llista de les 10 pel lícules optimistes més recomanades pels seus lectors.

  1. Amelie
  2. La vida es bella
  3. En busca de la felicidad
  4. Big Fish
  5. ¡Qué bello es vivir!
  6. Que se mueran los feos
  7. Chocolat
  8. La vida de Brian
  9. Invictus
  10. Bajo el sol de la Toscana

Naturalment, és una llista desequilibrada (hi ha més títols a la seva web), però cada un segurament té la seva. Però posar-se una d’aquestes pel·lís qualsevol nit ajuda a aixecar l’ànim, si estàs decaigut.

Pelis optimistas

En los últimos tiempos prefiero ver cine optimista. Supongo que es mi estado de ánimo. No es que menosprecie las grandes películas que acaban mal, por así decirlo. Es que me apetece más ver una buena comedia o una buena película que, digámoslo así, tiene un final feliz.
Los chicos de Esto solo lo arreglamos entre todos ha publicado, por ejemplo, esta lista de las 10 películas optimistas más recomendadas por sus lectores.

  1. Amelie
  2. La vida es bella
  3. En busca de la felicidad
  4. Big Fish
  5. ¡Qué bello es vivir!
  6. Que se mueran los feos
  7. Chocolat
  8. La vida de Brian
  9. Invictus
  10. Bajo el sol de la Toscana

Naturalmente, es una lista desequilibrada (hay más títulos en su web), pero cada uno seguramente tiene la suya. Pero ponerse una de estas películas cualquier noche ayuda a levantar el ánimo, si estás decaído.

Els sms ‘càstig’

No sé si us heu topat alguna vegada amb els anomenats sms premium. Són un càstig.
La Viquipèdia fa una definició curta i encertada d’ells: són missatges de text que tenen un cost més elevat del que és habitual, amb els que tens la possibilitat d’adquirir un servei o un contingut multimèdia per al teu telèfon mòbil.
Encara que el missatge no l’envies tu, sinó que el reps, el cert és que el cost d’aquest sms t’ho carreguen a tu i el benefici se’l reparteixen l’empresa que t’ofereix aquest contingut extra i la teva operadora de telefonia.

Seguir leyendo

Los sms ‘castigo’

No sé si os habéis topado alguna vez con los llamados sms premium. Son un castigo.
En la Wikipedia hay una definición corta y acertada de ellos: son mensajes de texto que tienen un coste más elevado de lo habitual, con los que tienes la posibilidad de adquirir un servicio o un contenido multimedia para tu teléfono móvil.
Aunque el mensaje no lo envías tú, sino que lo recibes, lo cierto es que el coste de ese sms te lo cargan a ti y el beneficio se lo reparten la empresa que te ofrece ese contenido extra y tu operadora de telefonía.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑