El blog del periodista Txerra Cirbian
En alguna altra ocasió us he parlat de la llibreria La Tralla, de Vic, una de les millors de Catalunya.
En aquests dies en què els iPad i altres lectors de llibres electrònics comencen a apoderar-se del nostre afany consumista, veure una llibreria clàssica com aquesta fa que et entrin ganes d’entrar, fullejar i comprar.
Seguir leyendo
La gent de Esto sólo lo arreglamos entre todos parlen avui de llibres optimistes.
Alguns els he llegit i estic d’acord amb ells: mouen a l’optimisme. Altres em semblen un frau, però no els citaré. Cada un és molt lliure de fer el que vulgui. En tot cas llegir un llibre interessant, que t’atrapi, i intentar ser optmista aquests dies és més que necessari.
Aquesta és la llista que inclouen al seu web.
Amb motiu del Dia del Llibre convidem a les més de 84.000 persones que s’han sumat a la web a recomanar un llibre optimista. Entre la muntanya de títols que hem rebut, també a través de Facebook, aquests són els més repetits:
La fuerza del optimismo, de Luis Rojas Marcos L’alquimista, de Paulo Coelho El secret, de Rhonda Byrne La bona sort, d’Álex Rovira i Fernando Trías de Bes El mundo amarillo, de Albert Espinosa Qui s’ha endut el meu formatge?, de Spencer Jhonson Curso de vuelo para constructores de sueños, de Marta Ligioz El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach La bona vida, d’Álex Rovira
En aquesta página altres persones ofereixen els seus comentaris sobre aquests i molts altres llibres.
Aquesta iniciativa de títol atraient, Llegir està de moda, m’ha arribat per diverses vies.
I, la veritat, he rigut una bona estona amb el vídeo i he pensat en quina raó té aquest paio: el Book no es penja ni necessita bateries o cables.
De tota manera, com gairebé sempre, l’important és el contingut i no ho és tant el continent, encara que poques coses hi ha tan perfectes com un llibre.
Gaudiu de la diada de Sant Jordi i regaleu molts llibres i roses.
Seguir leyendo
He de reconèixer que la meva companya Blanca Espacio m’ha alegrat el matí amb l’entrevista que li ha fet a El Periódico a l’escriptor Rafael Vallbona.
Vallbona, que va ser company de fatigues fa més de 20 anys, quan va prendre la decisió de dedicar-se per complet a l’escriptura, encara que sense abandonar les col·laboracions periodístiques, acaba de publicar el llibre L’encant de fer 50 anys.
I jo, que estic ja en aquesta franja, he gaudit amb algunes de les seves respostes. Per exemple, que no has de fer a aquestes edats…
Explica avui el periodista Ignacio Vidal Folch que ha trobat uns «Libros en la acera» i que se’ls ha emportat cap a casa.
Em reconec en el text i en el gest d’aquest escriptor i antic company, perquè no és la primera vegada que veig a algú deixar algun exemplar al costat d’un contenidor i anar-hi, gairebé immediatament, per veure de què es tracta. Ho faig amb certa vergonya, potser per por de ser confós amb un d’aquests rodamons que rebusquen a les escombraries. Recullo l’exemplar i me l’enduc cap a casa, amb els altres centenars de llibres que malviuen en dues o tres fileres a les meves prestatgeries .
Jo no arribo a citar títols de tant llinatge com l’Ignacio, però la col·lecció de El Capitán Trueno que vaig recollir fa mesos al carrer crec que potser està a l’alçada.
Què es pot fer quan t’envien aquest dibuix?
Doncs això, que em poso de nou a escriure per vostès, per a vosaltres, per a mi mateix.
I com no vull utilitzar les meves vacances com a element només lúdic, en aquests dies us aniré explicant alguns suggeriments per als que encara no heu marxat de viatge, a partir de la meva pròpia experiència.
El dibuix. És de Mauro Entrialgo; el seu web es tot un descobriment.
Un llibre. També us deixo una proposta de lectura: la meva amiga Marta Pérez Sierra acaba de guanyar el seu enèsim premi de contes, en aquest cas per La caravana.
Comença així :
«Mai hauria imaginat que jo fos capaç d’entrar a un habitacle per la finestra, i menys si l’habitacle era una caravana plena de pols…»
Jo estic encantat amb la publicació de La reina al palau dels corrents d’aire, la tercera entrega de la sèrie Millennium, de Stieg Larsson. I estic content perquè, de la mateixa manera que la sèrie de Harry Potter va fer embarcar a milions de nens en la lectura, ara també hi haurà milions d’adults que potser s’apuntin a aquest plaer que, diuen, està en perill d’extinció.
Volen riure i no que no sigui el resultat d’un acudit?
Llegeixin l’entrevista que la meva companya Teresa Pérez publica al diari El Periódico amb Joan Martínez Vergel, un periodista que també va ser funcionari durant 15 anys, una etapa professional que li ha proporcionat material per a escriure el llibre De 8 a 3. Anécdotas de funcionarios, en la editorial Styria.
Entre altres perles, diu:
«Ningú controla quant temps dediquen a esmorzar els funcionaris. He vist departaments sencers sortir en bandada a esmorzar. Alguns paren tres cops en un matí: prenen cafè, després esmorzen i després fan una aturada.»
Els quatre primers llibres de la col·lecció
Raimon Portell, germà del meu amic Joan Portell (l’únic crític de literatura infantil que jo conec que és un expert de la bicicleta, l’escalada, el senderisme i el que sigui) és el director editorial de la revista de viatges Altaïr, sens dubte la millor publicació del sector, en la que s’ofereix sempre l’anàlisi seriós i la recomanació precisa per al viatger. Ara, Altaïr edita una col·lecció de narrativa, titulada Heterodoxos.
Seguir leyendo
Llibreries de viatges i excursionisme n’hi ha moltes, sobretot en capitals com Barcelona, però no n’hi ha masses a les ciutats menys grans.
La muntanya de llibres del títol correspon a la llibreria homònima de Vic, Muntanya de Llibres
No només fan bé la seva feina i són amables i pacients amb el client inexpert, sinó que organitzen xerrades, taules rodones, presentacions i passis d’audiovisuals.
A final de mes, per exemple, Sandra Canudas parlarà del seu llibre Manual per a viatgeres. Més de 100 consells per recórrer el món amb èxit. Serà dissabte 29, a les 16.00 hores. Una bona forma de gaudir d’un cafè i una agradable tertúlia.
Avui és Sant Jordi i Catalunya torna a embogir amb la tradició dels llibres i les roses.
Beneïda bogeria.
© 2025 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
