M’ha arribat via el típic correu electrònic en cadena –d’aquests que normalment van a la paperera, perquè és una altra forma de spam– un missatge amb un enllaç a aquesta jove de complicat nom, Severn Cullis-Suzuki, i una frase que em fa punxar l’enllaç: “La nena que va silenciar al món”.

Amb aquesta frase, qualsevol no pica. Així que veig i sento el vídeo, una filmació del 1992, amb subtítols en castellà.
I malgrat el temps que ha passat, no deixa d’enganxar-me un discurs pur, d’una noieta que llavors tenia 12 anys i va ser capaç, no de silenciar al món, però sí de cantar-li les quaranta al grup de representants de tots els països del món.
Com la curiositat em pica, arribo al seu perfil a la Wikipedia (en anglès) i d’aquí al del seu pare, David Suzuki, un conegut científic genetista canadenc i activista que lluita pel medi ambient (aquí podeu llegir més sobre ell), i al de la seva mare, l’escriptora Tara Elizabeth Cullis.
Com diu el refrany, d’aquests pals és lògic que sorgís aquella estella.