Molts dies, a l’aixecar-me, miro el que probablement és el millor programa matinal de les televisions espanyoles: Els matins, de TV-3, que dirigeix el veterà i incombustible Josep Cuní, tot un referent en el periodisme radiofònic i televisiu.
Etiqueta: trànsit
Acaba l’agost i finalitza la flexibilitat de l’ajuntament a l’hora de cobrar els aparcaments als carrers de la gran ciutat.
És clar que sempre hi ha qui està a l’aguaït i ofereix econòmiques solucions, com els senyors de NN, que han incorporat fins a les bicicletes en les seves ofertes: cotxes, des de 114,50 euros; motos, des de 40 euros i bicicletes, des de 13 euros .
Amb aquests preus, en menys d’un any gairebé et pots pagar una bici nova (130), una motoreta de segona mà (400 euros) i si voleu, casi ben bé un utilitari, molt usat, això sí.
El trànsit… Um… Si, ja ho sabem… Està fatal, oi?
Però al marge d’aquesta obvietat, comú a qualsevol gran ciutat, amb el títol d’avui em volia referir a la informació del trànsit que ofereixen algunes televisions.
Quan vas en cotxe, la que s’emet per ràdio et permet prendre alguna via d’escapament que evita, a vegades, només a vegades, el col·lapse anunciat en aquell moment pel locutor. Altres, et fiques de cap a l’embolic de cotxes que fugien del primer enrenou.
Però la de la tele? Serveix d’alguna cosa? Si vas en cotxe, no la pots veure. Clar que, si estàs a casa, i és un cap de setmana, pots optar per sortir o tornar més tard. Però, la diària? De què em serveix si són les 8 del matí i he d’estar abans de les 9 a l’oficina?
Bé… és el mateix que quan ofereixen els sondejos electorals al tancament dels col·legis electorals: una informació caduca al cap de dues hores, quan arriben els resultats reals.
