El nostre col·lega Andreu Buenafuente ha tornat: al seu programa, amb un canyer vídeo que recrea el Imagine de John Lennon, i al Twitter, que semblava haver deixat …
I ho ha fet amb un parell de piulades que deixen clara la seva postura:

«Bones. ja sóc aquí. Això és el que penso. http://bit.ly/g2CG8Q» y «El meu manifest: www.andreubuenafuente.com»

Un manifiest d’aquells que faran soroll i amb el qual es pot o no estar d’acord.
Per exemple, em semblen molt ajustades algunes frases:

«Les xarxes socials són importants però no són el centre de l’univers. Són una eina més de la revolució tecnològica.
Tenim molta tecnologia al nostre abast però se’ns ha acabat la paciència, les ganes d’escoltar, debatre i enriquir. Ens val amb el soroll, el nou opi per a aquests temps encabritat.
El soroll no canvia les coses. L’acció, sí. «»

En canvi no estic d’acord –si més no, jo no me’n sento identificat– en absolut amb la frase que diu:

«Els periodistes (o el que queda d’ells) estan embadalits amb les xarxes. Utilitzen les «entrades» com notícies (la majoria de vegades és mera quotidianitat) i no es molesten a confirmar o documentar-se. Una prova més de la decadència erràtica de la professió.»

Buenafuente generalitza aquí de forma injusta.
Però bé, cadascú és l’amo de les seves paraules. La vida segueix.