Aquest matí, mentre passejava per un mercat, he preguntat a una noia si tenia la meva talla d’una peça de roba… Feia fred i la firaire, amb les mans a les butxaques, m’ha dit: “Vostè remeni, remeni, que ja la trobarà”. Sóc un inútil i no l’he trobat.
Poc desprès, en una sabateria, buscava unes botes del meu número. Hi havia tres dependentes xerrant. Cap d’elles s’ha adreçat a mi per preguntar-me què volia. Ho he fet jo. Finalment, una m’ha portat el model que demanava, però no era el meu número. Em feia mal i li he preguntat per altres models semblants, i m’ha dit: “Vostè mateix, miri i remeni… encara que com el seu número és el més normal, potser ja no trobarà res”.
Això no passa tan sols amb la roba i el calçat, no…
Em va passar amb el cotxe. Fa uns mesos vaig haver de canviar de vehicle… Tres o quatre venedors de grans marques van passar de mi olímpicament… I això que parlem d’uns quants milers d’euros.
Un company de la feina que es volia comprar un escúter va anar a una botiga i el jove venedor no li va fer ni cas… Semblava que no li interessés en absolut vendre-li la moto, i mai millor dit… “Escolti’m… Voldria provar aquesta motocicleta abans de comprar-la. Quan vulgui que vingui a fer-ho, em truca”, li va dir el meu amic. Encara espera la seva trucada… I s’ha comprat la moto en un altre lloc.
Cada vegada em desesperen més aquests tipus de venedors: més que voler vendre, sembla que esperen que compris o ni això, com si la teva presència els molestessi…
Potser el sou que cobren no contempla l’atenció al client?
Venedors
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Bon dia company:Ja saps que soc del gremi i ….. tens tota la raó. De tant en tant em toca “formar” a gent per la professió i ….. no saps el que “costa”. No sols l’inversió (esperes que algun dia t’ho tornin en forma de comandes) sinó trobar-los i fer-los entendre la frase que defineix la nostra feina i que tu has plasmat en el teu escrit:“Costa molt fer un client i molt poc per perdre’l”.Potser sigui una professió comdemnada a l’oblit. La publicitat fa molta feina i a vegades, tot sigui dit, no ens venen res, ho comprem nosaltres. D’aquí certes actituds. Vosaltres, els periodistes, també veneu i alguns compren a uns i d’altres,També s’ha de fer el nostre examen de consciència, com compradors. Mirem, triem, remenem per la xarxa. Sabem el que volem, entrem a una tenda perquè ens ho ratifiquin i al final el comprem a la web corresponent. Amb tot això hi ha víctimes i paguen justos per pecadors, com sempre.Ahir mateix la dona m’ho deia (“rizando el rizo”) … – he trobat una web on venen carn molt bé de preu, fem una compra? …. li vaig dir que no …. que hem d’anar a la tenda, sinó desapareixeran i quan vulguem recuperar-la ja no hi serà.Clar que si em trobo a gent que no vol vendre, potser si que al final em farà igual comprar-la virtualment.Abraçades virtuals P.D.: que mai son comprables a les reals …. veus? Com canvien i canviaran les coses !!!!