Aquesta versió de My way es va cantar al comiat d’en Gonçal Pérez de Olaguer.

Avui un altre cop
la teva gent volem cantar-te
emprens un viatge llarg
i ens ve de gust acomiadar-te.
Per tant, escoltan’s bé
ens fa il.lusió, tu ja ens coneixes
ja ho veus, tens molts amics
i t’ho mereixes.

Ailàs! què podem dir
d’algú com tu, senyor de mena
que tens sàvia opinió
que escrius després de cada estrena
hem vist en els teus ulls
i en cadascun dels articles
l’estil d’un home bo
franc i sensible.

I és que està clar, i tu ho saps bé
que ets estimat per un munt de gent
sempre senzill, i sempre obert,
has fet bon ús del teu talent
perquè com tu no hi ha ningú
amic Gonzalo.

Curiós i viatger
has fet del món un lloc fantàstic
i a tots ens has deixat
un grat record, i el teu toc màgic
un cor de cavaller
vas ser valent i vas combatre
per tal de defensar l’art i el teatre.

T’ho havíem de dir tots reunits
i estem segurs que et fa feliç.
Per sempre més recordarem
que ens fas costat, que t’estimem,
perquè com tu no hi ha ningú,
amic Gonzalo.