Acabo de respondre al comentari que un jove indignat em feia sobre el meu article anterior, «Així no anem bé».
És algú que ha usat per comentar el nom de Felip Cortiella, un gran poeta i dramaturg llibertari d’inicis del segle passat.
En el seu text, aquest noi em deia:

«És que encara no heu entès res?
De què es tracta, de fer el folklòric 15 dies a la plaça i després fer com si no hagués passat res?
Hem de continuar demanant que, si us plau, deixin de jugar amb nosaltres com si fóssim imbècils?
Ens deixen sense feina, futur, habitatge, sanitat… i encara voleu que els ho agraïm a ells i als seus amiguets banquers, Círculos de Economia i alt empresariat en general?
La seva violència no té res a veure amb una empenteta, uns insults o haver d’agafar, oh no, quin horror!, un helicòpter per anar a treballar.
Aneu a la merda tots els comentaristes de pacotilla que jutgeu des del sofà quines línies han de seguir els moviments que es construeixen al carrer.
Jo tinc clar de quin costat estic. I vosaltres?

I la meva resposta ha estat la següent:

És clar que t’entenc. A veure si ara m’entens tu.
No sé de qui parles quan cites a “comentaristes de pacotilla”. Jo no ho sóc ni em paga ningú per escriure aquí.
Aquest és el meu propi espai, el meu blog, i no el de cap mitjà de comunicació. Hi escric des de fa anys (abril del 2005, per ser més exactes), perquè en ell m’expresso amb tota llibertat. Per aquesta mateixa raó, pots participar i comentar, com ho has fet, sempre que respectis les meves idees com jo respecto les teves.
Perquè d’això es tracta. De respectar l’altre encara que discrepi d’ell.
La gent que ha estat a la plaça no ha fet el folklòric, no: ha aconseguit molt més en aquests dies del que puguis pensar-hi. Per això jo no critico al moviment del 15-M, tot el contrari, sinó als que han fet servir la violència.
I jo no accepto cap tipus de violència: ni la del poder ni la dels que la van cagar l’altre dia davant el Parlament amb “empentetes”, com dius. La van cagar i van donar encara més armes al poder per augmentar la repressió i per a desprestigiar el moviment. Avui mateix gent com jo signa un manifest en aquest sentit.
Però no puc estar d’acord que s’assetgi la gent, se l’empenti i insulti. Sigui un treballador, un diputat o un okupa.
En tot cas, sí hem de continuar exigint els nostres drets i per a això, avui mateix n’hi ha una manifestació. Et convido, com a tots els meus lectors, a sumar-t’hi … de forma pacífica, és clar. Perquè jo sí que sé de quin costat estic. Tinc dubtes de quin costat estan els violents.

Doncs això, que aprofito per animar-vos a tots a anar aquesta tarda a aquesta manifestació i prendre els carrers, que són nostres i no dels banquers.