Llegeixo aquest matí la crítica que Ferran Monegal fa a El Periódico de la pamema de Roldán a Tele 5, Cara de paisatge.Em quedo amb la frase final del conegut crític:

«És indecent pagar a un delinqüent perquè surti a la televisió. És una forma de subvencionar el delicte. O sigui, la tele es converteix en delictiva. Compte: el tema és greu.»

Tot això, a més a més, es pot afegir al fet de que, hores més tard d’haver acabat l’entrada anterior, vaig llegir per casualitat (vía El País), la lloable iniciativa d’un blocaire asturià, Antonio Rico, que el 9 de novembre va penjar en el seu bloc 625 ranas un article en el qual demanava que es boicotegés l’entrevista que Tele 5 té previst emetre divendres que ve amb l’exalcalde de Marbella Julián Muñoz:

«Estic convençut que podem aconseguir que aquest programa fracassi estrepitosament».

Es diu que la cadena (o la productora intermediària, que és la de l’Ana Rosa Quintana) li ha pogut pagar més de 300.000 euros: més de 50 milions de les antigues pessetes!
I el dia 12, Mariano Klein i Pablo Valenzuela van crear el web No veas la entrevista.com, en solidaritat amb la idea de Rico, a la qual m’apunto.
L’objectiu d’aquesta pàgina és aconseguir que l’audiència (és a dir, les persones que tenen instal·lat un audímetre) caigui en picat, com va passar divendres passat amb la d’en Roldán. I que, a més, les empreses que col·loquen publicitat en aquest tipus de programes, no ho facin… entre d’altres coses, perquè nosaltres, els consumidors, som els que comprem –o no– els productes que allà es publiciten.
I és aquí, en la publicitat, en el consum, on els podem fer més mal.