Això és tot, amics. Fins d’aquí a un mes, més o menys…
Mentrestant, pensaré en tots vosaltres… però des d’aquesta platja.

Abans d’acomiadar aquest bloc uns dies per vacances, us comento que l’Anna Ferrer, la viuda d’en Vicenç Ferrer, estarà demà a Barcelona.
Entre d’altres activitats presidirà el funeral per el seu marit a la basílica de Santa Maria del Mar, demà, dimecres, 1 de juliol, a les 19.30 hores.
Segons explica la família a la seva web:

“Les circumstàncies actuals no li permeten romandre massa temps en el nostre país, perquè ha de seguir atenent assumptes urgents a Anantapur. Per això, serà a partir del mes d’octubre quan la fundació organitzi actes d’homenatge a Vicenç Ferrer a tota Espanya”.

Ajudem-los a que la seva tasca segueixi viva.

Per als amants dels còmics o historietes, res millor que doneu un cop d’ull a la Tebeosfera, una magnífica iniciativa de Manuel Barrero, un zamorà afincat a Sevilla que ha fet de la seva afició una declaració d’amor als tebeos (paraula usada en record del famós TBO).
Amb l’ajuda d’un grapat de voluntariosos col·laboradors edita en internet una revista dedicada al gènere, continuació del no menys interessant Tebeosblog que venia publicant des de fa ara justament cinc anys, el 2004, i que es pot consultar amb delit com si un arxiu de tractés .
En el seu tercer lliurament, la revista inclou una molt interessant entrevista amb el dibuixant José María Beá.

Aquesta tarda feia molta calor a Barcelona.
Bona prova d’això és la jove de la foto que Francesc Casals publica a El Periódico; un jovenet vestit només amb un retall i una cresta punk, que hem vist a la Gran Via a l’alçada de Rocafort; i aquest senyor, que he captat amb el telèfon mòbil, al carrer de Sepúlveda, mentre anàvem a prendre’ns un granissat a la Gelateria Sirvent, una de les millors de la ciutat.

En aquesta bogeria anomenada NBA, un virus que els passa pel cap i la butxaca als grans jugadors espanyols de bàsquet de tant en tant, acaben de donar carbasses a mitges a en Ricky Rubio, el jove jugador de la Penya.
Per això, m’ha agradat llegir les quatre veritats que Luis Mendiola, un dels millors periodistes espanyols de bàsquet, li retreu a l’encara jugador del DKV Joventut de Badalona en un article d’El Periódico de Catalunya, apropiadament titulat Minnesota … i per què no la Penya?

“És un bon moment perquè ell i aquells que l’envolten puguin restablir els ponts de diàleg amb la Penya. No tindria sentit que Ricky i la seva família s’acabessin llançant els plats pel cap amb la directiva del club que estimen. I, esportivament, és possible que aquesta sortida li sigui més convenient que cap altra.”

Ja veurem el que vol fer. A la seva pàgina web, de moment, sembla que no ho té gens clar.

Ha desaparegut en Michael Jackson i em passa com amb la Diana Spencer, lady Di: no sento cap emoció especial.
En canvi, sí vaig lamentar, fa uns dies, la mort d’en Vicenç Ferrer. La seva pèrdua afecta milions de persones, però no produeix beneficis comercials a cap indústria, al contrari del que passarà amb Jacko: segur que els seus discos desapareixeran en menys que canta un gall de les prestatgeries de les botigues de música i farà guanyar diners a seva discogràfica després de mort.
Hi ha qui diu que Jackson era un geni, un gran lletrista i compositor. No ho dubto, encara que no era sant de la meva devoció. La seva extravagant personalitat tampoc m’ajudava.
De totes maneres, m’he ficat a Youtube per veure el que feia. Al canal oficial del cantant he trobat d’entrada seva Thriller i m’ha tornat a agradar (un vídeo vist per més de 40 milions de persones), com m’agraden alguns dels seus altres grans videoclips, en especial el simbòlic Black or white.
Però crec que és bo recordar també que darrere d’ells havia grans noms del cinema, com ara John Landis (ara de capa caiguda) i Martin Scorsese, autors d’aquestes magnífiques peliculetes musicals.

M’ha arribat (via agencia) el primer estudi d’una revista, Muy Computer, sobre el tema de les xarxes P2P.
Els autors d’aquest tema avisen:

“En la nostra intenció no ha estat entrar en polèmiques (…) només hem volgut saber com és la relació dels nostres lectors amb el P2P, que ja us avancem és molt fluïda.”

I la conclusió a la que arriben després de fer una enquesta a 3.830 internautes que van respondre a 16 preguntes sobre el tema, no deixa cap dubte:

“…el 87% dels nostres lectors tenen clar que al descarregar contingut d’una xarxa P2P no estan cometent cap acte il·legal, al mateix temps que el 86% no se sent influït per les campanyes oficials contra la pirateria de música i pel·lícules.”

L’ús d’aquestes xarxes és absolutament legal; una altra cosa és el que et descarreguis a través d’elles… I aquí sembla que les nostres consciències són molt laxes.

Justament avui, passada la nit de la revetlla, quan ja és Sant Joan i acaba de començar l’estiu, m’he posat a pensar en el guanyador de la famosa millor feina del món, aquell concurs que es va muntar a l’Estat australià de Queensland per a promocionar el seu turisme.
Read more…

Els que som amants de la bona sci-fi (ciència ficció) tenim una escletja d’esperança que té el nom més adequat: Moon.
O almenys això és el que diu la meva col·lega Idoya Noain des de Nova York, avui a El Periódico de Catalunya, referint-se a Duncan Jones, director de cinema anglès, fill del cantant David Bowie, de qui publica una entrevista.
Una història que recorda en part al 2001 de Kubrick, amb un sol actor (Sam Rockwell), una nau espacial i la veu d’un altre gran actor (Kevin Spacey) per donar vida a un robot, només pot donar lloc a una obra d’art … o a un desastre.

Mig amagat, prop de la platja, però lluny de la sorra, l’esquelet del vaixell roman avarat, solitari, abandonat …

És el primer dia d’estiu a Barcelona i la gent omple les platges.
Uns miren i d’altres es torren a la sorra.

A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.

Read more…

Vicenç Ferrer era un bon home. Avui se’ns en ha anat.

“Tots els homes tenen una vocació original de fer el bé a tothom”

(d’una entrevista realitzada fa ja 14 anys)

Jo estic encantat amb la publicació de La reina al palau dels corrents d’aire, la tercera entrega de la sèrie Millennium, de Stieg Larsson. I estic content perquè, de la mateixa manera que la sèrie de Harry Potter va fer embarcar a milions de nens en la lectura, ara també hi haurà milions d’adults que potser s’apuntin a aquest plaer que, diuen, està en perill d’extinció.

Read more…

Trina Milan, presidenta de la Societat de Tecnologia i Coneixement de Catalunya, l’associació STIC.cat, té un bloc que es diu Platxèria, realment interessant, en el que al final de cada entrada o article hi afegeix el suggeriment d’un llibre, un disc i una pel·lícula, generalment molt ben triats en relació amb el tema que escriu.
Ha estat aquesta bona idea la que m’ha portat a pensar avui que, en lloc d’escriure sobre la inauguració d’una nova terminal T-1 a l’aeroport de Barcelona, la notícia del dia, un tema tan important com avorrit, puc fer alguna cosa semblant al que fa la Trina.
Comencem pel llibre:  Aeroport, d’Arthur Hailey, que va donar peu al film homònim de George Seaton.
Com a musiqueta, la del vídeo que precedeix aquest text, Camarón cantant Volando voy, volando vengo.
I com a pel·lícula, que n’hi ha moltes, podem posar La terminal, de Steven Spielberg.