Construït el 1908, al costat del riu Lee, diuen que el Cork College of Commerce és un dels edificis més fotografiat d’aquesta ciutat irlandesa.
Aquesta és la meva petita aportació, però en aquest apartat del web de l’entitat podeu trobar moltes més … i millors.
Ahir a la nit, quan vaig arribar a casa meva després d’una dura jornada de treball, em vaig trobar un missatget del meu col·lega gadità Santi Pérez, periodista que ha passat per diaris locals, RTVE i l’agència Efe, abans de recalar en el gabinet de premsa de la Junta d’Andalusia.
Santi és l’autor d’una bitàcola que acostumo a llegir sovint, Diario de hoy, i que moltes vegades m’obre els ulls a altres fonts, a altres notícies, a altres mons. Per exemple, fa uns dies simplement afegia aquesta frase de John Hersey:
“El periodisme permet als lectors ser testimonis de la història, la literatura els dóna una oportunitat de viure-la.”
L’Associació Espanyola de l’Economia Digital ha elaborat un estudi sobre l’ús de Twitter a Espanya, que podeu trobar íntegrament en el seu web.
N’hi ha quatre dades que em salten a la vista, ràpidament.
En conclusió: són les classes mitges i altes de la societat, urbanites sobretot, les que més usen aquest tipus de xarxa social.
La resta, passa.
No sé si us passa a vosaltres, però quan veig una cosa que em crida l’atenció, que em sembla interessant compartir-les amb tots, trec la càmera que tinc a mà (la reflex, la de butxaca o el telèfon mòbil) i prenc una foto.
Comentava ahir que arribats a Cork ens preparàvem per deixar les maletes en un B & B, Achill Guest House.
Quan vam arribar a la casa, no hi havia lloc per aparcar, perquè era una carretera i, davant de l’entrada estava ple de cotxes (dos, d’empleats de Coca Cola, que havien de ser de familiars o amics de la propietària de la casa).
Helena McSweeney, la propietària, ens va rebre amb un somriure, un anglès endimoniadament ràpid i una desagradable sorpresa: no havíem confirmat la petició de reserva que havíem realitzat dies abans.
Un cop superat el tràngol dels primers minuts de conducció per l’esquerra i de sortir de l’aeroport sense tocar res ni a ningú amb la carrosseria, ens vam encaminat cap a Cork, la segona ciutat més gran d’Irlanda, situada a la part sud de l’illa.
Havíem reservat (o això crèiem) dues nits en un bed and breakfast (B&B), aquesta espècie de casa d’hostes de les que ja us he parlat, consistent en un llit i esmorzar. Actualment, la majoria d’ells tenen habitacions amb bany a dins (room in suite). Són més cares que les de tota la vida: un dormitori amb el lavabo i la dutxa fora de l’habitació, i sovint compartit amb els propietaris i altres hostes de la casa.
Després de donar-li algunes voltes a això de les xarxes socials, com Facebook o Twitter, de veure a altres amics, contactes i internautes, i de comparar els meus articles amb els d’ells, crec que és bona idea transformar aquelles coses interessants que descobreixo i que m’agrada compartir amb tots vosaltres en una simple piulada, en un toc d’atenció.
Un dels grans interrogants que se’ns planteja quan anem a un país on es condueix per l’esquerra –i n’hi ha un fotimer– és si serem capaços de fer-ho.
Sincerament, no és complicat.
Abans d’iniciar el nostre recorregut irlandès, us deixo un detallet fotogràfic.
Perquè, quan comences a veure rètols en anglès, amb detalls com el d’aquesta bici (sense cap tipus de cadenat!) al costat del cafè tancat, la temptació de fer-li una foto és forta…
Per cert: els muffins són una mena de magdalenes, si bé la Viquipèdia indica que és un aliment diferent.
Aquest matí ens hem anat a descobrir el Delta del Llobregat.
La seva proximitat a Barcelona i l’aeroport del Prat de Llobregat, fan que moltes vegades ens oblidem d’aquest atractiu racó, del qual podeu trobar informació a la web de Consorci del Delta y La porta del Delta.
Pel que fa als avions, veure’ls passar a pocs metres sobre el teu cap i aterrar després és una experiència que ens retorna a la infància.
La meva vella moto, una Yamaha SR 250, la rotonda al costat de les pistes, el senyal de cedeix el pas i el mateix aeroplà que es disposava a aterrar eren una temptació… i un titular lògic, oi?
Com us deia l’altre dia, tinc tendència a carregar amb diverses guies de viatges.
En aquesta ocasió, per a Irlanda, només vaig comprar la de Lonely Planet, ja que en tenia algunes d’antigues. Heu d’estar atents si la voleu comprar, perquè n’hi ha una altra de més nova, també d’Irlanda, una cosa així com “els millors llocs”, en pla bonic i amb més coloraines, però que porta molta menys informació.
Però a part del llibre, internet em va servir per completar la primera fase del viatge, que era la de localitzar alguns hotels o B&B al llarg de l’itinerari.
Ja fa un parell d’anys, la meva amiga Asun (gràcies!) em va indicar algunes de les webs i fòrums de viatges per a viatgers que ella solia mirar abans d’iniciar-ne un: Tripadvisor, Viajeros.com i Los Viajeros.com, encara que havia algunes adreces més que ara no recordo.
Recordo no fa gaire temps que el departament de Turisme del Pais Basc va engegar una campanya destinada a promoure els viatges cap a Euskadi. Va ser un èxit, sobre tot entre els catalans.
Catalunya està fent el mateix, amb un grapat de gent coneguda que promociona el lema Fan de Catalunya.
Yo, que hi vaig arribar, precisament des de Biskaia, a mitjans del anys 70, també m’hi he apuntat.
Ho he fet a aquesta web i acabo de penjar aquesta foto de Sitges, que vaig prendre no fa massa temps.
Com en altres iniciatives similars, es pot votar si us agrada la foto.
Quan ja tens el bitllet d’avió a les teves mans no et queda més remei que començar a pensar en quines ciutats vas a estar i on vas a dormir.
És en aquest moment, en revisar les dates dels vols, quan t’adones que has comès el típic error de càlcul: aquest bitllet més barat per a un dimarts amb retorn també més barat per a un dijous pot suposar molts més dies d’estada al lloc de destí del que havies pensat i així, en lloc d’una setmaneta o 10 dies, t’has de quedar allà quatre o cinc dies més… i has de pagar les pernoctacions.
En el nostre cas també ens va passar, encara que aquest excés de dies ens va servir per visitar Irlanda amb més tranquil·litat.
Fa 30 anys, quan vaig arribar a Barcelona, en aquesta cantonada del carrer de les Tàpies havia velles prostitutes que intentaven pescar algun client. Ara hi ha aquest edifici del Conservatori del Liceu, molt a prop de la delegació dels diaris Avui i El Punt.
Mentre segueixo escrivint la meva ruta per Irlanda, encara que sense temps per publicar-la, us deixo alguna foto que vaig prenent pels carrers de Barcelona, com aquesta, d’una cantonada, a l’inici de l’avinguda del Bogatell.
pots votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya
Comentaris recents