En aquestes dates, un es mou entre els regals que anhela i que no arriben, i entre els que arriben i no desitja; per sort, sempre n’hi ha algun d’encertat.
És una espècie de llei inexorable que es repeteix any rere any… És aquest consumisme que tant critiquem però en el qual caiem.
Aquesta setmana havia llegit un parell d’articles sobre aquest tema. Més o menys, coincideixo amb el que en Sergi Pàmies escrivia a El País, titulat Regals culturals, en el que deia: «Costa ser original a l’hora d’encertar el regal [… per això] porto anys limitant-me a fer regals dels mal anomenats culturals».
És un tipus de regal que jo també acostumo a fer, quan els Reis d’Orient em demanen que els ajudi.
Però, a vegades, alguna cosa tan senzilla com una floreta o una planta poden convertir-se en el millor del món quan te la regala qui més estimes… però de qui menys t’ho esperes.