Cada vegada tinc més clar que en aquesta professió nostra, el periodisme, està necessitada d’accions unitàries que l’impulsen en un futur que es presenta complicat.
D’aquí a un parell de dies, un grapat de persones a les que conec se sotmeten a una votació de la qual sortirà escollida la nova junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
A la llista de Josep Maria Martí n’hi ha un grapat de professionals que conec, respecte i en els quals confio. També als companys que recolzen el manifest d’aquesta candidatura, que jo també subscric.
No conec més que a alguns dels col·legues de l’altra candidatura, el treball respecte, encara que no crec en la línia que han posat en marxa per a ser escollits.
Ahir mateix, Directe.cat publicava una entrevista amb Martí i amb Salvador Cot, que pot donar una idea sobre les seves diferents propostes electorals.
Com en qualsevol elecció, prefereixo votar una idea i no contra una altra oferta.
I si hi ha algun tipus d’irregularitat en les anteriors juntes, m’agradaria que la que surti escollida treballi per descobrir-ho. De forma unitària. Ho necessitem.

L’Oscar a la millor direcció per Kathryn Bigelow s’està publicitant com el primer que s’atorga a una dona, a una realitzadora.
Com crec que dirien els cinèfils i les feministes, la qüestió és si Bigelow és una bona directora, no si és dona.
Read more…

Avui hauria tocat parlar dels Oscar, però ha nevat a Barcelona i això és més notícia per a nosaltres que les pelis dels nord-americans.
Així que us deixo aquesta imatge, just davant de casa meva, amb la meva moto -que avui no he pogut fet servir-, aturada i coberta de neu.
I demà ja parlarem de la Kathryn Bigelow.

Demà és el Dia Internacional de la Dona i, com moltes altres persones, segur que heu rebut cartes que ens ho recorden.
Aquest vídeo fa referència a la campanya d’ Amnistía Internacional.
Com he anat fent en altres ocasions amb iniciatives d’organitzacions o entitats com ara l’Afanoc o Metges sense fronteres, per exemple, aniré posant de manera alternativa enllaços a les mateixes a la columna de la dreta, per si us interessa conèixer-ne alguna cosa més.

El meu bon amic Jordi (gràcies!) m’ha passat aquest vídeo d’una campanya de seguretat viària anglesa.

“Abraça la vida – Fes servir sempre el teu cinturó de seguretat”

És l’altra cara dels anuncis realistes, els de sang i morts.
Tots són igual d’eficaços, o no, però aquest apel·la –des d’un altre punt de vista– al lema “papa no corris” de tota la vida.
En poc més d’un mes l’han vist a Youtube al voltant dels 2,2 milions de persones.
Read more…

Els col legues de la Unió de Periodistes Valencians han decidit retirar l’exposició Fragments d’un any. Fotoperiodistes valencians 2009, que es va inaugurar ahir a la nit al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, “després que aquest matí s’hagin censurat deu de les fotografies exposades sense donar cap explicació”, diuen.

Les imatges retirades a instàncies de la Diputació de València, governada pel Partit Popular, propietària del museu, formaven part de la secció dedicada a política, on hi havia diverses instantànies relacionades amb el cas Gürtel. També han estat censurades altres dues fotografies, una de societat i una altra cultura.

Doncs bé, aquí us deixo les 10 fotografies de la mostra.
Davant la censura, llibertat d’expressió.
Read more…

Aquest matí, cap a les 8.30 del matí, he vist a la TV-3 una entrevista entre dos grans comunicadors: Joaquim Maria Puyal, com entrevistat, i Josep Cuní, director d’Els matins.
És curiós que a Madrid, melic del món periodístic, no es contempli a aquests i d’altres grans comunicadors de la resta de l’Estat. És el seu problema. Aquí, els escoltem. Són un exemple del que és la televisió pública, i del que haurien de ser les privades.
Tots dos han protagonitzat una mica més de mitja hora d’entrevista que haurien de posar a qualsevol amant del periodisme, del bon periodisme, i inexcusablement a tot estudiant d’aquesta professió.
Read more…

Dissabte passat parlava d’una iniciativa ciutadana, una bona campanya publicitària amb cares conegudes, amb un lema que és tota una declaració de principis: Això només ho arreglem entre tots.
Però aquest país és com és, i quan neix una opció en surten cinc més en contra.
I com l’humor posa les coses al seu lloc, el meu amic Jordi, que sempre està a l’aguait, m’acaba de passar aquest enllaç: Això només ho arreglem sense ells.
Read more…

Aquest matí he fet bugada. Feia sol i calia aprofitar-ho.
Mentre estenia la roba al terrat del meu edifici, se m’ha acostat un gatet.
Ha ensumat la roba humida i ha rebut una trepitjada accidental per part meva, perquè ha estat aquesta sensació d’alguna cosa tova sota els meus peus el que m’ha alertat de la seva presència.
Era un gat desconegut, de tigrat color canyella, amb ratlles lleugerament més fosques.
Jove i curiós, quan li he cridat per disculpar-me, m’ha mirat i ha acceptat les carícies.
Li deia ahir a la meva amiga Mònica que no m’agraden els gats, que prefereixo els gossos… però aquest moix m’ha despertat sentiments contradictoris.

Aquest diumenge, travessant la passarel·la que uneix el Port de Barcelona amb el complex comercial Maremàgnum.

Dissabte, passejant per la platja de Salou amb uns amics, sota una pluja fina, un plugim que, al cap i a la fi, mullava.

Acabo de veure el web, l’he llegit i m’ha semblat que el seu lema té raó de ser:
Això només ho arreglem entre tots.
De moment és només un desig, però si li posem voluntat pot ser una realitat.

Read more…

Siguem incorrectes per una vegada, no siguem maula i comprenguem les necessitats del capellà que pel que sembla es prostituïa a través d’internet, ara que l’arquebisbat de Toledo està examinant el seu cas.
I dic “pel que sembla”, perquè potser no es menjava una rosca.
Imagineu per un moment a un xaval en plena efervescència hormonal, amb més de deu anys de reclusió voluntària a les files de Rouco i companyia, i sense les possibilitats que tenen els protestants de formar una família normal.
Suposem que era tímid i que portava quatre dies de rector en aquest poble perdut de Toledo, on hi ha poques oportunitats per al que vostès ja saben.
La solució? Si Mahoma no podia anar a la muntanya, potser podia fer que la muntanya fos a Mahoma: internet (aquest mitjà barat i falsament anònim on exposem de tot i comprem i venem de tot). Així que oferir-se com gigoló podia servir per cobrir les seves imperioses necessitats sexuals i, a més, treure’s uns calerons.
I aneu a saber: sempre hi ha algú que pot desitjar fer un polvete amb un muchachote així.
Ai … Com hagués dit el genial Pepe Rubianes: això els passa per follar poc.

Al gremi del periodisme també hi ha corrents, tendències i ideologies.
El proper mes de març, dues candidatures s’enfronten a les urnes per saber qui encapçalarà el deganat del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ambdós grups han creat dos blocs per explicar les seves idees i diferències.
El de Josep Maria Martí s’anomena “Per un Col.legi útil” i aposta per la unitat: “El degà de tots”.
El de Salvador Cot es diu “Guanya el periodisme” i opta per la denúncia de suposades irregularitats passades i actuals de l’entitat.
De fet, aquesta actitud va portar a l’anterior degà, Josep Carles Rius, a dimitir i convocar noves eleccions, per solucionar un problema i una rivalitat enquistada en el si de l’entitat.
Ja veurem què solucionen els resultats d’aquests comicis.

La famosa frase d’Obama, aplicada als drets dels consumidors: “sí, nosaltres podem”.
Sí senyors, nosaltres podem lluitar contra el poder de les grans empreses, els serveis de les quals paguem religiosament amb serveis d’atenció al client que ens ignoren habitualment.
L’associació de consumidors FACUA ens proposa un bonic joc, una d’aquestes votacions alliçonadores:

Durant 21 dies, entre el 23 de febrer i el 15 de març del 2010, els consumidors votarem a la pitjor empresa, la pitjor pràctica empresarial i el pitjor anunci dels últims 12 mesos. Hi ha cinc nominats per cada categoria, seleccionats per FACUA després d’analitzar les propostes plantejades pels consumidors, les seves organitzacions territorials i els seus departaments de Comunicació, Tècnic-Jurídic i Anàlisi i Control de la Publicitat, Productes i Serveis.

Us en deixo la llista de candidats:

A la pitjor empresa de l’any: Air Comet, Ryanair, Telefónica Movistar, Vodafone i Orange.
Al pitjor anunci de l’any: la publicitat d’Actimel, de Danone; Frenadol, de McNeil; Silueta, de Bimbo; Vodafone Passport, de Vodafone, i la campanya Si ets legal, ets legal, del Ministeri de Cultura.
A la pitjor pràctica empresarial: clàusules sòl en les hipoteques; cobrar per atendre consultes i reclamacions; recàrrecs de les companyies aèries; irregularitats en les factures elèctriques i l’spam telefònic.

Doneu un cop d’ull a la web de l’associació; val la pena veure el que fan: https://www.facua.org/es/facua.php
I la seva pàgina per efectuar les votacions: http://www.facua.org/lapeorempresa
El vídeo correspon a l’anunci de Bimbo, una tonteria que abunda en clixés masclistes.