Venècia sempre m’ha fascinat. He trepitjat la ciutat unes quantes cops i, encara així, segueix sent gairebé una desconeguda. Les dues últimes vegades van ser a l’hivern, quan menys turistes hi ha i més autèntica és: una, fa tres anys, i l’altra, el passat mes de desembre.
Un bon dia també vaig descobrir les entretingudes novel·les de l’inspector venecià Guido Brunetti, el personatge creat per Donna Leon. L’escriptora nord-americana mostra la ciutat dels canals, on viu des de fa anys, com un personatge més de la trama, amb una visió entre amorosa i crítica, quelcom que em va fer enyorar-la de nou.
Amb els deures fets, o sigui, amb la major part de les novel·les de l’autora ja llegides, em vaig plantejar traçar una possible «ruta Brunetti» pels escenaris habituals del personatge, fondamenta a fondamenta, campo a campo…
També vaig contactar amb l’escriptora. Desprès de dues entrevistes –una, a través del correu electrònic; i l’altra, en persona, durant el recent congrés d’escriptors de novel·la negra al CCCB–, Donna Leon va ser molt amable al revelar-me alguns detalls de la seva vida quotidiana a Venècia i dels escenaris de les seves novel·les… Potser la nostra conversa va donar lloc a su actual propuesta de «walking tour» guiat per la seva amiga Toni Sepeda.
Bé, uns quants mesos i 500 fotos més tard, tot això va desembocar en un reportatge que va aparèixer publicat el passat 14 de juliol al suplement de Llibres d’El Periódico de Catalunya.
En l’apartat En Profunditat d’aquesta mateixa bitàcola es pot llegir íntegrament el text del reportatge (de moment, en castellà). I si algú desitja llegir-lo en el seu format original (aquí sí, en català), pot picar sobre els enllaços als pdfs de la primera i de la segona pàgina del citat reportatge.
Deja una respuesta