El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: mayo 2010 (Página 3 de 4)

Castings

andrex

Últimament no hi ha dia sense que alguna productora faci proves de selecció en cerca de gent que cerca la fama. Només és qüestió de demostrar el teu art en un minut. Com aquest bon home, amb el cartell d’Andrex i número 2101 B-2101, que esperava el seu torn dissabte, al port de Barcelona, on feien càstings per a un nou programa de Cuatro, Los Managers.
L’anuncien així:

Ets capaç d’entretenir durant un minut? Doncs estàs d’enhorabona perquè Cuatro ha posat en marxa el càsting d’Els Mànagers, un format produït per Grundy que presentarà Luján Argüelles. El nou programa recorrerà diferents ciutats espanyoles en cerca de gent capaç d’entretenir durant 1 minut i evitar així que els espectadors facin zàping.

El minut de glòria… Carn de canó barata…

Castings

andrex

Últimamente no hay día sin que alguna productora haga pruebas de selección en busca de gente que busca la fama. Sólo es cuestión de demostrar tu arte en un minuto. Como este buen hombre, con el cartel de Andrex y número B-2101, que esperaba su turno el sábado, en el puerto de Barcelona, donde hacían castings para un nuevo programa de Cuatro, Los Managers.
Lo anuncian así:

¿Eres capaz de entretener durante un minuto? Pues estás de enhorabuena porque Cuatro ha puesto en marcha el casting de Los Managers, un formato producido por Grundy que presentará Luján Argüelles. El nuevo programa recorrerá diferentes ciudades españolas en busca de gente capaz de entretener durante 1 minuto y evitar así que los espectadores hagan zapping.

El minuto de gloria… Carne de cañón barata…

Entre còmics

corto maltes

Aquesta entrada em serveix per jugar amb el nom del premi a la millor tasca de divulgació de la historieta d’aquest any, atorgat pel Saló del Còmic de Barcelona, que ha recaigut en el bloc Entrecomics.com, i al fet que avui he estat caminant entre còmics (com podreu veure si trobeu un cop d’ull al meu blog TeVeo a El Periódico).
Però, a més, vull esmentar un parell de webs dedicades a la historieta de què he parlat també hi: el premi a la millor llibreria especialitzada a l’Espacio Sins Entido de Madrid, la tasca dels quals és fantàstica i dels quals vaig escriure això, i el premi popular a la divulgació del còmic per Jordi Ojeda, de qui vaig parlar aquí i aquí, per exemple.
Seguir leyendo

Entre cómics

corto maltes

Sirva esta entrada para jugar con el nombre del premio a la mejor tarea de divulgación de la historieta de este año, otorgado por el Salón del Cómic de Barcelona, que ha recaído en el blog Entrecomics.com, y al hecho de que hoy he estado andando entre cómics (como podréis ver si echáis una ojeada a mi blog TeVeo en El Periódico).
Pero, además, quiero citar un par de webs dedicadas a la historieta de los que he hablado también allí: el premio a la mejor librería especializada al Espacio Sins Entido de Madrid, cuya tarea es fantástica y de quienes escribí esto, y el premio popular a la divulgación del cómic para Jordi Ojeda, de quien hablé aquí y aquí, por ejemplo.

Seguir leyendo

Llibres optimistes

La gent de Esto sólo lo arreglamos entre todos parlen avui de llibres optimistes.
Alguns els he llegit i estic d’acord amb ells: mouen a l’optimisme. Altres em semblen un frau, però no els citaré. Cada un és molt lliure de fer el que vulgui. En tot cas llegir un llibre interessant, que t’atrapi, i intentar ser optmista aquests dies és més que necessari.
Aquesta és la llista que inclouen al seu web.

Amb motiu del Dia del Llibre convidem a les més de 84.000 persones que s’han sumat a la web a recomanar un llibre optimista. Entre la muntanya de títols que hem rebut, també a través de Facebook, aquests són els més repetits:

  • La fuerza del optimismo, de Luis Rojas Marcos
  • L’alquimista, de Paulo Coelho
  • El secret, de Rhonda Byrne
  • La bona sort, d’Álex Rovira i Fernando Trías de Bes
  • El mundo amarillo, de Albert Espinosa
  • Qui s’ha endut el meu formatge?, de Spencer Jhonson
  • Curso de vuelo para constructores de sueños, de Marta Ligioz
  • El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry
  • Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach
  • La bona vida, d’Álex Rovira
  • En aquesta página altres persones ofereixen els seus comentaris sobre aquests i molts altres llibres.

    Libros optimistas

    Los chicos de Esto sólo lo arreglamos entre todos hablan hoy de libros optimistas.
    Algunos los he leído y estoy de acuerdo con ellos: mueven al optimismo. Otros me parecen un fraude, pero no los citaré. Cada uno es muy libre. En todo caso leer un libro interesante, que te atrape, e intentar ser optmista estos días es algo más que necesario.
    Esta es la lista que incluyen en su web.

    Con motivo del Día del Libro invitamos a las más de 84.000 personas que se han sumado en la web a recomendar un libro optimista. Entre la montaña de títulos que hemos recibido, también a través de Facebook, estos son los más repetidos:

  • La fuerza del optimismo, de Luís Rojas Marcos
  • El alquimista, de Paulo Coelho
  • El secreto, de Rhonda Byrne
  • La buena suerte, de Álex Rovira y Fernando Trías de Bes
  • El mundo amarillo, de Albert Espinosa
  • ¿Quién se ha llevado mi queso?, de Spencer Jhonson
  • Curso de vuelo para constructores de sueños, de Marta Ligioz
  • El principito, Antoine de Saint-Exupéry
  • Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach
  • La buena vida, de Álex Rovira
  • En esta página otras personas ofrecen sus comentarios sobre estos y otros muchos libros.

    No sense el meu… iPhone?

    La meva amiga Carme (i uns quants familiars i amics) són usuaris d’iPhone, aquest claríssim objecte del desig de qualsevol enganxat a les noves tecnologies, els telèfons mòbils i internet.
    Fa uns dies, parlava amb el meu fill de la anhelada espera del nou terminal d’Apple, l’iPhone 4.0, per part de molts clients de Vodafone, ja que sembla ser que aquest estiu deixarà de ser una exclusiva de Telefónica-Movistar.
    Així que aquest matí, quan buscava detalls d’aquest tema, he arribat al vídeo que acompanya aquestes línies a través de diversos enllaços (XatakaApplesfera9 to 5 MacEngadget i el propi programa d’Ellen Degeneres, coneguda actriu i presentadora, i una de les poques professionals que ha tingut la valentia d’expressar públicament la seva homosexualitat) i que mostra, amb cert humor, les dificultats d’una persona normal al enfrontar-se al aparell.
    No fa molt, un comercial amb sentit comú em va vendre per un familiar d’edat avançada un mòbil que només servia per a això: trucar per telèfon. I que tenia les tecles molt grans, adequades per a dits que ja no tenen l’agilitat i la mida d’un jovenet.
    Aquest familiar únicament utilitza el seu telèfon quan és necessari. I la seva economia ho agraeix, és clar.

    No sin mi… ¿iPhone?

    Mi amiga Carmen (y unos cuantos familiares y amigos) son usuarios de iPhone, ese clarísimo objeto del deseo de cualquier enganchado a las nuevas tecnologías, los teléfonos móviles e internet.
    Hace unos días, hablaba con mi hijo de la ansiada espera del nuevo terminal de Apple, el iPhone 4.0, por parte de muchos clientes de Vodafone, ya que parece ser que este verano dejará de ser una exclusiva de Telefónica-Movistar.
    Así que esta mañana, cuando buscaba detalles de ese tema, he llegado al vídeo que acompaña estas líneas a través de varios enlaces (Xataka, Applesfera, 9 to 5 Mac, Engadget y el propio programa de Ellen Degeneres, conocida actriz y presentadora, y una de las pocas profesionales que ha tenido la valentía de expresar públicamente su homosexualidad) y que muestra, con cierto humor, las dificultades de una persona normal al enfrentarse al aparatito.
    No hace mucho, un comercial con sentido común me vendió para un familiar de edad avanzada un móvil que sólo servía para eso: llamar por teléfono. Y que tenía las teclas muy grandes, adecuadas para dedos que ya no tienen la agilidad y tamaño de un jovencito.
    Este familiar únicamente utiliza su teléfono cuando es necesario. Y su economía lo agradece, claro.

    La Casera i 13 Rue del Percebe

    Aquesta setmana comença el Saló del Còmic de Barcelona i, com ja sabeu, al blog TeVeo, que público a El Periódico de Catalunya, hi he anat escrivint algunes entrades, que us convido a llegir.
    Però, a més, acabo de veure aquest anunci de La Casera que m’ha semblat molt oportú aquests dies.
    És una Peliculitas en tota regla, dirigida per Javier Fesser, que pren com a referència la famosa tira còmica 13 Rue del Percebe, del sempre genial F, el pare de Mortadelo y Filemón.
    Si voleu veure tot l’anunci, cosa que de veritat val la pena, sobretot per als amants dels còmics d’Ibáñez, podeu fer-ho a Pedazo invento la Casera.es.
    Un treball que demostra que els diners per fer cinema segueix estant en mans de la publicitat … bé, de qui la encarrega.

    La Casera y 13 Rue del Percebe

    Esta semana empieza el Salón del Cómic de Barcelona y, como ya sabréis, en el blog TeVeo, que publico en El Periódico de Catalunya, he ido escribiendo algunas entradas al respecto, que os invito a leer.
    Pero, además, acabo de ver este anuncio de La Casera que me ha parecido muy oportuno estos días.
    Es una peliculita en toda regla, dirigida por Javier Fesser, que toma como referencia la famosa tira cómica 13 Rue del Percebe, del siempre genial Francisco Ibáñez, el padre de Mortadelo y Filemón.
    Si queréis ver todo el anuncio, algo que de verdad que merece la pena, sobre todo para los amantes de los tebeos de Ibáñez, podéis hacerlo en Pedazo invento la Casera.es.
    Un trabajo que demuestra que el dinero para hacer cine sigue estando en manos de la publicidad… bueno, de quienes la encargan.

    Acció Senegal

    Fa temps que em graduo la vista i compro les ulleres a l’Òptica Marcos, just davant el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. És una petita botiga de barri on el seu amo, l’Albert, intenta ajustar preus i no enganyar la gent amb l’últim model de la marca de moda, sinó aconsellant al client en funció de les seves necessitats.
    Dic que fa temps, perquè en els anys que li visito he vist créixer al seu fill Ermengol i l’he vist estudiar la mateixa carrera que el seu pare. Fa uns dies, a més, el noi em va sorprendre amb l’anunci d’un viatge: s’anava uns dies a l’Àfrica, al Senegal, amb una jove ONG per graduar la vista als nadius, entre els quals hi ha nombrosos nens albins. Tot això de forma altruista. L’entitat en qüestió es diu Acció Senegal.

    Seguir leyendo

    Acción Senegal

    Hace tiempo que me gradúo la vista y compro las gafas en la Óptica Marcos, justo frente al Mercado de Sant Antoni de Barcelona. Es una pequeña tienda de barrio donde su dueño, Albert, intenta ajustar precios y no engañar a la gente con el último modelo de la marca de moda, sino aconsejando al cliente en función de sus necesidades.
    Digo que hace tiempo, porque en los años que le visito he visto crecer a su hijo Ermengol y estudiar la misma carrera que su padre. Hace unos días, además, el chico me sorprendió con el anuncio de un viaje: se iba unos días a África, a Senegal, con una joven ONG a graduar la vista a los nativos, entre los que hay numerosos niños albinos. Todo ello de forma altruista. La entidad en cuestión se llama Acción Senegal.
    Seguir leyendo

    Les dones i la Wii

    Fins no fa gaire, la Wii era una consola de videojocs a la qual no havia prestat atenció.
    Sempre he estat bastant jugón. I dic sempre, perquè puc remuntar a l’època del Spectrum, aparell que el meu més joves lectors probablement no coneixeran o recordaran.

    Seguir leyendo

    Las mujeres y la Wii

    Hasta no hace mucho, la Wii era una consola de videojuegos a la que no había prestado atención.
    Siempre he sido bastante jugón. Y digo siempre, porque puedo remontarme a la época del Spectrum, aparato que mi más jóvenes lectores probablemente no conocerán o recordarán.

    Seguir leyendo

    Día de la madre

    La foto, tomada ayer en las paradas del Mercado de Vic, nos recuerda que hoy es un día para regalar flores y plantas.
    Claro que quien inventó lo del Día de la Madre no pensó que alguien haría un buen negocio de la efeméride.
    Por cierto, Amnistía Internacional apuesta por regalar «una rosa por las madres que no lo celebran» y lo concretan en Soacha, una ciudad colombiana donde un grupo de madres se han unido para reclamar justicia por la muerte de sus hijos. Seguir leyendo

    Dia de la mare

    La foto la vaig fer ahir a les paradetes del Mercat de Vic, ens recorda que avui és un dia per regalar flors i plantes.
    És clar que qui va inventar això del Dia de la Mare no va pensar que algú faria un bon negoci de l’efemèride.
    Per cert, Amnistía Internacional aposta per regalar «una rosa per les mares que no ho celebren» i el concreten a Soacha, una ciutat colombiana on un grup de mares s’han unit per reclamar justícia per la mort dels seus fills.
    Seguir leyendo

    « Entradas anteriores Entradas siguientes »

    © 2026 Txerrad@s

    Tema por Anders NorenArriba ↑