Este jueves tuvimos el placer de recuperar a Bruno Oro en Polònia.
Tras el fiasco de Vinagre, Toni Soler ha repescado al actor y le ha colocado en la alineación y posición donde mejor juega: por la banda derecha, exagerando al desaparecido (en un videoclub de Ávila) Ángel Acebes; al ¡guapo! Artur Mas; a la estirada María Teresa Fernández de la Vega y tantos otros personajes.
Soler y su excelente equipo de guionistas han colocado al personaje –en ese curioso terreno del la ficción dentro de la ficción metatelevisiva– en la tesitura de tener que volver a ganarse el puesto, porque ahora hay otras estrellas, como el Tomàs Molina (David Olivares) y, ¡ah! el inefable clon del crítico Ferran Monegal (Jordi Ríos).
Etiqueta: Polònia
Aquest dijous vam tenir el plaer de recuperar Bruno Oro al Polònia.
Després del fracàs de Vinagre, Toni Soler ha repescat l’actor i li ha col locat a l’alineació i posició on millor juga: per la banda dreta, exagerant al desaparegut (en un videoclub d’Àvila) Ángel Acebes; al ¡guapo! Artur Mas; a l’estirada María Teresa Fernández de la Vega i tants altres personatges.
Soler i la seva excel lent equip de guionistes han col locat al personatge – en aquest curiós terreny de la ficció dins la ficció metatelevisiva – en la tessitura d’haver de tornar a guanyar el lloc, perquè ara hi ha altres estrelles, com el Tomàs Molina ( David Olivares) i, ah!, l’inefable clon del crític Ferran Monegal (Jordi Ríos).
¡Ah! Els nois de Polònia han fet un afectuós homenatge al seu crític de capçalera, en Ferran Monegal.
Han fitxat Jordi Rius, li han maquillat una mica millor de com apareixia a Vacances pagades i l’actor li ha imitat de forma genial, tal com el periodista surt al seu programa Telemonegal, de Barcelona Televisió.
Ja és la segona vegada que els programes d’humor de TV-3 converteixen en estrella l’amic Monegal, amb una divertida paròdia.
Serà cert que la seva directora, Mònica Terribas, li vol fitxar?
¡Ah! Los chicos de han rendido un cariñoso homenaje a su crítico de cabecera, Ferran Monegal.
Han fichado a Jordi Ríos, le han maquillado un poco mejor de como aparecía en Vacances pagades y el actor le ha imitado de forma genial, tal y como el periodista sale en su programa Telemonegal, de Barcelona Televisió.
Ya es la segunda vez que los programa de humor de TV-3 convierten en estrella al amigo Monegal, parodiándole.
¿Será cierto que su directora, Mònica Terribas, le quiere fichar?
Para quienes me leean desde fuera de Catalunya, añadiré una pequeña referencia al título de la entrada: Polònia es un programa de sátira política que emite la televisión autonómica catalana TV-3, en el que se imitan los principales personajes de la política catalana y española.
Pues bien, Polònia abrió su nueva temporada el jueves,
Seguir leyendo
El nostre estimat Polònia va obrir la seva nova temporada dijous, amb una enyorada absència, la de l’actor Bruno Oro, com bé assenyala avui en Ferran Monegal a El Periódico.
Però hi ha una cosa que potser hagi passat inadvertida, però que té la mala llet habitual del programa que tant s’agraeix…
Todo empezó con esta frase: "No, yo no tengo más simpatías por McCain. Yo soy de centro reformista, como Obama". La pronunció Manuel Fraga Iribarne , hace una semana, en el diario El País .
El equipo de El Intermedio , en La Sexta , se apunta a un invento similar al que los chicos de Polònia hicieron con Acebes. Si éstos montaron un Save Acebes , los de Gran Wyoming promueven un Fraga 2012 .
Y ya llevan más de medio millón de apoyos.
Los chicos de Polònia pasaron anoche del corto al largo, de los gags grabados al directo.
Fue un programa especial sobre las elecciones, irregular, con altibajos y momentos faltos de ritmo, salvados por algunos números enlatados.
Pero, como siempre, Toni Soler y su equipo nos deleitaron con un par de detalles sublimes.
Uno: la petición, con camiseta y página web incluida (Save Acebes.org) de que Rajoy y el PP no defenestren a Acebes, porque el político es petróleo para los guionistas del programa y uno de los personajes clave del actor Bruno Oro.
Y dos: el apoteósico final, con canción y coreografía al estilo de los Village People.
Son impagables.
Els nois de Polònia van passar ahir a la nit del curt al llarg, dels gags gravats al directe.
Va ser un programa especial sobre les eleccions, irregular, amb alts i baixos i moments mancats de ritme, salvats per alguns números enllaunats.
Però, com sempre, en Toni Soler i el seu equip ens van delectar amb un parell de detalls sublims.
Un: la petició, amb samarreta i pàgina web inclosa (SaveAcebes.org) que Rajoy i el PP no defenestrin a Acebes, perquè el polític és petroli per als guionistes del programa i un dels personatges clau de l’actor Bruno Oro.
I dos: l’apoteòsic final, amb cançó i coreografia a l’estil dels Village People.
Són impagables.
Sense uns bons guionistes no hi ha bones pel·lícules, ni sèries ni programes. Per exemple, la cerimònia dels Oscars d’aquest any, escrita a corre-cuita.
Per això, estic absolutament convençut que la qualitat i l’humor que destil·len Polònia –atenció a l’especial postelectoral de demà, dijous–, Buenafuente –ahir a la nit, de nou amb Jordi Évole, van muntar una telefonada a ZP, que va respondre molt bé a la trucada– i Sé lo que hicisteis… no serien possibles sense ells.
Vaig veure per la tele el lliurament dels premis Ondas i em vaig alegrar pels nois de Polònia. S’han guanyat a pols el seu èxit d’audiència a la televisió catalana.
Un detall que no se’ns va escapar a molts va ser veure com José Montilla mirava amb bon humor al seu alter ego, el Montilla interpretat per Sergi Mas, que posava de manifest la parquedat de gestos i paraules del verdader president de la Generalitat.
Manuel Campo Vidal ho comentava ahir a la seva columna del diari gratuït ADN: «Montilla estava a la llotja i els ulls del públic viatjaven sense cessar entre un i un altre. Un pronòstic: Montilla, que ja es consolida sol, acabarà sacado en hombros, perquè pocs polítics aguanten somrient aquesta paròdia. És d’agrair».
Vi por la tele la entrega de los premios Ondas y me alegré por los chicos de Polònia. Se han ganado a pulso su éxito de audiencia en la televisión catalana.
Un detalle que no se nos escapó a muchos fue ver cómo José Montilla miraba con buen humor a su alter ego, el Montilla interpretado por Sergi Mas, que ponía de manifiesto la parquedad de gestos y palabras del verdadero presidente de la Generalitat.
Manuel Campo Vidal lo comentaba ayer en su columna del diario gratuito ADN: «Montilla estaba en el palco y los ojos del público viajaban sin cesar entre uno y otro. Un pronóstico: Montilla, que ya se consolida solo, acabará sacado en hombros, porque pocos políticos aguantan sonriendo esa parodia. Es de agradecer».
Fa una setmana, més o menys, plantejava amb els companys de la llista de l’Internauta la possibilitat, certament absurda, però divertida, que Batasuna declarés el seu suport a les llistes del… Partit Popular!
Ja que totes aquelles formacions a les quals havia donat el seu suport eren il·legalitzades gairebé immediatament, podia donar-se la incongruència que algun jutge arribés a il·legalitzar a Rajoy i els seus. O com deia el col·lega Antoni Dalmau, la possibilitat que Acebes, en un rapte d’incontinència verbal, demanés la dissolució del seu propi grup.
Llàstima que el guant només hagi estat recollit pels guionistes de Polònia i per algun humorista gràfic.
Hace una semana, más o menos, planteaba con los compañeros de la lista del Internauta la posibilidad, ciertamente absurda, pero divertida, de que Batasuna declarara su apoyo a las listas del… ¡Partido Popular!
Ya que todas aquellas formaciones a las que había dado su apoyo eran ilegalizadas casi inmediatamente, podía darse la incongruencia de que algún juez llegara a ilegalizar a Rajoy y los suyos. O como decía el colega Antoni Dalmau, la posibilidad de que Acebes, en un rapto de incontinencia verbal, pidiera la disolución de su propio grupo.
Lástima que el guante sólo haya sido recogido por los guionistas de Polònia y por algún que otro humorista gráfico.
He visto a menudo a Bruno Oro en Polònia, el programa de Toni Soler, en TV-3, y disfruto con su trabajo. Es un buen actor, que sabe imitar muy bien a todos sus personajes y especialmente el de Acebes.
Pero no es una imitación simple, sino una buena interpretación.
Y últimamente me ha sorprendido haciendo la promoción de iCat fm: sin las máscaras de rostros ajenos, resulta ser un chaval bien majo, que atrae la atención hacia el producto que está publicitando y también hacia su trabajo.
Tiene un gran futuro por delante.
He vist sovint en Bruno Oro a Polònia, el programa d’en Toni Soler, a TV-3, i disfruto amb la seva feina. És un bon actor, que sap imitar molt bé tots els seus personatges i especialment el de l’Acebes.
Però no és una imitació simple, sinò una bona interpretació.
I últimament m’ha sorprés fent la promoció del iCat fm: sense les màscares de rostres aliens, resulta ser un xavalet ben maco, que atrau l’atenció cap al producte que está publicitant i també cap a la seva feina.
Té un gran futur per davant.
