Quan vas per la muntanya et pots trobar de cop i volta amb això que veus: camasecs o moixernons, o també carreretes, perquè fan com una cursa pels prats.
I al despistat que no s’ha endut un cistellet li toca treure’s la camisa i posar-hi la collita.
Etiqueta: Osona (Página 2 de 3)
Cuando vas por la montaña te puedes encontrar de golpe con esto que veis: senderuelas o carrerillas , esas pequeñas setas que hay en algunos prados.
Y claro, al despistado que no se ha llevado uno cestito le toca quitarse la camisa para poder llevarse la cosecha…
Ha plogut i el verd ha tornat a moltes parts de Catalunya, assedegada des de fa mesos.
Ara surt el sol, l’herba brilla i segueix creixent…
Ha llovido y el verde ha vuelto a muchos campos de Catalunya, sedienta desde hace meses. Ahora sale el sol y la hierba brilla…
Abans de la (previsible) cua kilomètrica de tornada a casa, a la gran ciutat, res millor que fer una passejadeta. Donar un penúltim cop d’ull al camp, just quan el sol comença a amagar-se…
Antes de la (previsible) cola kilométrica de vuelta en casa, a la gran ciudad, nada mejor que dar un paseo. Echar una penúltima ojeada al campo, justo cuando el sol comienza a esconderse…
Vaya… una pequeña balsa llena de juncos, con el sol reflejándose en el agua.
Hum…. A ver… Un campo de flores silvestres.
Sólo hace falta agacharse hasta el suelo, ver y disparar
Al seu moment, aquesta data, la del Primer de Maig, era fonamental per al moviment obrer. En els últims temps, amb l’aburgesament dels treballadors, la desaparició de les fronteres de classe, són molts els que aprofiten la festa per fugir cap a la platja o el camp.
En su momento, esta fecha, la del Primero de Mayo, era fundamental para el movimiento obrero. En los últimos tiempos, con el aburguesamiento de los trabajadores, la desaparición de las fronteras de clase, son muchos los que aprovechan la fiesta para huir hacia la playa o el campo.
No he anat a l’espectacle, del qual parla per exemple Vilaweb en aquesta notícia i que encara es pot veure a Olot i a Figueres.
Però al mirar la carpa al recinte del Sucre, a Vic (Osona), em va atreure el cartell i el cel.
Era el Circ Derós, encara que es ven com Il Circ di Venezia, i el seu muntatge es titula Provoke in Venezia.
En el Telentrada, de Caixa de Catalunya, s’explica de què va l’espectacle.
No he acudido al espectáculo, del que habla por ejemplo Vilaweb en esta noticia y que aún se puede ver en Olot o en Figueres.
Pero al observar la carpa en el recinto del Sucre, en Vic (Osona), me atrajo el letrero y el cielo. Era el Circo Derós, aunque se vende como Il Circo di Venezia, y su montaje se titula Provoke in Venezia .
En el Telentrada, de Caixa de Catalunya , se explica de qué va el espectáculo.
Can Bac està situat a 1.000 metres, a la carretera que uneix Cantonigrós i Rupit.
Can Bac está situado a 1.000 metros, en la carretera que une Cantonigrós y Rupit.
Simplemente me estiré en el suelo y miré hacia arriba…
Tan sols em vaig estirar a terra i vaig apuntar cap amunt…
Anàvem caminant i cantàvem, malament, però cantàvem aquesta cançó d’en Lluís Llach (Ítaca).
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes…
¿Un ovni en el Collsacabra? ¡Nooo! Es la cúpula del grupo teatral Els Joglars, en Pruit. El pasado sábado había música. Alguien estaba dentro, ensayando.
¿Quién se apoya en quién? … O también ¿quién ha perdido un bastón?
Qui es recolça en qui? O, també… qui ha perdut un bastó?
