El nostre estimat Polònia va obrir la seva nova temporada dijous, amb una enyorada absència, la de l’actor Bruno Oro, com bé assenyala avui en Ferran Monegal a El Periódico.
Però hi ha una cosa que potser hagi passat inadvertida, però que té la mala llet habitual del programa que tant s’agraeix…

En una compareixença davant la premsa, la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, va començar a gesticular de manera incontrolada. La càmara s’allunya i vet aquí que es veu en Mariano Rajoy, jugant amb un comandament d’una videoconsola, probablement una Wii, ara tan de moda, i dirigint els gesto de la Camacho.
Quan la portaveu popular, Soraya Sáenz de Santamaría intenta arrabassar-li el comandament a en Rajoy, la Camacho acaba a terra.
Tota una paràbola sobre l’autonomia del partit conservador a Catalunya, sobretot vist el desenllaç de la guerra entre Camacho i Montserrat Nebrera, finalment favorable a la primera.
Però aquest gag em recorda un altre, no molt llunyà, d’un Rajoy suspès d’unes cordes que queien des del sostre, controlades per un titellaire de reconeixible bigoti aznarista.
Al final sempre és Madrid qui mou els fils de les marionetes.