Un cop superat el tràngol dels primers minuts de conducció per l’esquerra i de sortir de l’aeroport sense tocar res ni a ningú amb la carrosseria, ens vam encaminat cap a Cork, la segona ciutat més gran d’Irlanda, situada a la part sud de l’illa.
Havíem reservat (o això crèiem) dues nits en un bed and breakfast (B&B), aquesta espècie de casa d’hostes de les que ja us he parlat, consistent en un llit i esmorzar. Actualment, la majoria d’ells tenen habitacions amb bany a dins (room in suite). Són més cares que les de tota la vida: un dormitori amb el lavabo i la dutxa fora de l’habitació, i sovint compartit amb els propietaris i altres hostes de la casa.

Perquè us feu una idea dels preus, els més barats ronden els 20 euros per persona, incloent-hi el típic esmorzar irlandès d’ous ferrats, cansalada i salsitxes, les tarifes més habituals se situen entre els 30 i 40 euros, i els que tenen més fama, estan més ben cuidats estan al voltant dels 45-55 euros, encara que n’hi ha alguns encara més cars.
Havíem tingut la bona idea de portar un navegador, un Tom Tom amb mapes d’Europa, per localitzar sobretot els hotels a les ciutats. Aquesta és una precaució que aconsello a tothom que viatgi a l’estranger. Moltes vegades, estem tan despistats que els rètols en altres idiomes se’ns passen. Una maquineta d’aquestes, juntament amb un bon mapa de carreteres del país de tota la vida (perquè aquests trastos tenen alguns errors notables) ens eviten importants pèrdues de temps.
I el cert és que vam arribar en poc més de mitja hora a Western Road, el carrer on s’ubiquen bona part dels B&B de la ciutat. El nostre destí era Achill House. No recordo per què havíem triat aquesta casa, però possiblement ho vam fer perquè ens va fallar alguna de les primeres de la llista de la guia i de Tripadvisor.
També ho vam fer per la seva situació, no massa allunyada del centre i, segons la seva web, amb possibilitat de deixar el cotxe aparcat allà, ja que les zones blaves de pagament s’estenen – com en altres ciutats – per tot el casc urbà.
Suposo que també ens havia fet gràcia els termes luxury i jacuzzi que apareixien en l’e-mail i a la seva web…
(us seguiré explicant més coses d’aquest tema en la propera entrada)