Foto de mi compañero Jordi Cotrina, para El Periódico de Catalunya

Foto de mi compañero Jordi Cotrina, para 'El Periódico de Catalunya'

Me acerco al gimnasio, por eso de estar un poco más en forma: el cuerpo empieza a chirriar con la edad, y si no te mueves,estás perdido.
Empiezo a pedalear aritmo lento (ya correré más, ya, no os preocupéis) mientras miro las pantallas de televisión que han instalado en la sala para que la gente no se mire entre sí, sino que mire hacia la caja tonta. Signo de los tiempos.
Hay tres opciones, dos de ellas, mudas: un canal de 24 horas de noticias; otro, de deportes, y el tercero, musical, que es el único cuyo sonido inunda la sala, aunque el volumen es relativamente bajo.
Resulta curioso ver a un montón de gimnastas dando saltos en las pistas del reciente Campeonato Europeo de Gimnasia, mientras presentadora del informativo habla del desastre económico español y de la inmensa desvergüenza de Bankia y de sus directivos y exdirectivos mientras Bruce Springsteen canta con pasión Wrecking Ball .
Vienen tiempos difíciles. Estamos en ellos.

Now when all this steel and these stories, they drift away to rust
And all our youth and beauty, it’s been given to the dust
When the game has been decided and we’re burning down the clock
And all our little victories and glories have turned into parking lots
When your best hopes and desires are scattered through the wind
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
Yeah just to come again

Foto de mi compañero Jordi Cotrina, para El Periódico de Catalunya

Foto del meu comnpany Jordi Cotrina, per a 'El Periódico de Catalunya'

M’en vaig al gimnàs, per estar una mica més en forma: el cos comença a grinyolar amb l’edat, i si no et mous, estàs perdut.
Començo a pedalar ritme una mica lent (ja correré més, ja, no us preocupeu) mentre miro les pantalles de televisió que han instal·lat a la sala perquè la gent no es miri entre si, sinó que miri cap a la caixa tonta. Signe dels temps.
Hi ha tres opcions, dues d’elles, mudes: un canal de 24 hores de notícies, un altre, d’esports, i el tercer, musical, que és l’únic el so inunda la sala, encara que el volum és relativament baix.
Resulta curiós veure un munt de gimnastes fent salts a les pistes del recent Campionat Europeu de Gimnàstica, mentre la presentadora de l’informatiu parla del desastre econòmic espanyol i de la immensa desvergonya de Bankia i dels seus directius i exdirectius, mentre Bruce Springsteen canta amb passió Wrecking Ball.
S’acosten temps difícils. Hi som.

Now when all this steel and these stories, they drift away to rust
And all our youth and beauty, it’s been given to the dust
When the game has been decided and we’re burning down the clock
And all our little victories and glories have turned into parking lots
When your best hopes and desires are scattered through the wind
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
And hard times come, and hard times go
Yeah just to come again