Vaig conèixer l’Akelarre de Pedro Subijana ja fa molts anys, quan l’Arzak era el rei de la nova cuina basca i el Ferran Adrià encara no existia en aquest terreny.
Cobria el Festival de Cinema de San Sebastián pel meu diari i, amb uns pocs periodistes i crítics, vam anar a sopar amb el Fernando Méndez Leite, aleshores director general de cinematografia del Ministeri de Cultura.
El menú degustació que ens va presentar va ser una meravella i no tenia res a envejar al que dies enrere vam prendre a can Arzak. A més a més, el paisatge que es veu des de l’Akelarre no te comparació: a dalt del mont Igueldo.
Explico tot això per a dir que m’alegro molt de la seva estrella Michelin. Precisament per això, em va fer gràcia la entrevista que li va fer la Karmentxu Marín a El País, diumenge passat, i sobre tot, una frase.
(per cert, Karmentxu, no et canses de començar el perfil del teus entrevistats amb la frase dita “amb tants anys i tants fills, fa tal i tal cosa”? Sempre la fas igual)
La pregunta va ser: “Li descol·loco si li demano ous ferrats amb patates?”.
I resposta: “En el restaurant, sí, perquè no se’ls faria” (…) “m’emprenya que algú marxi de casa meva sense saber quin estil de cuina tenim; i deprès, què cony li pots cobrar al client per uns ous ferrats?”