Sóc d’aquells privilegiats (o desgraciats) del primer torn de les vacances, les del mes de juliol.
Ara veuré marxar els meus companys d’agost i del setembre, pensant allò de «que me quiten lo bailao».
Torno a treballar amb les mateixes ganes que un nen torna a l’escola després de les vacances: cap!
El trastorn postvacances ja existia quan erem petits.
Holes TxerraBen tornat. Com be dius, ets un privilegiat …. com a minim tu les has fet, d’altres … encara ens queda.En fi, la fotografia es preciosa, el lloc ho sembla també.Anims en la tornada