La foto la vaig fer ahir a les paradetes del Mercat de Vic, ens recorda que avui és un dia per regalar flors i plantes.
És clar que qui va inventar això del Dia de la Mare no va pensar que algú faria un bon negoci de l’efemèride.
Per cert, Amnistía Internacional aposta per regalar «una rosa per les mares que no ho celebren» i el concreten a Soacha, una ciutat colombiana on un grup de mares s’han unit per reclamar justícia per la mort dels seus fills.
Seguir leyendo
Categoría: tradicions
Aquesta iniciativa de títol atraient, Llegir està de moda, m’ha arribat per diverses vies.
I, la veritat, he rigut una bona estona amb el vídeo i he pensat en quina raó té aquest paio: el Book no es penja ni necessita bateries o cables.
De tota manera, com gairebé sempre, l’important és el contingut i no ho és tant el continent, encara que poques coses hi ha tan perfectes com un llibre.
Gaudiu de la diada de Sant Jordi i regaleu molts llibres i roses.
Seguir leyendo
Demà és Sant Jordi i es compraran i repartiran milions de roses. L’Afanoc, l’associació de familars de nens amb càncer ha llançat la iniciativa de la Rosa dels Xuklis, de manera que si t’acostes a una floristeria que col.labora amb l’entitat, part del cost de la flor anirà a parar a aquest nens i les seves famílies.
No hi ha moltes, però podeu fer una ullada al lloc web La Casa dels Xuklis on s’explica a què es destinen aquests 50 cèntims de cada rosa.
«Participa a la campanya La Rosa dels Xuklis i ajuda’ns a acabar La Casa dels Xuklis, una casa d’acollida pels familiars dels 350 nens i nenes malalts de càncer que cada any han de deixar els amics, l’escola i la família i desplaçar-se fins a Barcelona per rebre tractament.
Això, a més d’una gran despesa, suposa un gran estrés, ja que a la dificultat d’encarar el diagnòstic, s’hi suma un problema econòmic i logístic. Per això és tan important poder oferir-los una casa d’acollida, on puguin oblidar-se, en la mida que els sigui possible, de l’hospital i de la malaltia.»
L’amic Carles Capdevila, guionista, productor i alma mater de programes de ràdio, com Eduqueu les criatures, de tele, com ¿Alguna pregunta més?, descobert aquest vídeo que ha penjat a la web de Criatures.cat.
És uns magnífica idea d’un equip de publicitaris (va ser la felicitació de Nadal de fa tres anys de la Red Remo de Compañias Creativas i Nephilim Producciones), ideal per al dia de Reis..
Aquest matí, passejant pel carrer de Sants, m’he trobat a aquests Reis Mags, amb fotògraf incorporat, que complien amb una molt sana missió: el nen lliura el seu xumet al rei de torn, que el tira a la paperera, com a forma de demostrar que ja no ho necessita, que ja ha crescut.
Pobre. És la primera d’una llarga cadena de renúncies…
Des de fa temps vaig deixar per després de les festes els regals de caràcter tèxtil: la roba, per a les rebaixes, senyors, i si no, que inventin alguna cosa per disminuir els preus abans del dia 6.
Però com que no és qüestió de deixar a la família i els amics sense un regalet, opto gairebé sempre pel regal cultural (un llibre, un disc, una pel lícula) o artesanal.
En diferents punts de Barcelona (com en altres ciutats) i, sobretot, a la Gran Via, entre Rocafort i Urgell, se situen les parades de l’Associació de Tallers Artesans, on es pot trobar una oferta abundant.
Després de passejar per entre les casetes diversos dies, jo he trobat molt interessants, en particular, les que us detallo ara: les joies de Peca!; les terracotes d’Iris; les lampadetes de Llums i Trons; les peces de cartró de Felip i Cristina; i les escultures de Pilar Mingorance.
És clar que, si feu un tomb, hi trobareu més coses.
S’ho han cregut? No, no és una innocentada… però podria ser-ho.
Ja, ja sé que no és nou, però la meva amiga Carme (gràcies) em va passar l’altre dia i vaig pensar que era el més adequat per a aquesta data: Els Sants Innocents.
L’iJam, els productes col·laterals (iLom, iChis, iFua y el iJam nano) i els perifèrics (iKnife, iHand, iClena, iPincho e iBread) són un magnífic i divertit invent de l’empresa de publicitat Shackleton Espanya, creadora de la campanya , entre d’altres, de Visc(a)Barcelona. Santa innocència!
Ignoro si en altres parts d’Espanya tenen alguna tradició especial associada al Nadal.
Recordo, de petit, de l’Olentzero, al País Basc.
I des que visc a Catalunya, em segueix resultant curiosa, rara si es vol, la del Tió, un tronc al qual els nens peguen amb un pal i el fan cagar regalets i llaminadures.