La astracanada de Mourinho, aquest posar-li un dit a l’ull al contrari, perquè és incapaç de guanyar-li, aquesta impotència de l’entrenador del Reial Madrid, contrasta amb la cara de felicitat, amb el gest humil d’un jugador de futbol increïble, anomenat Leo Messi , i d’un equip que juga com un equip, i no com un grapat d’estrelles.
I el seu dit victoriós no apunta cap a un ull, sinó cap algú, potser allà dalt, que li dóna un cop de mà de tant en tant.
Tens tota la raó. Leo, per ser feliç, només necessita el futbol. Mou, per ser persona, necesssitaria tractament psicològic.