Ja sé que avui és l’endemà del dia de Reis, el que ens torna a la realitat, a la dels EROs regalats per les empreses, però vull tornar la vista enrrere unes hores i mirar amb nostàlgia els obsequis deixats a les nostres cases pels Reis Mags d’Orient que, com tothom sap, són republicans.
En general, és en el matí del dia 6 quan els nens (i moltíssims adults) descobreixen meravellats les coses que durant la matinada els han deixat Melcior, Gaspar i Baltasar.
A casa d’uns amics la màgia s’avança al vespre del dia 5.
Sembla més lògic. Si els Mags han desfilat per pobles i ciutats i han començat a descarregar ja els seus regals, potser és millor esperar-los desperts, després del sopar, i així evitem l’estrès del demà. Els petits no necessiten aixecar-se a primera hora i els pares, tampoc.
L’emoció és la mateixa, o més gran, si és possible, i els nens (i adults) són feliços un dia més, unes hores més…
Etiqueta: regals
En aquestes dates, un es mou entre els regals que anhela i que no arriben, i entre els que arriben i no desitja; per sort, sempre n’hi ha algun d’encertat.
És una espècie de llei inexorable que es repeteix any rere any… És aquest consumisme que tant critiquem però en el qual caiem.
Aquesta setmana havia llegit un parell d’articles sobre aquest tema. Més o menys, coincideixo amb el que en Sergi Pàmies escrivia a El País, titulat Regals culturals, en el que deia: «Costa ser original a l’hora d’encertar el regal [… per això] porto anys limitant-me a fer regals dels mal anomenats culturals».
És un tipus de regal que jo també acostumo a fer, quan els Reis d’Orient em demanen que els ajudi.
Però, a vegades, alguna cosa tan senzilla com una floreta o una planta poden convertir-se en el millor del món quan te la regala qui més estimes… però de qui menys t’ho esperes.
