El blog del periodista Txerra Cirbian
«Una mano de cuentos» es la traducción al castellano de un programa infantil de la tele catalana, dirigido por Manuel Barrios, que tiene un excelente espacio web para que los padres se lo pasen estupendamente con sus hijos.
Hace algunas semanas, hablaba de documentales con Joan Salvat, el exdirector del veterano espacio 30 minuts, de TV-3 (reciente Premi Ciutat de Barcelona).
El periodista se acababa de hacer cargo del actual área de documentales de la tele catalana, que cuenta con un espacio destacado en la noche de los viernes, titulado Sense ficció.
Dentro de este programa se están ofreciendo excelentes películas del género documental, que no hay que confundir con los reportajes televisivos al uso, donde la rapidez e inmediatez están a la orden del día.
Uno de esos buenos documentales es el que vuelven a emitir hoy, pasada la medianoche: Bucarest, la memoria perdida, que acaba de ganar los premios Gaudí y Goya al mejor documental del 2008.
Salvat entrevista, además, a Albert Solé, el autor del filme e hijo de Jordi Solé Tura, enfermo de Alzéimer y protagonista del documental.
Fa algunes setmanes, parlava del gènere documental amb Joan Salvat, l’exdirector del veterà espai 30 minuts, de TV-3 (recent Premi Ciutat de Barcelona).
El periodista s’acabava de fer càrrec de l’actual àrea de documentals de la televisió catalana, que compta amb un espai destacat la nit dels divendres, titulat Sense ficció.
Dins d’aquest programa s’estan oferint excel·lents pel·lícules d’aquest gènere, que no s’ha de confondre amb els reportatges televisius a l’ús, on la rapidesa i immediatesa són habituals.
Un d’aquests bons documentals és el que tornen a emetre avui, passada la mitjanit: Bucarest, la memòria perduda, que acaba de guanyar els premis Gaudí i Goya al millor documental del 2008.
Salvat entrevista, a més a més, a l’Albert Solé, l’autor del film i fill d’en Jordi Solé Tura, malalt d’Alzéimer i protagonista del documental.
Ja fa un parell d’anys, Dani Macaco va reunir un grapat de famosos en Mama Tierra, un vídeo de consciència ecològica en el qual van participar la periodista Concha García Campoy, els cantants Bunbury i Peret i els actors Lola Dueñas i Fernando Tejero.
Hace ya un par de años, Dani Macaco reunió a un puñado de famosos en Mama Tierra, un vídeo de conciencia ecológica en el que participaron la periodista Concha García Campoy, los cantantes Bunbury y Peret y los actores Lola Dueñas y Fernando Tejero.
Mark Zuckerberg, el cervell de Facebook
La recent decisió de Facebook de rectificar –els seus responsables han hagut de tirar-se enrere en el seu intent de modificar les condicions d’ús d’aquesta xarxa social per a quedar-se amb les dades dels usuaris– davant l’empenta dels usuaris és un avís a navegants: som nosaltres els que podem, si volem, obrir, potenciar, fer caure o tancar un determinat web a internet.
I ara penso, per exemple, en els habituals abusos que patim els consumidors per part de les companyies que ens subministren la telefonia, el gas o l’electricitat, i per part dels bancs i caixes que augmenten sense permís les comissions que ens cobren.
I si ampliéssim aquesta força que podem tenir al món real, a la vida quotidiana?
Mark Zuckerberg, el desarrollador de Facebook
La reciente decisión de Facebook de rectificar –sus responsables han tenido que recular en su intento de modificar las condiciones de uso de esta red social para quedarse con los datos de los usuarios– ante el empuje de los usuarios es un aviso a navegantes: somos nosotros los que podemos, si queremos, abrir, potenciar, hacer caer o cerrar un determinado sitio en internet.
Ahora pienso, por ejemplo, en los habituales abusos que sufrimos los consumidores por parte de las compañías que nos suministran la telefonía, el gas o le electricidad, y por parte de los bancos y cajas que aumentan sin permiso las comisiones que nos cobran.
¿Y si extendiéramos esta fuerza que podemos tener a la vida cotidiana, al mundo real?
Quienes ejercemos el periodismo con seriedad repudiamos ciertas formas de trabajar de presuntos colegas que actúan en nombre de no se sabe qué interés público.
El penúltimo ejemplo, porque seguramente habrá más, es el del tratamiento informativo del asesinato de la joven Marta del Castillo. Pero unos días atrás lo fue un joven que mató a sus padres… ¡hace 15 años!
Mi compañero Ferran Monegal escribía ayer (publicaba hoy, en El Periódico) sobre la increíble, intolerable, entrevista que Nacho Abad había llevado a cabo a una adolescente, novia del presunto homicida, en el programa Rojo y negro de Telecinco. El diario El Caso, a su lado, era una hoja parroquial.
Qui exercim el periodisme amb serietat repudiem certes formes de treballar de presumptes col·legues que actuen en nom de no se sap quin interès públic.
El penúltim exemple, perquè segurament n’hi haurà més, és el del tractament informatiu de l’assassinat de la jove Marta del Castillo. Però uns dies enrera ho va ser un jove que va matar els seus pares … ¡Fa 15 anys!
El meu company Ferran Monegal escrivia ahir (ho publicava avui, a El Periódico) sobre la increïble, intolerable, entrevista que Nacho Abad havia portat a terme a una adolescent, núvia del presumpte homicida, en el programa Rojo y negro de Telecinco. El famós diari El Caso, al seu costat, era un full parroquial.
Me llega a través de un típico e-mail en cadena –de esos que normalmente van a la papelera, porque es otra forma de spam– un mensaje con un enlace a esta joven de complicado nombre, Severn Cullis-Suzuki, y una frase que me hace pinchar el enlace: «La niña que silenció al mundo».
M’ha arribat via el típic correu electrònic en cadena –d’aquests que normalment van a la paperera, perquè és una altra forma de spam– un missatge amb un enllaç a aquesta jove de complicat nom, Severn Cullis-Suzuki, i una frase que em fa punxar l’enllaç: “La nena que va silenciar al món”.
La editorial RBA acaba de publicar (y presenta esta semana) el libro Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, de Jacinto Antón, uno de los periodistas más interesantes y que mejor escriben en la actualidad.
Jacinto no pertenece a la llamada élite de reporteros de guerra o de sucesos ni a los corresponsales políticos, sino a esa peculiar raza de cronistas que escriben sobre temas culturales de forma que resulten divertidos y amenos para el lector. Vamos, todo un arte.
L’editorial RBA acaba de publicar (i presenta aquesta setmana) el llibre Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, de Jacinto Antón, un dels periodistes més interessants i que millor escriuen actualment.
Jacinto no pertany a l’anomenada elit de reporters de guerra o de successos ni als corresponsals polítics, sinó a aquesta peculiar raça de cronistes que escriuen sobre temes culturals de manera que resultin divertits i amens per al lector. Tot un art.
Explica el GDLC a l’entrada relativa a mica (pizca, en castellà), que es tracta de la «porció mínima o molt petita d’alguna cosa».
Els responsables del lloc sobre televisió Pizquita.com ( «miqueta», en català) gaudeixen d’una saludable humilitat, perquè sense fer cap ostentació, van aportant amb regularitat notícies sobre sèries, episodis pilot, audiències, DVD, bandes sonores i actors de totes aquestes produccions. Un esforç notable si, com sembla, són només uns aficionats (per a professional, ja està Vertele, per exemple).
És cert que de vegades se’ls nota que la traducció de la notícia original és una miqueta googlecera, com en aquesta del dijous, 12, sobre Robin Williams i 24, però no per això deixa de ser una web televisiva realment interessant.
Explica la RAE en la entrada relativa a pizca, que se trata de la «porción mínima o muy pequeña de algo».
Los responsables del sitio sobre televisión Pizquita.com gozan de una saludable humildad, porque sin hacer ningún alarde, van aportando con regularidad noticias sobre series, episodios piloto, audiencias, DVD, bandas sonoras y actores de todas estas producciones. Un esfuerzo notable si, como parece, son sólo unos aficionados (para profesional, ya está Vertele, por ejemplo).
Es cierto que a veces se les nota que la traducción de la noticia original es algo googlecera, como en esta del jueves, 12, sobre Robin Williams y 24, pero no por ello deja de ser una web televisiva realmente interesante.
La relativamente nova Orquestra Àrab de Barcelona presenta avui, en un showcase, a la FNAC Triangle, el seu nou disc, Maktub.
Podeu escoltar el grup al seu web de Myspace: Orquestra Àrab de Barcelona
La relativamente nueva Orquestra Àrab de Barcelona presenta hoy, en un showcase, en la FNAC El Triangle, su nuevo disco, Maktub.
Podéis escuchar algunas piezas del grupo en su web de Myspace: Orquestra Àrab de Barcelona
M’ha arribat via newsletter la seguent carta d’Acción contra el Hambre:
La que podria ser la gran pel lícula de l’any està a punt d’arribar a les nostres cartelleres. Una història sorprenent dirigida per l’Al Gore l’estrena de la qual depèn de tu.
Entra en Pídeselo a Al Gore i descobreix-la en primícia.
Me lleva via newsletter la siguiente carta de Acción contra el Hambre:
La que podría ser la gran película del año está a punto de llegar a nuestras carteleras. Una historia sorprendente dirigida por Al Gore cuyo estreno depende de ti.
Entra en Pídeselo a Al Gore y descúbrela en primicia.
M’ha arribat mitjançant la meva apreciada Jose Blaya la notícia que Norma Cómics acaba d’editar Super Spy, un interessant còmic en forma de llibre.
El seu autor és el dibuixant Matt Kindt, que ha obtingut diversos guardons, entre ells el del premi al llibre «indie» de l’any. A més a més, està considerada una de les deu millors novel·les gràfiques del 2008.
La web de Norma explica algunes coses de l’autor i de l’obra i, a més a més, permet llegir en forma de pdf diverses pàgines del còmic.
Però si el lector vol anar una mica més lluny, només ha d’acudir a la web del mateix Kindt i el seu bloc, on l’il·lustrador parla de les seves novel·les gràfiques, del seu quadern d’esbossos, els seus més recents treballs i informació sobre els seus propers projectes.
© 2026 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
