Categoria: Localitzacions (Pàgina 2 de 3)

Bogeries d’estiu (i quarta part)

juliol 10, 2022 / TC / 0 Comentaris

Katharine Hepburn i Rosanno Brazzi.

Com us vaig prometre al capítol anterior, aquest que ara llegiu està centrat en la localització de la botiga de l’antiquari interpretat per Rosanno Brazzi i algunes escenes més. Això sí, serà la darrera entrada de les quatre que he dedicat a la meravellosa ‘Bogeries d’estiu‘, de David Lean.

Ah… I al final del text afegiré un breu apunt personal que us farà entendre el perquè m’agrada tant aquesta pel·lícula, perquè Katharine Hepburn i Brazzi són portada del meu llibre i, en definitiva, perquè segueixo enamorat de Venècia.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (segona part)

juny 26, 2022 / TC / 0 Comentaris

Katharine Hepburn al costat de MacDonald Parke i Jane Rose.

A la primera part de les entrades que he volgut dedicar a ‘Bogeries d’estiu‘, havia deixat Katharine Hepburn a bord d’un atestat vaporetto, camí de la Pensione Fiorini. Era un ‘motoscaf’ marcat amb el número 127, que navega en direcció al centre de Venècia. Curiosament no ho fa pel Gran Canal, com l’actual número 1, sinó pel Rio Novo, per on antigament transitaven algunes línies com a drecera cap a San Marco.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (primera part)

juny 19, 2022 / TC / 2 comentaris

Poques pel·lícules van fer tant per convertir Venècia en la destinació turística que és avui dia com ‘Bogeries d’estiu‘, deliciosa comèdia dirigida el 1955 per David Lean, un gran enamorat de la ciutat dels canals, i interpretada per la meravellosa Katharine Hepburn, una de les millors actrius de tots els temps.

Com és un film que mostra tant i tant bé la capital veneciana i altres punts de la llacuna, i que va ajudar a consolidar-la com una de les ciutats més romàntiques del món, especialment a l’imaginari femení, he preferit dividir aquest relat en diverses entrades. Això sí, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic. L’estiu i la calor van començar ja fa dies. Naturally, is ‘Summertime‘.

Continua llegint

Italià per a principiants

juny 12, 2022 / TC / 0 Comentaris

Els estudiants danesos d’italià, a Venècia.

Nooo. Estigueu tranquils, que no us faré classes d’italià. Encara que, ves per on, us deixaré algunes frases i paraules en aquest idioma al final d’aquest text. Em refereixo avui a la pel·lícula danesa ‘Italiano para principiantes‘, una deliciosa comèdia dramàtica i romàntica, dirigida amb sensibilitat i suau ironia per la realitzadora Lone Scherfig, i que també es va filmar parcialment a Venècia.

Continua llegint

Barcelona és Venècia a la sèrie ‘Us’

juny 5, 2022 / TC / 0 Comentaris

Fa uns mesos vaig escriure a Nosolocine un article sobre la sèrie ‘Us‘ (‘Nosaltres‘) coproduïda i protagonitzada per un notable Tom Hollander, actor britànic de teatre, cinema i televisió, ben conegut pels seus papers (generalment de secundari) en films com ‘Gosford Park’ (2001), ‘Orgull i prejudici’ (2005) i la saga de ‘Pirates del Carib‘, on encarna el malvat lord Cuttler Becket.

Basada en la novel·la homònima de David Nicholls (1966), Us podia haver estat una pel·lícula de durada raonable. Suposo que per raons de mercat –ara es ven millor una sèrie que un llargmetratge– s’ha convertit en una producció seriada de sis episodis de 45 minuts cadascun. Avui em centraré en un parell de capítols en què apareix Venècia i en què han colat places de Barcelona i Vic com a escenaris venecians, així com sona.

Continua llegint

Assassinats dins la boira

maig 29, 2022 / TC / 1 comentari

Ja us he parlat un parell de vegades de ‘Veneciafrenia’, el ‘giallo’ (pel·lícula de por a la italiana) o ‘slasher’ (film de terror a l’americana) d’Álex de la Iglésia. Avui he volgut recuperar la primera –crec– cinta d’aquest gènere rodada en escenaris naturals venecians. Com sempre, deixo al marge aquelles part filmades en interiors, generalment platós construïts a l’efecte lluny de Venècia.

Em refereixo a ‘Qui l’ha vist morir?‘ (1972), dirigida pel realitzador italià Aldo Lado i amb un altre James Bond com a protagonista. Si Sean Connery només va visitar Venècia de forma virtual a ‘Desde Rússia amb amor’ (1963); Roger Moore ho va fer de veritat a ‘Moonraker’ (1979) i, ja més tard també Daniel Craig a ‘Casino Royal’ (2006). Però abans que aquests dos, va ser George Lazenby, el 007 més fugaç de la història de la saga, qui va trepitjar la ciutat dels canals.

Continua llegint

On es va rodar ‘Veneciafrenia’?

maig 18, 2022 / TC / 1 comentari

Álex de la Iglesia i el seu equip a la teulada de la Biblioteca Marciana.

Avui us vull avançar alguns dels llocs on es va rodar ‘Veneciafrenia‘ i que he pogut localitzar gràcies al ‘Com es va fer‘ de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia, que actualment ofereix Prime Video. Mentrestant, espero la seva edició en DVD o la seva propera emissió a la plataforma d’Amazon, cosa que suposo no trigarà a produir-se, donats els seus fluixos resultats a les taquilles dels cinemes.

L’equip, a la Riva degli Schiavoni.

Tornant al tema que ens ocupa, que són les localitzacions venecianes del film, he repassat a fons les imatges de ‘Sang als canals: el making of de Veneciafrenia’. Aquesta ‘promo’ documental de gairebé 12 minuts ha estat dirigida per Kiko i Javi Prada i inclou entrevistes amb el realitzador; l’actriu Carolina Bang (aquí, en qualitat de productora de Pokeepsie Films) i els actors Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso, Goize Blanco, Alberto Bang i Nicolás Illoro.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 2: lleons

maig 13, 2022 / TC / 0 Comentaris

Los leones que custodian el Arsenal.

Torno a recórrer al meu admirat Cees Nooteboom per parlar-vos d’una altra de les aficions venecianes que també comparteixo amb ell: admirar i, moltes vegades fotografiar, els centenars, milers de lleons que hi ha a Venècia. Diu l’escriptor al seu magnífic llibre‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (El Ojo del Tiempo. Editorial Siruela. 2020):

“Al llarg dels anys, he aconseguit fer-me amb una bona col·lecció de fotografies; les diferències entre uns lleons i altres són molt notòries. Si ens fixem bé, el de la Piazzetta fa cara de vell enutjat sobre una ampla collaret babilònic (…) El del Museo Storico Navale és de fusta daurada; a més de subjectar una espasa a la pota dreta, porta una corona al cap”.

I prossegueix: “Els meus favorits són els del mur de l’Ospedale, al costat de la Basílica dei Santi Giovanni e Paolo i els dels grans reis afligits que custodien l’Arsenale (…) El dia que Venècia se submergeixi a les aigües, tots els lleons de la ciutat alçaran el vol com un esquadró letal, giraran per última vegada al voltant del campanile emetent el rugit de cent bombarders i, a continuació, desapareixeran sobrevolant la llacuna com un poderós eclipsi solar, mentre la ciutat s’enfonsa darrere d’ells”.

Al ‘Memento’ d’iCat

maig 5, 2022 / TC / 0 Comentaris

El meu col·lega Josep Maria Bunyol, periodista, escriptor, crític de cinema i guionista de ràdio i televisió, m’ha convidat a xerrar sobre Venècia i el cinema al programa ‘Memento‘ de l’emisora iCat, el canal de música i cultura de Catalunya Ràdio. Aquí teniu el resultat d’una conversa que us agradarà escoltar.

San Pietro di Castello

maig 3, 2022 / TC / 1 comentari

El campanario de San Pietro

Esta es una entrada menos cinéfila y más viajera. Para ello, dejadme que vuelva a usar algunas de las frases de mi admirado Cees Nooteboom en su libro ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua’, editado por Siruela: “No quisiera obligar a mis lectores a nada, pero les propongo que consulten el plano (…) En el laberinto veneciano pueden partir de un punto cualquiera e intentar llegar sin plano al otro extremo [de la ciudad]. El mío es el final del distrito de Castello, donde se encuentra San Pietro, la antigua catedral de Venecia”.

En efecto, estos días, que está en marcha la Bienal de Arte de Venecia, no os cuesta nada acercaros a San Pietro di Castello, una pequeña joya, escondida en un extremo de la ciudad de los canales, allí donde se acaban los jardines de los que os hablaba el otro día. Si estáis en el Arsenal, sólo podéis hacerlo a través del Ponte de la Tana. Si no, tenéis que retroceder hasta ver la laguna y tomar la Riva di San Biasio, cruzar el puente para pasar a la Riva dei Sette Martiri y seguir.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 1

abril 27, 2022 / TC / 0 Comentaris

Gòndoles del Bacino di San Marco, amb San Giorgio al fons.

Avui hauria d’estar passejant per Venècia, però per motius diversos que no us puc explicar per ara, finalment no he pogut viatjar a la ciutat dels canals. Per compensar-vos i, alhora, tenir menys nostàlgia, us vull mostrar una sèrie d’imatges venecianes que no havia publicat anteriorment.

Són detalls que he anat trobant durant les meves passejades per la ciutat italiana i que em venia de gust ensenyar-vos-les ara perquè les pugueu apreciar. Des del gondoler que ajuda una noia a pujar a la barca a la patadeta que dóna un altre col·lega seu per redreçar la góndola després d’un gir.

Continua llegint

‘Veneciafrenia’, terror a Venècia

abril 22, 2022 / TC / 1 comentari

Álex de la Iglesia, entre els seus actors, durant el rodatge a Venècia.

Aquest divendres, dia 22, s’estrena ‘Veneciafrenia’, la nova pel·lícula d’Álex de la Iglesia. Durant tota la setmana s’han anat publicant diferents entrevistes amb el director, així que no hi entraré. Podeu llegir les publicades en aquests enllaços d’El Correo, El País, ElDiario.es, la cadena SER i RTVE, per posar alguns exemples de la marató promocional a què s’ha sotmès el cineasta bilbaí.

Tampoc no desitjo fer cas de les crítiques del film que han començat a aparèixer (aquí, la d’Oskar Belategui, i aquí, la de Javier Ocaña) i que es publicaran a partir d’avui. La crítica és un gènere d’opinió, encara que pot ser laudatòria, com la de e Noel Ceballos a ‘GQ’. Que l’espectador vagi al cinema ja és un bon símptoma, i si s’ho passa bé a la sala (aquí s’ho passarà de por), doncs millor. Seguim.

Continua llegint

Bruce Willis, Michelle Pfeiffer i Venecia

abril 17, 2022 / TC / 0 Comentaris

Bruce Willis i Michelle Pfeiffer.

Aquests dies s’ha estat parlant molt de Bruce Willis, un actor que sempre m’ha caigut bé i el mig somriure del qual, un punt irònic, animava qualsevol de les pel·lícules en què intervenia, fins i tot les més dolentes. Llàstima que la seva vida i la seva carrera s’hagin vist truncades per la malaltia (afàsia) que pateix.

Buscant a la seva filmografia, he recordat una discreta comèdia romàntica, amb crítiques negatives, en la qual compartia protagonisme amb la meravellosa Michelle Pfeiffer. Es titula ‘Historia de lo nuestro‘ (1999), la va dirigir un Rob Reiner amb menys talent que en les seves anteriors pel·lícules: ‘Compte amb mi’, ‘La princesa promesa’, ‘Quan Harry va trobar la Sally’ i ‘Misery’, per exemple. Però bé, va incloure un parell d’escenes a Venècia, que és de les que tractarem aquí.

Continua llegint

La visita d’Indiana Jones a Venècia

abril 10, 2022 / TC / 0 Comentaris

La Fondamenta Gherardini, la barca de fruita i l’església de San Barnaba (foto de Txerra Cirbián).

Fa un parell de mesos, vaig escriure en una entrada d’aquest bloc que hi havia tres coneguts films, part de les trames dels quals es desenvolupen al Camp San Barnaba, un dels llocs més animats de Venècia i per on solen passar els turistes camí del pont de l’Accademia o de l’estació de tren: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), de David Lean; ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989), de Steven Spielberg, i ‘The Italian Job‘ (2003), de F. Gary Grey.

D’aquesta darrera i entretinguda pel·lícules ja us he explicat diverses coses. Així que avui parlaré de la segona, la tercera entrega d’Indiana Jones que, per a mi té a més un interès especial: vaig estar al rodatge d’algunes de les escenes que es van filmar a les províncies d’Almeria i Granada. Va ser una grata aventura que ja us explicaré. Vegem ara la visita de Indiana Jones a Venècia.

Continua llegint

Intriga a Venècia

abril 3, 2022 / TC / 0 Comentaris

L’altre dia us parlava de ‘Venetian bird‘ (1952), film britànic que en castellà es va anomenar ‘Intriga a Venècia’. Només 15 anys després de la seva estrena, es va rodar una nova pel·lícula d’espionatge ambientada a la ciutat dels canals, tan enrevessada com l’anterior i amb el mateix títol en la seva versió espanyola, però lleugerament diferent en el seu original anglès: ‘The Venetian Affair‘ (1967)

I com a tal ‘sumpte venecià’ era una producció nord-americana, o sigui, que hi havia pasta pel mig, probablement van intentar emular l’èxit dels 007 de Sean Connery rodant en color, a exteriors de Venècia i amb un ampli repartiment internacional, encapçalat per Robert Vaughn, molt popular llavors gràcies al seu paper d’espia a la sèrie ‘L’agent de CIPOL‘.

Continua llegint

Un ‘ocell’ venecià

març 27, 2022 / TC / 1 comentari

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es cartel_Venetian_bird01.jpg

Hi ha pel·lícules sobre Venècia que costa de trobar-les, sobretot si el títol és el mateix d’una altra cinta o si ostenta diferents versions segons el país on s’ha estrenat. Una d’elles és de la que us escric avui, aquest ‘Venetian bird‘ (ocell venecià) que es va titular ‘Intriga a Venècia‘ en la traducció al castellà.

El film en qüestió és del 1952 i coincideix amb un altre títol idèntic posterior de l’any 1967, del qual ja us escriuré més endavant, perquè té coses molt xules. Del que us parlo avui és un film en blanc i negre de 95 minuts, del realitzador anglès s Ralph Thomas, que des del 1954 va dirigir una reeixida sèrie de comèdies iniciada amb ‘Un médico en la familia‘ i que donaria una gran popularitat al seu protagonista, un jove Dirk Bogarde, anys abans de la seva ‘Mort a Venècia‘.

Continua llegint

Les localitzacions de Il Davinotti

març 17, 2022 / TC / 0 Comentaris

En la meva afició per omplir de contingut aquest bloc i una nova edició del llibre ‘Venecia de cine’ he descobert un aficionat italià que em supera tant en la cerca d’escenaris de pel·lícules que he sentit la necessitat d’entrevistar-lo i presentar-vos la seva immensa base de dades. Una versió una mica més reduïda d’aquest text la vaig publicar el passat diumenge, 13 de març, a Nosolocine.net.

Mauro D’Avino.

Es diu Mauro D’Avino, té 51 anys, és venecià i treballa com a dissenyador gràfic a Milà des que va acabar la carrera. És el creador del lloc web Il Davinotti, una meravellosa base de dades fílmiques i de localitzacions, on signa els seus articles com Zender. A més, és coautor de diversos llibres on detalla llocs d’Itàlia on s’han rodat centenars de pel·lícules.

–¿Recordes des de quan ets aficionat al cine?
–Estimo el cine des que era petit, quan obligava els meus pares a portar-me a veure dibuixos animats o pel·lícules de Bud Spencer i Terence Hill. Mentre creixia, vaig començar a escriure un comentari de cada pel·lícula que veia i no he parat des de llavors. Tant que a Il Davinotti pots trobar (a nom de Marcel MJ Davinotti Jr., que sempre era jo) els meus comentaris sobre els 9.500 films que he vist des que tenia 18 anys fins avui. I segueixo escrivint ressenyes ara, per costum, com a exercici mental i per recordar com s’escriu. Les primeres eren realment terribles i ingènues, però no les elimini perquè, bàsicament, reflecteixen el que alguna vegada vaig ser. Afortunadament, amb els anys crec que he millorat una mica…

Continua llegint

El palauet de l’or robat

març 13, 2022 / TC / 0 Comentaris

El Hotel Palazzo Stern.

Com us deia l’altre dia, per poder escriure el capítol sobre ‘The Italian Job’ al meu llibre ‘Venecia de cine’ vaig haver d’armar-me de paciència i veure, una vegada i una altra, la seqüència del robatori de l’or i la posterior fugida de la llanxa que condueix Jason Statham, acompanyat de Seth Green.

Recordareu que aquesta era la barca on també hi havia Mos Def i que s’acostava a un moll per recollir Mark Wahlberg i Donald Sutherland. Els cinc homes es dirigien per un canal relativament estret fins arribar a l’alçada de garatge aquàtic, on atraquen la motora.

Continua llegint

Un treball a Itàlia

març 9, 2022 / TC / 0 Comentaris

Mos Def y Jason Statham, en Campo San Barnaba.

A l’última entrada, la dedicada a Campo San Barnaba, us explicava que hi havia tres pel·lícules parcialment rodades en aquesta plaça i el seu canal annex: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989) i ‘The Italian Job‘ (2003). Avui us parlaré d’aquesta última.

Es tracta d´una nova versió d´una entretinguda pel·lícula de robatoris anglesa titulada ‘Un treball a Itàlia‘ (1969), dirigida fa 20 anys per F. Gary Gray amb un grapat d’actors que eren unes estrelles incipients i ara ja consolidades: Mark Wahlberg , Edward Norton, Charlize Theron, Seth Green, Jason Statham i Mos Def, entre d’altres, amb el gran Donald Sutherland com a cap de la banda. I tots van estar a Venècia, és clar.

Continua llegint

Tres pel·lícules de Campo San Barnaba

febrer 27, 2022 / TC / 1 comentari

L’església de Campo San Barnaba, al gener de 2020.

Es compleixen ara dos anys, quan el 25 de febrer del 2020 es va detectar a Barcelona un dels primers casos de covid-19, una noia italiana resident a la ciutat comtal, que havia viatjat uns dies abans a Milà i Bèrgam. Un mes abans, jo havia estat a Venècia per preparar la que seria la meva guia de la ciutat dels canals per a Ecos Travel Books, publicada aquest estiu i actualitzada el 2021.

Resulta que avui m’ho han recordat en una xarxa social (l’automatisme típic de Facebook) mitjançant un parell de fotografies d’aquell moment, corresponents al Campo San Barnaba i al seu canal annex, el Rio San Barnaba, un dels llocs més coneguts com a escenaris de diverses pel·lícules. Us cito aquí les tres més famoses.

Continua llegint

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders Noren — Amunt ↑