Tot va començar amb aquesta frase: «No, jo no tinc més simpaties per McCain. Jo sóc de centre reformista, com l’Obama».
La va dir Manuel Fraga Iribarne, fa una setmana, al diari El País.
L’equip d’El Intermedio, a La Sexta, s’ha apuntat a un invent similar al que els nois de Polònia van fer amb l’Acebes. Si aquests van montar un Save Acebes, els de Gran Wyoming promouen un Fraga 2012.
I ja porten més de mig mil·lió de suports.
Etiqueta: La Sexta
CQC o Caiga quien Caiga es va mudar ahir a la nit a La Sexta. És una franquicia argentina, que ha deixat les incertes aigües ideològiques de Tele 5 per les més progres de la cadena del logotip verd.
Amb alts i baixos i cert excés de metratge, va recuperar el pols de la seva millor època, la que va encapçalar Gran Wyoming. La seva presència en un acte d’Aznar als EUA, picotejant al Blair i a alguns militars ianquis va ser del millor de la funció. Ah! (com diria el meu bon amic Ferran Monegal) i també es van frustrar amb la falta d’atenció de ZP i la plantada de la Espe Aguirre a la seva primera dona reportera.
Però la cosa més bonica va venir de dins la casa. Primer va ser Wyoming, en un gest de complicitat a l’audiència, que va aparèixer a l’inici del programa per apadrinar al nou equip i dir-los que els vigilaria de prop. Això sí: va deixar molt clar que ell ja té la seva fama a El intermedio, i que ells encara s’ ho han de guanyar.
També va estar després Andreu Buenafuente, per a donar un cop de mà mediàtica als nous.
Des de l’inici, amics i col·legues, Buenafuente i Wyoming juguen a tirar-se pedretes. I CQC els va seguir el joc. Festival de l’humor a la nit dels dimecres.
CQC va ser un emparedat entre les dues locomotores de La Sexta.
CQC o Caiga quien Caiga se mudó anoche a La Sexta. Es una franquicia argentina, que ha dejado las inciertas aguas ideológicas de Tele 5 por las más progres de la cadena del logotipo verde.
Con altibajos y cierto exceso de metraje, recuperó el pulso de su mejor época, la que encabezó Gran Wyoming. Su presencia en un acto de Aznar en EEUU, picoteando a Blair y a algunos militares yanquis fue de lo mejor de la función. ¡Ah! (como diría mi buen amigo Ferran Monegal) y también se frustraron con el desplante de ZP y el plantón de Espe Aguirre a su primera mujer reportera.
Pero lo más bonito vino de dentro de la casa. Primero fue Wyoming, en un guiño a la audiencia, que apareció al inicio del programa para apadrinar al nuevo equipo y decirles que les vigilaría de cerca. Eso sí: dejó muy claro que él ya tiene su estrellato en El intermedio, y que ellos aún se lo han de ganar.
También estuvo luego Andreu Buenafuente, para echar una mano mediática a los nuevos.
Desde el inicio, amigos y colegas, Buenafuente y Wyoming juegan a echarse chinitas. Y CQC les siguió el juego. Festival del humor en la noche de los miércoles.
CQC fue un emparedado entre las dos locomotoras de La Sexta.
He de confessar que he perdut una petita aposta amb un company de treball; una setmana de cafès, no s’espantin.
Va ser més llest que jo. Jo vaig apostar que TVE utilitzaria algun artifici per evitar que Rodolfo Chikilicuatre fos el representant espanyol a Eurovisió; i ell, que Baila el Chiki chiki seria la cançó guanyadora de dissabte a la nit. A la vista està la meva miopia sobre això.
I a més a més, TVE acabarà per fer bossa amb l’invent: està aconseguint una bona audiència i ha tornat, potser sense voler, a posar en boca de tots el nom d’un festival obsolet.
He de confesar que he perdido una pequeña apuesta con un compañero de trabajo; una semana de cafés, no se asusten.
Fue más listo que yo. Yo aposté a que TVE utilizaría alguna artimaña para evitar que Rodolfo Chikilicuatre fuera el representante español en Eurovisión; y él, que Baila el Chiki chiki sería la canción ganadora de la noche del sábado. A la vista está mi miopía al respecto.
Y además, TVE acabará por forrarse con el invento: está logrando una buena audiencia y ha vuelto, quizá sin querer, a poner en boca de todos el nombre de un festival obsoleto.
