Fa uns dies, el 23 de juliol, es van complir 25 anys de la mort d’Alfons Carles Comín. Tenia llavors 46 anys.
Cristià i comunista, Comín va ser un home que va fer compatibles la creença religiosa i la militància política d’esquerres, quelcom que als anys del franquisme i la transició espanyola eren irreconciliables, almenys aparentment.
Qui escriu aquestes línies va conèixer Comín en un primitiu congrés de Cristians pel Socialisme. Allà va fer la foto aquest mateix reporter, aleshores jove i inexpert. Ara mateix sóc incapaç de fixar la data, encara que va ser pels volts del 1976; el lloc, un poble a prop de Madrid, no importa massa, perquè l’eix de la imatge, el centre de la reunió era ell.
Ara mateix, 25 anys després, el seu record i la seva obra segueixen presents gràcies a la Fundació que porta el seu nom. També segueixen presents entre nosaltres idees seves, com la teologia de l’alliberament, que practiquen homes bons, com ho va ser Comín.