En els últims anys s’ha produït una veritable revolució en el món de la fotografia. La imatge digital ens ha retornat el plaer de fer fotos. L’alt preu anterior del negatiu, revelat i positivat ha quedat reduït al preu d’un CD.
Però això no ens fa millors fotògrafs.
Em segueixen admirant homes com Steve McCurry, de qui es publicava un reportatge aquest cap de setmana, a El Dominical d’El Periódico, signat pel Daniel Entrialgo.
Si no els sona el nom de McCurry, només els comento que es va fer famós fa 20 anys gràcies a la foto d’aquesta nena afganesa, que va ser portada de la prestigiosa revista National Geographic (aquí, en espanyol).
D’això s’en ha parlat ja molt, però només vull posar l’accent aquí en la seva capacitat de captar l’essència d’aquells a qui retrata.
Una qualitat que no tenim els afeccionats que fem milers de fotos digitals amb l’esperança d’assolir una o dues que semblin professionals.
És la qualitat d’una mirada, la del fotògraf que sap mirar.