Ja se sap que l’entrevista és una eina periodística que ens permet conèixer a una altra persona. Per això sempre m’ha apassionat com gènere.

No ho tenen gens fàcil els entrevistadors de la televisió, com ara El Loco de la Colina i Juan Ramon Lucas, perquè és complicart aconseguir la intimitat necessària amb tanta càmera, focus i interessos. Alguns periodistes de ràdio ho aconsegueixen sobretot en hores nocturnes. Prefereixo als de paper, que transcriuen una xerrada sense més testimonis que la gravadora o la llibreta.
El segon canal de TV-3, El 33, té un programa petit, titulat Singulars, situat a la tranquil·litat de la mitjanit i que dirigeix un periodista de cabells grisos, en Jaume Barberà, tot un  veterà de la televisió autonòmica catalana, que de mica en mica ens està descobrint personatges poc coneguts, encara que les seves trajectòries vitals i professionals són apassionants.
Aquest dijous, per exemple, va entrevistar Maha Akhtar, la néta de la  la llegendària Anita Delgado, que també té una biografia apassionant.
En aquest gènere, quan l’entrevistat és interessant i s’obre, no n’hi ha problemes: totes les seves declaracions et serveixen.
Quan no ho fa, el periodista ha de fer de suau obrellaunes per extreure alguna cosa amb el que escriure, radiar o Televisa les respostes.
Barberà va aconseguir fer quedar davant la tele escoltant les seves preguntes i escoltant les respostes de la seva convidada. I vaig gaudir amb la breu classe de ball del final de la trobada.