Durant algunes setmanes he anat seguint de forma irregular, entre zàping i zàping, aquest concurs, aquest paperot que han muntat els de Tele 5 amb un grup de famosets de pa sucat amb oli, en una illa tropical. Unes vacances pagades, en què s’aprimen a base de menjar poc i treballar menys.
Però cal reconèixer que el reality en qüestió enganxa a la gent, segons indiquen els índexs d’audiència. Per això, vaig escriure ahir una entrada al bloc Capturas, que publico en el diario El Periódico, on el podeu llegir íntegrament. Aquí us deixo algunes conclusions de l’article.

No els vull parlar malament de Supervivents ni de la cadena que l’emet. Com a producte, està molt ben fet i és molt efectiu: aconsegueix el que pretén i és molt rendible per a la seva cadena (…)
Em agrada? Nooo. Ho veig? Poc, molt poc (…) Destaco, això sí, la tasca incansable de Raquel Sánchez Silva, capaç d’imprimir entusiasme a qualsevol dels programes en què ha participat (…)
Naturalment, ia això anava, es pot sobreviure veient la tele sense Supervivents, sense Sálvame, sense La noria i, fins i tot, sense el futbol, si vostès m’ho permeten.
Hi ha un grapat d’unes sèries de ficció-moltes d’elles, espanyoles-campant per totes les cadenes; s’està programant bon cinema a qualsevol hora, per exemple a La Sexta 3, quina gran descobriment!; La 2 de TVE i el canal 33 de Televisió de Catalunya són una magnífica alternativa, amb els seus documentals, programes culturals i espais informatius diferents (…)
Es pot sobreviure sense Supervivientes, sí, senyors …
I fins i tot sense tele … Amb un bon llibre entre les mans, per exemple.