El blog del periodista Txerra Cirbian

Venedors

Aquest matí, mentre passejava per un mercat, he preguntat a una noia si tenia la meva talla d’una peça de roba… Feia fred i la firaire, amb les mans a les butxaques, m’ha dit: “Vostè remeni, remeni, que ja la trobarà”. Sóc un inútil i no l’he trobat.
Poc desprès, en una sabateria, buscava unes botes del meu número. Hi havia tres dependentes xerrant. Cap d’elles s’ha adreçat a mi per preguntar-me què volia. Ho he fet jo. Finalment, una m’ha portat el model que demanava, però no era el meu número. Em feia mal i li he preguntat per altres models semblants, i m’ha dit: “Vostè mateix, miri i remeni… encara que com el seu número és el més normal, potser ja no trobarà res”.
Això no passa tan sols amb la roba i el calçat, no…
Em va passar amb el cotxe. Fa uns mesos vaig haver de canviar de vehicle… Tres o quatre venedors de grans marques van passar de mi olímpicament… I això que parlem d’uns quants milers d’euros.
Un company de la feina que es volia comprar un escúter va anar a una botiga i el jove venedor no li va fer ni cas… Semblava que no li interessés en absolut vendre-li la moto, i mai millor dit… “Escolti’m… Voldria provar aquesta motocicleta abans de comprar-la. Quan vulgui que vingui a fer-ho, em truca”, li va dir el meu amic. Encara espera la seva trucada… I s’ha comprat la moto en un altre lloc.
Cada vegada em desesperen més aquests tipus de venedors: més que voler vendre, sembla que esperen que compris o ni això, com si la teva presència els molestessi…
Potser el sou que cobren no contempla l’atenció al client?

1 comentario

  1. Vilot

    Bon dia company:Ja saps que soc del gremi i ….. tens tota la raó. De tant en tant em toca “formar” a gent per la professió i ….. no saps el que “costa”. No sols l’inversió (esperes que algun dia t’ho tornin en forma de comandes) sinó trobar-los i fer-los entendre la frase que defineix la nostra feina i que tu has plasmat en el teu escrit:“Costa molt fer un client i molt poc per perdre’l”.Potser sigui una professió comdemnada a l’oblit. La publicitat fa molta feina i a vegades, tot sigui dit, no ens venen res, ho comprem nosaltres. D’aquí certes actituds. Vosaltres, els periodistes, també veneu i alguns compren a uns i d’altres,També s’ha de fer el nostre examen de consciència, com compradors. Mirem, triem, remenem per la xarxa. Sabem el que volem, entrem a una tenda perquè ens ho ratifiquin i al final el comprem a la web corresponent. Amb tot això hi ha víctimes i paguen justos per pecadors, com sempre.Ahir mateix la dona m’ho deia (“rizando el rizo”) … – he trobat una web on venen carn molt bé de preu, fem una compra? …. li vaig dir que no …. que hem d’anar a la tenda, sinó desapareixeran i quan vulguem recuperar-la ja no hi serà.Clar que si em trobo a gent que no vol vendre, potser si que al final em farà igual comprar-la virtualment.Abraçades virtuals P.D.: que mai son comprables a les reals …. veus? Com canvien i canviaran les coses !!!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑