Feia temps que no anava al rodatge d’una pel·lícula. Aquest diumenge em vaig acostar a la plaça de Sant Jaume, on anaven a filmar unes escenes de 14 d’abril. Macià contra Companys, un documental amb elements de ficció (o un fals documental, en diuen ara).
Us deixo aquí part del que inicialment vaig escriure per al web del diari El Periódico, i després segueixo. El reportatge en paper era més ampli.

La barcelonina plaça de Sant Jaume ha reviscut diumenge al matí les hores en què Lluís Companys, primer, i Francesc Macià, després, van proclamar la República Catalana el 14 d’abril del 1931. Centenars de figurants han donat caliu a l’escena, que pertany al nucli de la pel·lícula , 14 d’abril. Macià contra Companys, una coproducció de Minoria Absoluta (Polònia) i Televisió de Catalunya, que aquesta setmana s’ha començat a rodar a Barcelona a les ordres de Manuel Huerga, el director de pel·lícules com Gaudí, Antàrtida i Salvador.
El rodatge de les escenes previstes, que s’havia d’iniciar cap a les 10 del matí, s’ha hagut d’endarrerir uns minuts perquè la pluja ha descarregat amb lleugera intensitat sobre el centre de la capital catalana entre les 9.30 i les 10.15. Per això, encara que la filmació estava previst que acabés cap a les 2 de la tarda, el cert és que s’ha allargat gairebé una hora.
A aquesta primera hora, l’alcalde Jordi Hereu ho ha aprofitat per saludar els actors, entre ells els protagonistes, Pere Ponce (com a Companys) i Fermí Reixach (com a Macià), el mateix que ha fet a última hora el president Artur Mas quan aquest últim actor ha evocat la salutació que l’Avi va dedicar a la multitud congregada a la llavors anomenada plaça de la Constitució des del balcó de la Diputació Provincial, nom que canviaria després pel de Palau de la Generalitat.

Quan vaig arribar a la plaça, acabava de descarregar un xàfec i l’ambient era humit i fred en tots els sentits de la paraula. Toni Soler, periodista, historiador, responsable de l’humor polític que triomfa cada dijous al programa Polònia, de TV-3, mirava nerviós seu smartphone per veure l’evolució de la tempesta en el radar meteorològic.
Vaig comentar amb ell la situació i intercanviar unes paraules sobre el futur de la nostra professió. Més tard comentaríem l’origen de la pel.lícula, de la qual és guionista i impulsor: els tres dies durant els quals Catalunya va ser una República federal i independent, dins el conjunt dels pobles d’Espanya. Això passava el 14 d’abril de 1931 i Soler l’ha plasmat en una novel.la, que espero amb impaciència, i una pel lícula que ha rodat Huerga, amb l’ajuda de Paco Escribano i la resta de l’equip de la productora.
Soler em va explicar que una de les coses sobre les quals més reflexionat aquests dies és sobre el paral.lelisme d’aquell 1931 amb la d’altres catalanistes d’altres èpoques, inclosa l’actual, sobre el fàcil que pot ser proclamar la independència, però és de difícil mantenir-la. El nom de Joan Laporta va aparèixer per un moment com a exemple d’aquest miratge.
Els nois de Minoria absoluta van ser preparats en molts sentits. Van aconseguir que centenars de persones es presentaran al rodatge com a figurants de forma gratuïta i altruista, per encarnés als molts ciutadans que es van acostar aquest dia per victorejar a Macià i Companys. Però, a més, membres de l’equip, aquests humoristes als quals la gent ha vist a la tele i han sentit a la ràdio, com Manel Lucas, Quim Morales, Xavi Pérez Esquerdo, van estar animant el personal voluntari. I és que un rodatge és una cosa dur i lent, amb moltes hores d’espera entre presa i presa.
A poc a poc, els núvols van començar a aclarir una mica, la càmera va quedar instal.lada al balcó del consistori i una enorme bandera republicana va tornar a onejar al mastil de l’Ajuntament. Un estrany sentiment recórrer els cors dels presents mentre alguns turistes i curiosos es preguntaven si Espanya havia deixat de ser monàrquica