Encara que sigui un fàcil joc de paraules amb l’obra de Samuel Beckett, el teatre de la política ha situat el terreny dels embolics en primer pla.
Què passarà ara amb el projecte d’Estatut? Qui s’estima a qui? Qui traeïx a qui? Quina porta es tanca i quina s’obre?
Tot esperant Carod…
Tot esperant Carod
Responder a Txerra Cancelar la respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Hola Txerra!Jo crec que a aquesta alçada de les negociacions, a la «photo finish» , que diuen els socialistes)tothom segueix desconfiant de tothom però a hores d’ara ningú s’atreveix a tancar cap porta.Fins i tot avui en Piqué en volia obrir una i l’Acebes li ha picat els dits…Salut i bona navegació!
Potser tots som una mica ingenuus, oi? CiU ha pactat amb el PSOE i amb el PP quan li calia per a seguir manant. Ara potser pensa, com quan van fer-se la foto Mas-Maragall, que la imatge Mas-Zapatero li pot donar més joc/lloc, o sigui, més votos.
fantastic el simil amb Beckett… Però que s’acabi aviat, eh!Tanmateix intueixo que tot es plantejarà en un escenari en que tots apareixeran com vencedors…