Ara que tot el món torna de vacances, les companyies aèries s’apressen a publicar anuncis en els quals asseguren vendre places a 0, 10 o 20, 40 euros… Sí, sí… algunes a ZERO euros.
Clar que això no s’ho creu ja ningú, perquè després li has d’afegir les taxes, impostos i altres xorradetes. Total: que un bitllet low cost sempre puja a 40 o 50 euros, com a mínim.
Però bé, les companyies insisteixen i nosaltres piquem.
El tema em recorda un divertit article de Patricia Gosálvez al País, a mitjans d’agost, titulat «Un vuelo, muchos precios«.
Record una època que Iberia, en les seves primeres ofertes d’internet, indicava els dies i preus més baixos. Ara, noooo. Ara cal buscar amb lupa.
Com deia Gosálvez, «Comprar un bitllet d’avió s’ha convertit en un exercici de paciència i destresa. La responsabilitat de buscar-se l’oferta és del client (…) i quan al fi aconsegueixes un bitllet més car i amb pitjors condicions de les quals esperaves (d’aquests que s’enlairen a les cinc del dematí i fan tres transbords) resulta que la culpa és teva perquè no saps comprar on line«.