El diari El Periódico publicava ahir un reportatge sobre el Twitter: La xarxa Twitter s’erigeix en el nou vici dels famosos.
Jo he arribat a la conclusió, a partir de la meva pròpia experiència, que la gent més famosa utilitza aquest sistema de mini-articles per mantenir informats els seus seguidors d’allò que estan fent en cada moment, però sense mantenir –en general– cap tipus d’interactuació amb ells. Tot un error.

Al Facebook passa quelcom semblant i no només amb famosos: polítics i líders d’això que anomenem Web 2.0 han oblidat que existeixen unes cibermaneras, unes normes de cortesia a la xarxa (netiquette) i que si deixen d’interactuar amb els seus seguidors, aquests deixaran de seguir-los.

«Els bons modals establerts per al servei de missatgeria instantània són similars a molts de la netiquette estàndard. En resum (…) Contestar sempre, encara que sigui per comunicar que estem ocupats. O canviar l’estat a ocupat o no disponible. Ja que no contestar és el mateix que ens parlin de front i no respondre a la persona o tornar la cara. «

Puc assegurar que he «esborrat» a algun d’aquests «amics» de la meva xarxa de Facebook sense cap remordiment i que algú més hi caurà.
De què serveix que un polític deixi un comentari al seu perfil ( «camí de Brussel les, a lluitar contra els assassins de la tonyina vermella»), que l’experta en temes de tecnologia expliqui minut a minut el que fa en un congrés digital i que un famós blocaire saludi amb un cortès «holaaa, bon diaaa» si cap d’ells és capaç de respondre als comentaris dels seus seguidors?
Tornem a l’origen d’aquests programes de microentrades: són una forma de comunicació social i no de màrqueting, encara que s’en aprofitin tota aquesta gent com a eina publicitària i de promoció personal.