Un relat i un premi

Fa més d’un any vaig començar a escriure aquest diari. No em movia el fet d’apuntar-me a una moda, sinó la necessitat d’escriure. Molts periodistes de premsa satisfan aquesta necessitat a través dels articles i reportatges que escriuen diàriament en els seus diaris i revistes… Hi ha unes quantes plomes i molt brillants.
Uns altres, uns pocs, es converteixen en escriptors de ficció a través de relats, contes curts i novel·les. Tot això suposa un esforç descomunal en temps i dedicació. Han d’esgarrapar temps al temps… i restar-lo a la família, als amics, al propi oci.
Deia a l’inici que aquest diari no deixa de ser una forma de apaivagar la sed d’escriptura… encara que fins ara no m’havia introduït en el terreny de la ficció… Fins ara.
Fa unes setmanes, a primers de maig, vaig decidir participar en un concurs de blocs, organitzat per Blocat, dintre de la festa d’internet Fesinternet.
Em feia gràcia complir amb les bases: escriure un weblog totalment inèdit i realitzar deu entrades entre el 2 i el 17 de maig.
Vaig llegir les bases cap al dia 8 o 9, però no m’hi vaig posar fins al divendres, dia 12.
Vaig pensar que un personatge de ficció, un alter ego més jove, un nouvingut a Catalunya, em permetia complir amb aquests criteris de participació. El resultat va ser Un basc a Catalunya (que també es pot veure en aquest altre enllaç). Un petit relat en català que, finalment, ha resultat el guanyador.
La veritat és que no hi ha hagut una gran participació: érem només mitja dotzena de bloggers i no tots tenien clares les bases del concurs. És una llàstima, perquè la idea era bona. M’alegra haver estat l’escollit. Reconec amb humilitat que el jurat no tenia moltes opcions a l’hora d’escollir.