Fins no fa gaire, la Wii era una consola de videojocs a la qual no havia prestat atenció.
Sempre he estat bastant jugón. I dic sempre, perquè puc remuntar a l’època del Spectrum, aparell que el meu més joves lectors probablement no coneixeran o recordaran.

O sigui, que per les meves mans i, després, amb la flagrant excusa del meu fill i els seus amics, han passat gairebé totes les Sony i les Nintendo del mercat. Reconec que quan els petits creixen i un es fa major, l’excusa deixa d’existir i també la de jugar. Per això no he arribat ja a la Xbox de Microsoft ni a la Playstation 3 de Sony. Els meus dits ja no són tan lleugers i hàbils com abans.
Tot i això, encara gaudeixo de les meravelloses imatges d’alguns dels videojocs que hi ha al mercat, com l’Assassin’s Creed 2del que ja us he parlat.
Aquest rotllo ve a conte que la Wii s’ha convertit en la consola familiar de gran èxit, que sol venir acompanyat de campanyes de promoció i publicitat prèvies ben orquestrades per la pròpia Nintendo …
Per exemple, en la nota prèvia al Dia de la Mare deien això:

Les dones espanyoles ja no demanen bosses i colònies el Dia de la Mare. Cada vegada són més les aficionades als videojocs, concretament el 18,4% de la població femenina del nostre país, segons dades de GameVision Europe. La majoria són majors de 25 anys, juguen cada dia almenys una hora i tenen més de 12 jocs en la prestatgeria de casa, segons els resultats d’una enquesta realitzada per la Universitat Complutense de Madrid en col.laboració amb Nintendo.

I en efecte, conec diversos casos en què han estat els adults d’una casa els que s’han vist obsequiats amb el regal d’aquesta consola, convertida en divertit succedani virtual d’un gimnàs o un poliesportiu, gràcies a diversos jocs d’exercici físic.

Per això m’ha sorprès trobar en aquesta nota, que podeu llegir sencera al web de Tgusta, la següent afirmació:

«Qui va dir que el joc preferit de les dones és Wii Fit Plus? No t’equivoquis: elles es queden amb Mario, el lampista.»

Quan li vaig preguntar a la col lega de Nintendo per aquesta afirmació, em va dir que les dades es referien a les dones majors de 25 anys. I les majors de 35 o 40 anys? A què juguen? «D’aquesta franja d’edat no tenim dades», em va contestar. Cras error. No saben a Nintendo què gran part del negoci estan deixant de la banda, perquè aquesta franja d’edat té més poder econòmic. Són dones que segurament no juguen a Mario ni a matar marcians, però tenen molts altres jocs que els poden atraure. Només cal descobrir quin tipus de jocs.