Ahir a la nit vam anar a veure Bajo las estrellas. Era una pre-estrena, a la qual van assistir-hi alguns membres del seu equip tècnic i artístic.
Es tracta de l’adaptació de la novel·la El trompetista del Utopía, de Fernando Aramburu, i ha estat produïda per Fernando Trueba, tota una garantia. El seu director es diu Félix Viscarret, és un pamplonès de 32 anys i un estil pròpi, encara per pulir, però seu, i això és lo important.
La història, en poques paraules, parla d’un trompetista que torna al seu poble, Estella (Navarra), per enterrar el seu pare, i les seves relacions amb el seu germà i amb la xicota d’aquest últim, així com la filla petita d’aquesta noia.
La pel·lícula em va agradar molt: potser és l’òpera prima més interessant que he vist en molt de temps.
Julián Villagrán interpreta el sensible paper del germà; Emma Suárez està correcta, però no millor que en altres ocasions, i hem de gaudir d’un nou descobriment en la nena que interpreta la filla, Violeta Rodríguez.
Però aquest filme no seria el que és sense la feina, potentíssima, del seu actor protagonista: Alberto San Juan, sempre en el fil de la navalla, a punt de passar-se de la ratlla, però contingut a l’últim moment. El seu millor paper en anys. Ja ha rebut un gúardó al Festival de Màlaga, pero és un segur candidat a molts més premis.