Com molts altres periodistes, Rosa María Artal va patir aquesta desgràcia que afecta milers de treballadors situats per sobre dels cinquanta i escaig anys que es diu ERO, encara que en el seu cas, com en el d’altres empreses públiques o paraestatals, les condicions econòmiques permeten sobreviure molt dignament a l’afectat.
Això no té res a veure amb l’angoixa personal que produeix i el malbaratament professional que suposa prescindir de persones que estan encara en el seu millor moment i que compten amb un bagatge impressionant a la seva esquena.