La Policia Nacional ha desarticulat a Sabadell (Vallès Occidental) una banda internacional dedicada a falsificar targetes de crèdit que posteriorment feien servir per comprar articles de luxe o pagar astronòmiques comptes, entre ells una nit de festa en un club de cites que va costar prop de 5.000 euros.
Encara que sembli una tonteria i provoqui els nostres somriures, imagineu per un moment la tragèdia del pobre home a qui li han clonat la seva visa. No només li han plomat el compte sinó… com li explica a la seva dona que ell no ha estat, que ell no ha anat a cap puticlub?
El que deia: un drama…
Volia acabar la setmana amb unes petites suggeriments per als que us vingui de gust acostar-vos al Priorat, aquesta comarca de excel·lents vins, de la qual ja haureu vist algunes de les fotos que vaig penjar fa uns dies, sense temps per explicar res més.
M’ha arribat una curiosa llista dels hotels més bruts d’Europa, segons les crítiques que han deixat els clients a la web de Tripadvisor, un lloc especialitzat en viatges i allotjaments.
Va el nostre Govern, suposadament d’esquerres i socialista, i sense encomanar-se a ningú ens planteja que retardem la jubilació un parell d’anyets més. Com si fos una nimietat, vaja.
Doncs que sàpiguen els nostres governants, actuals i futurs, que ni parlar-ne. Que si algú vol seguir treballant més enllà d’aquesta edat, que ho faci, però no per obligació, senyors.
I com a mostra, un botó: a la xarxa social Facebook s’acaba de crear un grup de nom molt explícit:
“Va a treballar la teva p. .. mare fins als 67 anys!”
Hi ha aspectes de les raons que esgrimeix el seu creador (un parell de tonteries sobre el tabac que no tenen cap relació amb el problema) que no li interessen més que a ell, crec jo, però la frase ha fet que subscrigui el lema.
I quan ho he fet jo, ja hi havia més de 329.000 persones apuntades.
És una resposta espontània. Potser algú hauria de prendre nota.
Dels premis del cinema català atorgats ahir a la nit, els Gaudí, us vull destacar el premi a la millor pel lícula, direcció i actriu: correspon a Tres dies amb la família, de Mar Coll i interpretada per Nausicaa Bonnín.
És una petita gran pel·lícula, impulsada des de la productora Escándalo Films, associada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, d’on està sortint un grapat de joves cineastes ben preparats.
Si us doneu un passeig per la seva web, podreu veure el que fan.
Els productes d’Apple són preciosos, molt apetitosos.
Com aquest recent iPad, que s’acaba de presentar oficialment.
Però s’ha de reconèixer que, com en qualsevol objecte que uneix disseny, tecnologia i moda, els seus preus són caríssims.
Compareu: un portàtil de 10 polzades amb idèntiques prestacions (menys allò de la pantalla tàctil) surt per menys de 300 euros, el iPad, per més del doble.
Expliquen a Barrapunto i Vivalinux que Tatica, una jove venezolana està publicant de forma altruïsta tutorials de Gimp, l’alternativa lliure i gratuïta a programes de retoc fotogràfic com Photoshop, entre d’altres.
Tot un exemple… i un bo tutorial.
Andoni Canela és un conegut fotògraf que retrata de manera magnífica la natura i els paisatges que visita, i en els que moltes vegades s’instal·la amb una simple tenda de campanya per aconseguir les millors imatges.
Ara té entre mans un projecte, en el qual ha incorporat al seu fill Unai, que podeu veure en el seu bloc.
“Durant 2010 aquest bloc estarà en gran part dedicat a Looking for fotges, un projecte fotogràfic per descobrir la natura dia a dia. Cada jornada faig una fotografia en l’entorn natural on em trobi. Ja sigui en l’estany de Banyoles, a les muntanyes del Pirineu o al desert de Navarra. I molts dies, al costat del meu fill Unai, vam gravar també un vídeo d’aquests moments màgics.”
Una iniciativa original que jo també us animo a seguir i gaudir-ne.
Algunes coses sobre aquest tema.
Per exemple: el passat dia 15 va començar la vista oral del judici pel tancament, l’any 2003, del diari Egunkaria. La fiscalia de l’Estat havia demanat ja l’arxiu definitiu per falta de proves i no està formulant preguntes durant el judici.
Per exemple: les declaracions de l’exdirector del rotatiu, Martxelo Otamendi, al programa Els matins, de TV-3, en què tornava a explicar, fa només uns dies, les tortures que va patir quan va ser detingut per la Guàrdia Civil.
Per exemple: les raons que l’advocada Carmen Lamarca dóna per a que es produeixi la completa absolució dels acusats en el cas Egunkaria. Read more…
Aquí teniu una cançó del meu amic El Druida, que ens va deixar dilluns, 23 de novembre.
Es titula El blues de la meva princesa i estava dedicada a una de les seves filles.
Va el nostre Govern, suposadament d’esquerres i socialista, i sense encomanar-se a ningú ens planteja que retardem la jubilació un parell d’anyets més. Com si fos una nimietat, vaja.
Comentaris recents