Aquests dies em llevo expectant pel que fa a les notícies del nord d’Àfrica. Poso la ràdio o la televisió i espero sentir que les ànsies democràtiques dels ciutadans libis han pogut allunyar del poder a qui els goberrnaba des de fa dècades, com ha passat en el cas de Tunísia i d’Egipte.
Reconec que no entenc molt d’aquests temes, que és una situació complexa i que em despista l’actitud d’alguns dels líders americans (supesto) d’esquerres, com Hugo Chávez i Daniel Ortega.
Per això, m’he alegrat rebre a la meva bústia (virtual) la revista Sin Permiso.
Un dels seus articles es titula «Reflexions sobre les reflexions de Fidel Castro sobre ‘la guerra inevitable de l’OTAN’ a Líbia. Fragments d’un intercanvi epistolar», que parteix de les interessants cartes polítiques que s’escriuen l’economista espanyola Amaranta Süss i l’historiador argentí Martín Cruz des de fa anys. La majoria són de caràcter privat i, de vegades, les fan públiques.
No vull reproduir res més que un troçet: teniu l’original a Sin Permiso.

«Fidel Castro veu que aquesta revolució-caricatura, bestreta, fantasma irracional anunciador d’una cosa que pot succeir al seu propi Estat-està desfent, sense programa propi ni lògica visible, un Estat nacionalpopulista semblant caricaturesca, ell també, a l’ideal d’Estat de tota el corrent nacionalpopulista i estatista.»

Com veieu, són textos que ofereixen altres lectures del conflicte i de la situació a Cuba.
Per això, també val la pena fer un cop d’ull a l’article original de Fidel Castro a Juventud Rebelde, al qual fan referència les missives de Süss i Cruz.