Ser de Bilbao y del Athlétic es algo consustancial. Además, ya se sabe, los bilbaínos, nos prestamos a ser protagonistas de todo tipo de chistes, incluidos los que nos dedican nuestros eternos
rivales de la Real (Sociedad, no confundir con el Real).
Salvados en el último tramo de la Liga, con abucheo final a jugadores y a directiva, miro con cierta distancia a mis amigos culés. Siempre sufridores, aguantan con resignación todo lo que les echen y más.
Si lo miro desde el punto de vista del único equipo español que mantiene la fe en la cantera, parece mentira que sean capaces de despreciar el buen trabajo de grandes jugadores catalanes y españoles para, en cambio, fichar con sueldos astronómicos a algunas estrellas de medio pelo y brillo de hojalata.
Entre estos amigos culés hay uno que representa la esencia del aficionado del Barça, el crítico de cine y novelista Alfred Picó, de quien os hablaba hace unos días.
La entrada que ha escrito hoy en su blog, Blai Grana, creo que resume todo el temor y la tristeza ante el batacazo que se ha dado. Es la narración de un culé que prefiere no saber qué va a pasar en el último minuto del campeonato. Si oye petardos y bocinas, sabrá que el Barça ha logrado el milagro y que el Madrid ha perdido. Si sólo hay silencio, la derrota es evidente.
Su título es «Creo que no somos campeones«, y hacia el final escribe: «Ya casi no tengo dudas: no hemos ganado la Liga. Me siento muy triste, pero al menos esta noche no he sufrido. He sido muy disciplinado y mi psiquiatra estará contento».
Etiqueta: Alfred Picó
Ser de Bilbao i de l’Athlétic va lligat. A més a més, ja se sap que els bilbaïns som bones víctimes de tota mena d’acudits, inclosos els que ens dediquen els nostres eterns rivals de la Real (Sociedad, no confondre amb el Real).
Salvats en l’últim tram de la Lliga, amb esbroncada final als jugadors i a la directiva, miro amb certa distància als meus amics culers. Sempre patidors, aguanten amb resignació tot el que els llencin i més.
Si ho miro des del punt de vista de l’únic equip espanyol que manté la fe en el planter, sembla mentida que siguin capaços de menysprear el bon treball de grans jugadors catalans i espanyols per a, en canvi, fitxar amb sous astronòmics a algunes estrelles de mig pèl i brillantor de llauna.
Entre aquests amics culers n’hi ha un que representa l’essència de l’aficionat del Barça, el crític de cinema i novel·lista Alfred Picó, de qui us en parlava dies enrera.
L’entrada que ha escrit avui en el seu bloc, Blai Grana, crec que resumeix tot el temor i la tristesa davant el cop que s’han donat. És la narració d’un culer que prefereix no saber què va a passar a l’últim minut del campionat. Si sent petards i botzines, sabrà que el Barça ha aconseguit el miracle i que el Madrid ha perdut. Si només hi ha silenci, la derrota és evident.
El seu títol és «Crec que no som campions«, i cap al final escriu: «Ja gairebé no tinc dubtes: no hem guanyat la Lliga. Em sento molt trist, però si més no aquesta nit no he patit. He estat molt disciplinat i el meu psiquiatra estarà content».
En estos momentos en que el Barça está en la cuerda floja de una temporada de pocos títulos, es magnífica la existencia de aficionados como Alfred Picó, periodista, crítico de cine y novelista, autor del blog y de la novela Blai Grana.
Es precisamente en este último apartado, el de novelista, donde Picó acaba de publicar una novela que prolonga el placer de los barcelonistas de haber ganado la Champions, la antigua Copa de Europa, el año pasado: «Sí, sí, sí. Hemos ganado en París«.
Un libro ameno y no tan sólo para culés.
————-
En Yahoo Noticias podéis encontrar una entrevista con él y los blogs Ronyamortis y el Diari d’un culer también hablan del libro aquí y aquí.
En aquests moments en que el Barça està en la corda fluixa de una temporada amb tant pocs rèdits, és magnífic l’existència de afeccionats com l’Alfred Picó, periodista, crític de cinema i novel·lista, autor del blog i la novel·la Blai Grana.
És precisament en aquest últim apartat, el de novel·lista, on en Picó acaba de publicar una novel·la que perllonga el plaer dels barcelonistes d’haver guanyat la Champions, l’antiga Copa d’Europa, l’any passat: «Sí, sí, sí. Hem guanyat a París«.
Un llibre amè i no tant sols per a culers.
————-
En Yahoo Noticias podeu trobar una entrevista amb ell i els blocs Ronyamortis i el Diari d’un culer també en parlen aquí i aquí.
