El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: noviembre 2007 (Página 1 de 3)

L’arreglalotot

A pocs passos de l’Hospital Clínic de Barcelona, un home alt de color reparteix uns paperets.
Ens en lliura un i hi llegeixo el següent:
«Professor Sekoh. Ajuda a resoldre diversos problemes amb rapidesa i garantia».
Després explica que és un mestre xaman africà, gran mèdium espiritual màgic, amb poders naturals, que resol des de malalties i addiccions a problemes familiars, sexuals i laborals… I garanteix resultats positius en un termini de tres a set dies com a màxim.
Genial!

El arreglalotodo

A pocos pasos del Hospital Clínico de Barcelona, un hombretón de color reparte unos papelitos.
Nos entrega uno y leo lo siguiente:
«Profesor Sekoh. Ayuda a resolver diversos problemas con rapidez y garantía».
Luego explica que es un maestro chamán africano, gran medium espiritual mágico, con poderes naturales, que ayuda a resolver desde enfermedades y adicciones a problemas familiares, sexuales y laborales. Y, eso sí, garantiza resultados positivos en un plazo de tres a siete días como máximo.
¡Genial!

Ángel

Es la cara de un angelote, pero no está en Roma o Venecia…
Está en pleno Eixample de Barcelona, en la calle de París, sobresaliendo de la pared, junto a un establecimiento comercial.

Trasto

No sé si aquest trasto té propietari, però està ben lligat amb una cadena a un senyal de trànsit des de fa mesos.
En algun lloc de la seva carcassa indica alguna cosa d’elèctric…
És pura ferralla, però m’intriga.

Trasto

No sé si este trasto tiene propietario, pero está bien atado con una cadena a una señal de tráfico desde hace meses.
En algún lugar de su carcasa indica algo de eléctrico….
Es pura chatarra, pero me intriga.

Jerome Murat

Una compañera de la lista del Internauta nos ha pasado esta dirección del YouTube, donde puede verse en acción a Jerome Murat.
Aunque hace meses que corren informaciones por la red sobre este actor, medio mago y medio mimo, merece la pena verle en acción.

Benjamí Villoslada

El mallorquí Benjamí Villoslada és un veterà professional de la informàtica, ferm defensor del programari lliure, docent universitari i col·laborador especialitzat en aquest tema en premsa, ràdio i televisió. De fet, actualment té un programa de ràdio a Ona Mallorca i un espai a Ítaca – TV Mallorca.
El conec (a distància, que no en persona) des de fa anys, quan col·laborava en alguns dels fascicles divulgatius sobre programes informàtics que editaven diaris espanyols de gran tirada i, també, de les seves intervencions en l’animada llista de distribució de l’Internauta de Catalunya Ràdio.
Dijous va passar per Barcelona per recollir el primer Premi de Relats Breus de Hackers, un concurs que premia relats al voltant de la figura del hacker (res a veure amb els pirates informàtics), les noves tecnologies i la cooperació en xarxes informàtiques, que organitza la UPC.
Es titula P0wned! i en Benjamí assegura que és la seva primera peça narrativa. El cert és que és un conte divertit i amè, amb algun terme nou que caldrà seguir de prop, com el de codisexual, per veure si qualla en el lèxic actual.
El relat sencer es pot llegir en en aquest PDF de la bitàcola de l’autor on, a més a més, fa algunes acotacions que val la pena no perdre’s.

Benjamí Villoslada

El mallorquín Benjamí Villoslada es un veterano profesional de la informática, firme defensor de los programas libres, docente universitario y colaborador especializado en este tema en prensa, radio y televisón. De hecho, actualmente tiene un programa de radio en Ona Mallorca y un espacio en Ítaca – TV Mallorca.
Le conozco (a distancia, que no en persona) desde hace años, cuando colaboraba en algunos de los fascículos divulgativos sobre programas informáticos que editaban diarios españoles de gran tirada y, también, de sus intervenciones en la animada lista de distribución del Internauta.
El jueves pasó por Barcelona para recoger el primer Premio de Relatos Breves de Hackers, un concurso que premia relatos alrededor de la figura del hacker (nada que ver con los piratas informáticos), las nuevas tecnologías y la cooperación en redes informáticas, que organiza la UPC.
Se titula P0wned! y Benjamí asegura que es su primera pieza narrativa. Lo cierto es que es un cuento corto divertido y ameno, con algún término nuevo que habrá que seguir de cerca, como el de codisexual, para ver si cuaja en el léxico actual.
El relato entero, que Ricardo Galli ha traducido al castellano, se puede leer en este PDF de la bitácora del autor donde, además, hace algunas acotaciones que merece la pena no perderse.

El contenidor

Passava al costat d’un contenidor, el típic de color gris, per les escombraries orgàniques i, de sobte, he sentit una veu: «Hola, veïna. L’estava esperant aquí dins des de les 8 del matí!»
Era un rodamón, sembla ser que habitual d’aquesta zona, que li deia la frase a una fruitera.
Aleshores va arribar una altra senyora amb una bossa d’escombraries i l’homenet li va obrir el contenidor amb tota educació, mentre esperava que la botiguera hi llencés les peces de fruita no aptes pel consum.

El contenedor

Pasaba al lado de un contenedor, el típico de color gris, para la basura orgánica, y de repente he oído una voz: «Hola, vecina. La estaba esperando desde las 8 de la mañana, aquí dentro».
Era un vagabundo, al parecer habitual de la zona, que le decía esa frase a una frutera.
En eso llegó otra señora con una bolsa de basura y el hombrecillo le abrió cortesmente el contenedor para que la lanzara allí dentro, mientras esperaba que la tendera tirara aquellas piezas de fruta no aptas para el consumo.

Aràbia Saudita

«El Ministeri de Justícia d’Aràbia Saudita ha donat suport a la decisió del Tribunal General d’aquest país de sentenciar a una jove de 19 anys que va ser violada per diversos homes a sis mesos de presó i a 200 fuetades».
Quan una companya de la llista de distribució de l’Internauta ens ha fet arribar aquesta notícia, publicada per diversos mitjans, només he pogut pensar quina barbaritat!
I aquests senyors viuen al segle XXI?

Arabia Saudí

«El Ministerio de Justicia de Arabia Saudí ha respaldado la decisión del Tribunal General de este país de sentenciar a una joven de 19 años que fue violada por varios hombres a seis meses de cárcel y a 200 latigazos».
Cuando una compañera de la lista de distribución del Internauta nos ha hecho llegar esta noticia, publicada por varios medios, sólo he podido pensar ¡qué barbaridad!
¿Y estos señores viven en el siglo XXI?

Vázquez Honrubia

Viu al nostre segle l’honorable jutge José María Vázquez Honrubia?
El magistrat va prohibir ahir usar la seva pròpia llengua, el català, als dos joves condemnats (a una forta multa) per haver cremat una foto del Rei.
Margarida Batallas explica avui en El Periódico que, «per al magistrat, els acusats no tenien dret a utilitzar el català, perquè el judici se celebrava en una comunitat autònoma, Madrid, en la que els ciutadans d’altres comunitats no tenen el dret a usar el seu idioma cooficial».
Curiosament, com recorda la periodista, aquest dret sí se’ls reconeix, per exemple, als etarres que compareixen a l’Audiència Nacional, on sí hi ha traductors d’euskera.
És el català un idioma oficial, com ho és el basc, el gallec i el castellà, o només són paraules que se les pot saltar a la torera un senyor només perquè porta toga?

Vázquez Honrubia

¿Y vive en nuestro siglo el honorable juez José María Vázquez Honrubia?
El magistrado prohibió ayer usar su propia lengua, el catalán, a los dos jóvenes condenados (a una fuerte multa) por haber quemado una foto del Rey.
Margarita Batallas explica hoy en El Periódico que, «para el magistrado, los acusados no tenían derecho a usar el catalán, porque el juicio se celebraba en una comunidad autónoma, Madrid, en la que los ciudadanos de otras comunidades no tienen el derecho a usar su idioma cooficial»
Curiosamente, como recuerda la periodista, ese derecho sí se les reconoce, por ejemplo, a los etarras que comparecen en la Audiencia Nacional, donde sí hay traductores de euskera.
¿Es el catalán un idioma oficial, como lo es el vasco, el gallego y el castellano, o sólo son palabras que se las puede saltar a la torera un señor sólo porque lleva toga?

Jordi

Aquest matí ens hem acomiadat d’en Jordi, un amic, germà d’un amic, company de treball. Va morir diumenge, de matinada. Tenia 42 anys.
En els últims temps n’hi ha hagut més: Jero, Juan Manuel, Ana… Quan un es fa gran, la llista s’allarga.
En l’adéu d’en Jordi han sonat Lennon, Llach, Serrat… Cançons que li agradaven i que deixaven un pòsit de tristesa en els nostres cors.
Era un bon aficionat a la fotografia, millor que molts professionals, i va començar a penjar en el Flickr les seves primera fotos fa tres o quatre anys, armat amb una Canon PowerShot, i amb el sobrenom de Pinguino.
Fotos excel·lents, màgiques, quotidianes, misterioses. I al costat d’elles, quines demolidores paraules: «Intentàvem avançar però la desraó havia esborrat el camí»; «Llibertat és seguir cantant quan els músics ja se n’han anat»; «Les contradiccions no caben a la boca de qui calla»; «Mai serem com sempre»; «Tan sols els necis s’atreveixen a cantar cançons sense lletra».
La seva última foto és la imatge d’aquest post. I la frase que va escriure com a títol, va ser aquesta: «Tots arribem però cap ens quedem».
Espero que ara mateix estiguis cantant amb el Lennon això d'»Imagine there’s no heaven. It’s easy if you try. No hell below us. Above us only sky… «

Jordi

Esta mañana nos hemos despedido de Jordi, un amigo, hermano de un amigo, compañero de trabajo. Murió en la madrugada del domingo. Tenía 42 años.
En los últimos tiempos ha habido más: Jero, Juan Manuel, Ana… Cuando uno se hace mayor, la lista se alarga.
En el adiós de Jordi han sonado Lennon, Llach, Serrat… Canciones que le gustaban y que dejaban un poso de tristeza en nuestros corazones.
Era un buen aficionado a la fotografía, mejor que muchos profesionales, y empezó a colgar en el Flickr sus primera fotos hace tres o cuatro años, armado con una Canon PowerShot, y con el nombre de Pinguino como apodo.
Fotos excelentes, mágicas, cotidianas, misteriosas. Y junto a ellas, qué demoledoras palabras: «Intentábamos avanzar pero la sinrazón había borrado el camino»; «Libertad es seguir cantando cuando los músicos ya se han ido»; «Las contradicciones no caben en la boca de quien calla»; «Nunca seremos como siempre»; «Solo los necios se atreven a cantar canciones sin letra».
Su última foto es la imagen que antecede a estas líneas. Y la frase que escribió como título, fue esta: «Todos llegamos pero ninguno nos quedamos».
Ójala estés cantando con Lennon eso de «Imagine there’s no heaven. It’s easy if you try. No hell below us. Above us only sky… «

El trànsit

El trànsit… Um… Si, ja ho sabem… Està fatal, oi?
Però al marge d’aquesta obvietat, comú a qualsevol gran ciutat, amb el títol d’avui em volia referir a la informació del trànsit que ofereixen algunes televisions.
Quan vas en cotxe, la que s’emet per ràdio et permet prendre alguna via d’escapament que evita, a vegades, només a vegades, el col·lapse anunciat en aquell moment pel locutor. Altres, et fiques de cap a l’embolic de cotxes que fugien del primer enrenou.
Però la de la tele? Serveix d’alguna cosa? Si vas en cotxe, no la pots veure. Clar que, si estàs a casa, i és un cap de setmana, pots optar per sortir o tornar més tard. Però, la diària? De què em serveix si són les 8 del matí i he d’estar abans de les 9 a l’oficina?
Bé… és el mateix que quan ofereixen els sondejos electorals al tancament dels col·legis electorals: una informació caduca al cap de dues hores, quan arriben els resultats reals.

« Entradas anteriores

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑