En el continuo goteo de personas que desembocan en el desempleo, los periodistas no somos una excepción.
Los últimos en sumarse al paro han sido los colegas del diario gratuito ADN, pero en estos momentos están en peligro los puestos de trabajo del diario Público, en concurso de acreedores (eufemismo de la suspensión de pagos), y buena parte de los de El Punt – Avui, que luchan contra la amenaza de otro ERE (eufemismo de despido masivo).
Hasta MC, la editora de revistas como Penthouse, El mundo de la mountain bike, Ciclismo en ruta y F-1 Racing ha anunciado también una suspensión de pagos.
Es cierto que en época de bonanza económica han nacido nuevos medios de comunicación que han querido participar del gran pastel de los ingresos publicitarios. Y también que ahora, en recesión y con nuevas fuentes de información gratuitas, ese pastel son sólo unas migas a repartir.
¿Supone eso la desaparición del periodismo?
Yo creo que no. La información bien elaborada y bien explicada siempre serà necesaria. El problema estriba en quién paga por realizar esa información. Nosotros y nuestros impuestos son los que, parcialmente, pagamos la de los medios de comunicación públicos. Ahora bien, pocas veces (o ninguna) la radio y la tele estatales o autonómicas son independientes del Gobierno de turno.
En cuanto a los medios privados, los empresarios que hay al frente de los mismos pretenden, como es lógico, hacer rentables sus negocios.
Pero ¿cuándo ha sido negocio la información independiente, la que no depende de los mercados, de los partidos o del poder?
Nunca.
El otro problema es que el ciudadano probablemente no siente la necesidad de pagar por ser informado con independencia. La prensa gratuita (falsamente gratuita, porque también vive de la publicidad) y el vocerío indiscriminado en internet no han ayudado ni ayudan. Esa es una tendencia que hemos de intentar cambiar ofreciendo más calidad que cantidad. Mejorando los productos, no haciendo las mismas cosas que los demás.En el continu degoteig de persones que desemboquen en la desocupació, els periodistes no en som una excepció.
Els últims a sumar-se a l’atur han estat els companys del diari gratuït ADN, però en aquests moments estan en perill els llocs de treball del diari Público, en concurs de creditors (eufemisme de la suspensió de pagaments), i bona part dels d’El Punt – Avui, que lluiten contra l’amenaça d’un altre ERO (eufemisme d’acomiadament massiu).
Fins i tot MC, l’editora de revistes com Penthouse, El mundo de la mountain bike, Ciclismo en ruta i F-1 Racing ha anunciat també una suspensió de pagaments.
És cert que en època de bonança econòmica han nascut nous mitjans de comunicació que han volgut participar del gran pastís dels ingressos publicitaris. I també que ara, en recessió i amb noves fonts d’informació gratuïtes, aquest pastís són només unes engrunes a repartir.
Suposa això la desaparició del periodisme?
Jo crec que no. La informació ben elaborada i ben explicada sempre ha estat necessària. El problema rau en qui paga per realitzar aquesta informació. Nosaltres i els nostres impostos són els que, parcialment, paguem la dels mitjans de comunicació públics. Ara bé, poques vegades (o cap) la ràdio i la televisió estatals o autonòmiques són independents del Govern de torn.
Pel que fa als mitjans privats, els empresaris que hi ha al capdavant pretenen, com és lògic, fer rendibles els seus negocis.
Però quan ha estat negoci la informació independent, la que no depèn dels mercats, dels partits o del poder?
Mai.
L’altre problema és que el ciutadà probablement no sent la necessitat de pagar per ser informat amb independència. La premsa gratuïta (falsament gratuïta, perquè també viu de la publicitat) i la cridòria indiscriminada a internet no han ajudat ni ajuden. Aquesta és una tendència que hem d’intentar canviar oferint més qualitat que quantitat. Millorant els productes, no fent les mateixes coses que els altres.