La diada de Reis em recorda sempre la imatge d’uns camells en la foscor i d’un petit Déu nounat que els espera… Per això vull comentar dues perles sorgides en dos diaris ahir, la vigília de Reis.
Una era peculiar, venint com venia, publicada a La Contra de La Vanguardia.
Núria Escur entrevistava a Pietro Laureano, presentat com arquitecte de l’ecosistema i urbanista.
El text era bo i el personatge, interessant. L’adjectiu de «peculiar» ho he volgut afegir perquè, sent la diada que era, l’entrevistat deia, a manera de presentació: «Sóc d’esquerres, obsessionat pel medi ambient. Déu no va crear a l’home, l’home va crear a Déu. Teníem gran necessitat d’ell». I això, en un diari que encara conserva una secció de Religió.
L’altra, divertida i prometedora, l’escrivia, i molt bé, com sempre, Jacinto Antón a la segona pàgina del quadern català d’El País.
Amb el títol d’Aventura amb camells, Antón iniciava així el seu relat: «Aquesta és una història de camells en la nit, encara que no té gens que veure amb els Reis».
Només per aquest començament vaig decidir llegir aquesta crònica que anava de Lawrence d’Aràbia i Londres a Terenci Moix i les piràmides d’Egipte.
Una crònica que, malgrat desinflar-se una mica a la seva part final, resultava apassionant.
Antón fa realitat la frase de que «per a ser bon periodista, és necessari ésser bon escriptor».