Pere

Aquest matí hem acomiadat l’amic Pere Mejías, un excursionista sensacional, un periodista humil, un home bo. Tenia 71 anys.
En aquest enllaç expliquen algunes coses més sobre ell i la seva experiència com a trasplantat del cor.
Aquest poema de Miquel Martí Pol ha servit per dir-li adéu.

“Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com /
ens vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses, parlem i també dels teus gustos, / del que estimaves i el que no estimaves, / del que feies i deies i senties; / de tu parlem, però no pas amb pena. / I a poc a poc esdevindràs tan nostre / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te; a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.”

Un amic comú, l’Enric, va llegir unes línies en les que ens va recordar la seva manera de ser, la seva forma de no voler molestar mai, fins i tot per anar-se’n…

(si voleu llegir aquest text, podeu fer-ho en aquest enllaç.)