This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More
Autor: TC (Página 69 de 169)
Aquí tenéis una muestra del cine de Éric Rohmer, que nos dejó el lunes, 11 de enero, a los 89 años.
Se trata de Le rayon vert, una película lejanamente inspirada en la novela homónima de Julio Verne.
Aquí teniu una mostra del cinema de Eric Rohmer, que ens va deixar dilluns, 11 de gener, als 89 anys.
Es tracta de Le rayon vert, una pel·lícula llunyanement inspirada en la novel·la homònima de Jules Verne.
Després de resistir durant dies, amb el cap ple de crítiques negatives per tot arreu, per fi he anat a veure Avatar, la pel·lícula de James Cameron.
D’entrada, em van fer mal els nou euros que vaig pagar per veure-la amb les famoses ulleres 3-D, però no hi havia més remei.
Después de resistirme durante días, con la cabeza llena de críticas negativas por doquier, por fin he ido a ver Avatar, la película de James Cameron.
De entrada, me dolieron los nueve euros que pagué por verla con las famosas gafas 3-D, pero no había más remedio.
Acabo de descubrir, por pura casualidad (de enlace a enlace y tiro porque me toca) a Matt Mulholland, un músico, cantante y cómico neozelandés que hace unos meses montó un divertidísimo vídeo a capella de la canción central de la película Los cazafantasmas. Ahora ha hecho lo mismo, destrozándola con humor, con My heart will go on, aquella romántica balada que Celine Dion cantaba en Titanic.
Tiene una barroca página web y miles de seguidores en MySpace, Facebook y otras redes sociales.
Acabo de descobrir, per pura casualitat (d’enllaç en enllaç) a Matt Mulholland, un músic, cantant i còmic neozelandès que fa uns mesos va muntar un divertidíssim vídeo a capella de la cançó central de la pel lícula Els caçafantasmes. Ara ha fet el mateix, destrossant amb humor, amb My heart will go on, aquella romàntica balada que Celine Dion cantava a Titanic.
Té una barroca pàgina web i milers de seguidors a MySpace, Facebook i altres xarxes socials.
Agitador cultural. Me gusta esta definición: alguien que difunde y nos salpica de cultura a modo de coctelera centrífuga, supongo.
La he leído en algún otro sitio, pero me ha hecho especial gracia en la muy interesante bitácora de Alfredo Llopico, Agitación cultural desde la periferia, ubicado en Castellón.
Un blog a tener en cuenta.
Agitador cultural. M’agrada aquesta definició: algú que difon i ens esquitxa de cultura a manera de coctelera centrífuga, suposo.
L’he llegit en algun altre lloc, però m’ha fet especial gràcia a la molt interessant bitàcola d’Alfredo Llopico, Agitació cultural des de la perifèria, ubicat a Castelló.
Un bloc a tenir en compte.

Quan he vist aquests cartells, aquest matí, passejant pel carrer de Sants, a Barcelona, el primer que se m’ha vingut al cap ha estat Chiquito de la Calzada.
Quan em acostat, he vist que no, que res de «cobarlde, pecador, fistro» ni «condemor».
Els cartells semblen ser seriosament.
Seguir leyendo

Cuando he visto estos carteles, esta mañana, paseando por la calle de Sants, en Barcelona, lo primero que se me ha venido a la cabeza ha sido Chiquito de la Calzada.
Cuando me acercado, he visto que no, que nada de «cobarlde, pecador, fistro» ni «condemor«.
Los carteles parecen ser en serio.
Seguir leyendo

He pres aquesta foto al costat de casa meva. És un d’aquests cartells-pissarra típics dels bars i és a l’entrada d’una pizzeria-restaurant dels de menú diari (9 euros laborables i 12 els caps de setmana).
Tota una mostra de mestissatge gastronòmic lingüístic italocataspanyol… Però, què serà un penne al Gaudí?

He tomado esta foto al lado de mi casa. Es uno de esos carteles-pizarra típicos de los bares y está a la entrada de una pizzería-restaurante de los de menú diario (9 euros laborables y 12 los fines de semana).
Toda una muestra de mestizaje gastronómico lingüístico italocataspañol… Pero ¿qué será un penne al gaudí?


