Perdoneu-me la boutade, l’exabrupte.
Fa temps que no compro música (és clar, la sento amb l’Spotify o la baixo d’internet), fa temps que no vaig al cinema (és clar, em baixo les pel·lis amb la mula), fa temps que no compro premsa (és clar, la llegeixo sense pagar a la xarxa)… Visca lo gratuït!
És clar… però de què viuen els músics, els cineastes, els periodistes?
Potser la cosa comença a canviar.
Per exemple: Google Notícies limitarà l’accés gratuït a webs de pagament.